“Amb el context actual, s’ha de fer net i condonar el deute acumulat”

Amb la crisi sanitària i el confinament, el problema ha estat aquest increment de la vulnerabilitat. Moltes famílies ja estaven en una situació complicada i no podien pagar factures, però ara ens trobem gent que sense feina o en condicions més precàries tampoc hi arriben i per primer cop es trobaran en situació de pobresa energètica.

Reclamàvem la gratuïtat per a tothom perquè en una primera mesura el govern espanyol només protegia les famílies que tenien el bo social elèctric, quan sabem que molta gent vulnerable no el té. Per això vam demanar que aquesta protecció s’ampliés. Durant unes setmanes es va aconseguir i vam celebrar aquesta moratòria de tall a tots els consumidors vulnerables. Però no van tenir en compte la segona demanda de la gratuïtat dels serveis mentre durés el confinament precisament per evitar que no es produís l’acumulació de deute entre les famílies, com ja hem vist que ha anat passant a Catalunya. Lamentem que no s’hagi pres cap tipus de mesura per resoldre-ho.

Estem preocupats perquè el govern espanyol ha decidit no prorrogar aquesta moratòria de talls i temem el pitjor amb una onada de talls de subministraments als més vulnerables a les portes de l’hivern. Per això exigim a l’executiu de Pedro Sánchez que rectifiqui i prorrogui la moratòria de manera indefinida fins que no es legisli el principi de precaució, com tenim a Catalunya, i que es van comprometre a aprovar dins els pla d’estratègia nacional contra la pobresa energètica. Això obliga les empreses, abans de tallar el subministrament, a preguntar als serveis socials si es tracta d’una persona en situació de vulnerabilitat i dona als ajuntaments informació per fer un seguiment de cada cas.

Pel que fa a talls, no detectem anomalies. N’hem tingut alguns durant el confinament i s’han denunciat a la Generalitat i Endesa els han connectat ràpidament. El que ens arriben són talls esporàdics; tant la llei 24/2015 com la moratòria de talls en l’àmbit estatal s’estava complint, però el que ens preocupa és l’acumulació de deute que estan tenint les famílies, sobretot a Catalunya. I amb això entrem en el tema dels convenis.

Segons la llei, s’havia de resoldre amb la signatura dels convenis entre la Generalitat i les empreses subministradores, i cinc anys després no tenim res tancat, sobretot perquè empreses com Endesa s’han negat a signar-los. Aquest 2020 s’han reactivat les negociacions entre les dues parts per arribar a un acord, però Endesa, tot i estar negociant amb la Generalitat, segueix les seves estratègies de pressió per reclamar el deute.

Exacte, perquè saben perfectament que està en situació de vulnerabilitat, amb els informes de serveis socials que s’actualitzen cada sis mesos, i realment no paga perquè no pot. Estem esperant que signin aquests convenis però a la vegada Endesa la porta a judici per intentar cobrar. El pitjor de tot és que saben que si finalment la Dolors és condemnada a pagar no ho podrà fer perquè no té ingressos ni arriba als ingressos mínims perquè li puguin embargar els comptes. Per què fer passar a una família un patiment absolutament innecessari sabent que no podrà pagar aquestes factures? Nosaltres tenim clar que és una estratègia de pressió d’Endesa. Primer a les famílies perquè tinguin por i treguin els diners de sota les pedres, si cal privant-se de coses més bàsiques com ara el menjar. A la vegada, és la manera de pressionar la Generalitat perquè acabi claudicant als seus designis i assumeixi la meitat del deute.

L’APE i les mateixes administracions no hi estem d’acord perquè és un deute que s’ha anat acumulant, principalment per responsabilitat de l’empresa perquè no s’ha avingut a signar aquests convenis, i és un deute que està inflat perquè moltes d’aquestes famílies podrien tenir factures molt més baixes si Endesa els hagués posat la potència adequada o els hagués fet el bo social, actualitzant i optimitzant les factures com caldria. Ara Endesa ensuma que la situació actual, amb la crisi sanitària que estem patint, no permet a l’administració gastar-se els 13 milions del deute de 26 milions que té acumulat l’empresa.

El temps va passant i la situació s’agreuja. Endesa ha de donar resposta als convenis i saber què passarà a partir d’ara amb aquelles famílies que no puguin pagar les factures. Només falta posar-se d’acord amb el deute acumulat, que és una misèria per a Endesa, quan en plena crisi no paren d’augmentar els seus beneficis. No té cap sentit que ho pagui l’administració quan li calen més recursos que mai per atendre els qui més estan patint. Reclamem als governs català i estatal que reclamin la condonació del deute a aquestes empreses que tenen el privilegi de gestionar i fer negoci amb uns béns bàsics com l’energia i l’aigua. Exigim a Endesa que reflexioni perquè tampoc els interessa anar acumulant deute any rere any. Han d’entendre el context que tenim ara mateix, s’ha de fer net i mirar cap endavant.

