Loteries, travesses, cupons, rifes, apostes, màquines recreatives... De jocs d'atzar n'hi ha per a tots els gustos i butxaques. Inunden la vida quotidiana fins al punt que n'hi ha que ja han assolit l'estatus de tradició, com el sorteig de Nadal o les populars quines. Els jocs d'atzar estan tan arrelats que, a Catalunya, set de cada deu ciutadans afirmen que hi han jugat durant l'últim any, la majoria moguts per l'esperança de guanyar uns diners. Això és almenys el que revela l'Estudi sobre la pràctica, percepció i opinió del joc a Catalunya, un treball elaborat per la direcció general del Joc i d'Espectacles, que ahir va presentar el secretari general d'Interior, Joan Boada.

Aquest estudi, basat en 2.380 enquestes telefòniques, analitza fins a quin punt la població participa i coneix els 21 jocs més importants a Catalunya. El sorteig de la grossa de Nadal és, amb diferència, el joc que té més adeptes, a més de ser el més conegut. Hi juga el 72% de la població i el coneix el 98%, unes xifres que condicionen de forma cabdal els resultats d'aquest treball pioner a Catalunya.

Però, a banda de la popularitat de la rifa de Nadal, el cert és que els catalans coneixen la majoria dels jocs d'atzar disponibles al país. Els que atreuen més jugadors –sempre darrere de la grossa nadalenca– són els cupons de l'ONCE, la loteria primitiva, altres sortejos de la Loteria Nacional, l'Euromilions i la travessa. Les loteries de la Generalitat tenen menys aficionats: un 7% juga a la Lotto 6/49, un 3% a la Loto Ràpid i un 1% al Trio, la Super10 i la Loto Express.

Pel que fa als anomenats jocs privats, la pràctica és, en general, menor. El 6% dels catalans són clients de bingos, el 5% juguen a màquines recreatives (escurabutxaques) i el 3% visiten casinos. D'altra banda, el joc a través d'internet –bàsicament apostes i partides de pòquer– atreu, de moment, només l'1% dels catalans.

Que els homes juguen més que les dones és un fet força evident que queda palès a l'estudi. Però el treball també constata que les preferències d'homes i dones són diferents. Mentre que ells juguen més a les escurabutxaques i les travesses, elles prefereixen els cupons de l'ONCE.

La mateixa població que mostra un elevat coneixement de l'oferta de jocs d'atzar desconeix, paradoxalment, els recursos que ofereix l'administració per tractar el joc patològic. El fet és que malgrat que la meitat dels enquestats mostren preocupació pels possibles efectes negatius de l'afició al joc, una quarta part no sabrien on demanar ajuda en cas de tenir un familiar amb problemes de ludopatia.