És una mesura absolutament insuficient perquè deixa molta gent fora perquè els criteris de renda i la definició de consumidor vulnerable són molt inferiors als que tenim a Catalunya amb la llei 24/2015. Hi ha famílies que hi tenen dret però ni saben que existeix o desisteixen per la complexitat amb tota la burocràcia, i veiem casos en què els l’han denegat tres i quatre vegades perquè els falten documents o tràmits administratius. Són les mateixes empreses subministradores les que autoritzen i poden oferir aquest bo social. Nosaltres plantegem que el millor en l’àmbit estatal seria universalitzar per garantir el servei als més vulnerables i establint una tarifa social real que vagi més enllà dels descomptes fixos del 20% al 40% del bo social per a aquestes rendes tan baixes. I sobretot garantir arreu que no es talli la llum a cap família vulnerable, com s’està complint a Catalunya.

S’han d’acollir al bo social, que és l’única mesura estatal perquè la seva factura sigui el mínim possible, i a la vegada anar a serveis socials, on els tramitaran l’informe de vulnerabilitat de la llei catalana que els protegirà contra els talls. Són dues mesures que conviuen i que molta gent desconeix.

És un dels grans problemes sense resoldre. Les famílies que tenen necessitat d’ocupar habitatges, que en la majoria dels casos són dels bancs i grans tenidors, no tenen manera de contractar el servei perquè l’empresa els reclama un contracte de lloguer o l’escriptura. Per tant, els condemna a viure sense llum o a connectar-se de manera irregular, amb el risc enorme que comporta per a la família i els veïns. Insistim que cal fer un protocol com el que s’ha fet amb companyies d’aigua per fer un contracte provisional mentre l’administració no resolgui el reallotjament o l’entitat financera no els faciliti un lloguer social.

Durant el confinament, a l’àrea metropolitana s’han fet protocols per instal·lar comptadors socials d’aigua i molts ajuntaments de Catalunya han arribat a acords amb les companyies per buscar solucions per a aquestes famílies. També hi ha hagut ajuntaments, com el de Cerdanyola, que tenint propostes sobre la taula s’hi han negat, posant en risc les famílies més vulnerables quan en plena pandèmia la higiene era més urgent. La realitat és que hi ha ajuntaments que en acabar el confinament han tret els comptadors socials sense revisar la situació de les famílies.

S’han disparat les factures i l’actitud d’Agbar ha estat que cada família reclami, quan no és tan fàcil entendre la factura i no tothom té la capacitat de reclamar. Per això demanem que sigui la companyia la que ho faci de manera automàtica. Veiem com s’ha replicat en altres municipis on la gestió municipal ha mirat de bonificar després del confinament el cànon de l’aigua i l’increment del preu no ha estat tan bèstia. A Terrassa estan estudiant com compensar-ho en les pròximes factures.

Encara és massa d’hora per tenir dades de com està afectant la situació actual, però tenim més demandes i gent nova que per primer cop no pot pagar. De nou són les dones les que venen a les assemblees per explicar que comencen a tenir problemes per pagar les factures i no saben què fer. Com vam assenyalar en un informe fa un parell d’anys, amb dades de l’Ajuntament de Barcelona, un 75% de les persones que anaven a demanar ajudes per pagar les factures són dones. Els qui venen per primer cop veuen com ara no poden assumir factures que pagaven per sobre del que tocava.

El model que tenim ara mateix demostra que no funciona a mans d’unes grans empreses privades que anteposen els beneficis econòmics als drets de tenir uns serveis bàsics segons la capacitat econòmica. L’alternativa és un sistema de servei universal i gestionat per una empresa pública o comunitària. S’han d’estudiar altres gestions que no siguin d’empreses privades multinacionals que tenen l’objectiu de buscar beneficis astronòmics. S’ha de canviar el sistema a llarg termini i mentrestant lluitar perquè no es tallin els subministraments als més vulnerables.

Totalment. Continuem estant als carrers, tot i que la situació de pandèmia no ho facilita. El nostre moviment està format per les persones afectades per aquestes situacions de pobresa energètica, que malauradament també afecta molt la salut. És complicat per a molts sortir al carrer perquè hi ha un risc, però no deixem de treballar i pressionar. Continuem fent els assessoraments col·lectius i busquem l’equilibri entre les trobades presencials i digitals perquè tothom hi pugui tenir accés.