La nit més llarga
· El 80% dels viatgers eren sud-americans · Els passatgers que van creuar les vies per un lloc inadequat al·leguen que el pas subterrani habilitat estava col·lapsat · Molts van confondre el fort xoc amb petards i van continuar la festa
-
Els professionals de l'Institut de Medicina Legal en plena feina per intentar identificar els cadàvers manolo garcía. -
Els serveis d'emergència i els agents de seguretat treballant a la zona de l'estació manolo garcía. -
Els serveis d'emergència retiren un dels cadàvers de les vies josep losada. -
Sobretot van ser joves els que van triar la platja de Castelldefels per celebrar la revetlla josep losada.
i veïns pel tancament de l'accés a la passarel·la des de l'andana
Castelldefels va viure una revetlla de Sant Joan molt llarga. La terrible desgràcia ocorreguda a l'estació de Platja de Castelldefels va trastocar els plans i la il·lusió de molts, principalment grups d'amics o famílies sud-americanes que havien triat la platja de Castelldefels per celebrar el solstici d'estiu. Alguns, malgrat haver vist les pitjors imatges de la seva vida, van tirar pel dret i van optar per fer festa tal com havien previst, però la gran majoria no en sabien res de res i, aliens al sinistre, no van parar de ballar i beure durant tota la nit. Només es van adonar que aquell Sant Joan havia estat molt trist quan, passades les hores, van intentar agafar el tren per tornar a casa i no ho van poder fer. Va ser llavors quan van saber el que havia passat.
El tren és el mitjà més ràpid per acostar-se a la platja d'aquest municipi del Baix Llobregat i l'estació de Platja de Castelldefels és parada obligatòria per a molts veïns de Barcelona i de ciutats de l'àrea metropolitana. Es tracta d'una platja molt llarga i ampla –en alguns trams arriba als 100 metres d'amplada–, ideal per plantar la paradeta, tirar coets i petards i gaudir de la companyia i de la conversa dels amics i la família sense molestar en excés el veí. En una nit com la d'ahir és molt normal veure-hi centenars de persones carregades amb neveres, menjar, pirotècnia i aparells musicals de tota mena baixant a Platja de Castelldefels i enfilant, com si es tractés d'una processó, el carrer que en menys de cinc minuts t'acosta a la sorra.
Això és el que pretenien fer la majoria de persones que van arribar amb el tren de Rodalies que va parar a l'escenari de la futura tragèdia cap a les 23.25 hores de la nit. Molts van creuar les vies pel pas subterrani, degudament senyalitzat i amb ascensor, que precisament es va estrenar fa només set mesos. D'altres, en canvi, es van voler fer els valents i, desafiant les normes, van esperar que el seu tren abandonés l'estació per creuar les vies. “Primer en va saltar un, després cinc, després una trentena... fins que va passar el tren i en va atropellar uns quants”. Són paraules del colombià Fernando Ortega. Records d'un dels testimonis directes de la catàstrofe. “Jo podria ser un dels morts, perquè segurament tampoc no hauria vist el tren”. Assegura que dimecres a la nit, quan es preparava per a una festa desenfrenada, va tornar a néixer. “Quan acabava de posar el peu damunt l'andana vaig sentir: «Que ve el tren! Que ve el tren!». I només vaig poder veure una llum que em passava pel costat a gran velocitat i de seguida vaig sentir cops i vaig veure cossos trossejats, caps, braços, cossos...”. Un panorama dantesc. Van ser només uns minuts. Per a Ortega uns minuts molt llargs. El relat, esfereïdor.
El pas subterrani de l'estació estava “atapeït”. “Segons abans del sinistre, una onada de gent es va llançar a les vies, per anar a la platja”, manifestava un bolivià, un altre dels testimonis de l'accident ferroviari més greu que ha viscut Catalunya en els últims anys. Ha estat la seva primera revetlla a Catalunya. Difícil d'oblidar. “Es va sentir diferents cops el clàxon del tren que venia a tota velocitat i en tres segons... tot es va omplir de cadàvers, de crits, d'angoixa, de desesperació...”, va resumir el passatger que havia triat Castelldefels per passar la nit de Sant Joan en família.
Un so fort que no era un petard
En una nit on el so dels petards es converteix en una sintonia que no t'abandona ni un instant, el brutal impacte no va sorprendre gens els veïns de la zona. “M'he pensat que era un gran tro fins que he vist molt de fum blanc”, deia el propietari d'un establiment situat just al davant de l'estació. “Què ha passat aquesta nit? Hem sentit un soroll molt fort i ens hem pensat que era un petard”, preguntava a aquest periodista un veí del passeig de la Marina que s'acabava de llevar, totalment aliè a la tragèdia.
Els Mossos d'Esquadra van acordonar àmpliament la zona, van impedir el pas de curiosos en un perímetre força ampli, van confinar els periodistes en una petita plaça davant l'estació i van col·locar les seves furgonetes estratègicament per impedir la captació d'imatges, però no van poder evitar que els informadors gràfics s'enfilessin fins al terrat d'un dels edificis del passeig de la Marina situat davant de l'estació. Des d'allà van poder veure la feina que feien els bombers, els metges forenses, els tècnics d'Adif i de Renfe i els investigadors dels Mossos d'Esquadra.
El mateix van fer les persones que viuen en aquest edifici, que després de contemplar la tragèdia i fer fotos i vídeos van seguir la festa tota la nit com si res. És el cas del peruà resident al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat Cristian Robles, que amb la seva dona i la seva filla van veure l'atropellament mentre feien cua per agafar l'ascensor del pas subterrani de l'estació. Amb una cervesa a la mà explicava ahir algunes de les escenes: “El que he viscut avui és traumàtic perquè he vist gent sense braços, sense cames. Ha estat molt dur”. Es va atrevir a assegurar que el 80% de les persones que anaven en aquest tren eren d'origen sud-americà. “Sé que la majoria de morts són del meu continent”, es lamentava.
Un company de gresca que viu a l'immoble no parava de criticar els agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local de Castelldefels perquè, segons ell, “no van fer res per impedir que la gent creués les vies, se n'haurien hagut de preocupar”. De fet, la patrulla policial mixta vigilava que cap de les persones que anaven cap a la platja portessin armes o algun objecte que pogués provocar alguna mena d'aldarulls. Calia controlar que la nit fos pacífica entre petards, alcohol i més alcohol.
La gent segueix la gent
Durant la nit i el matí, els qui havien viscut la tragèdia i els residents de la zona criticaven que la passarel·la que creua per damunt les vies i que té una rampa que dóna a l'andana on va parar el tren de Rodalies estigués tancada. “Era la primera vegada que venia a aquesta estació, he vist que la gent anava cap a la passarel·la, però s'han trobat que estava tancada i com que no sabíem per on sortir hem optat per creuar les vies com feia molta gent”, explicava la peruana María Ramos.
Hora de tornar cap a casa
Amb la llum de l'albada era l'hora de tornar cap a casa. Mentre que a l'estació els cadàvers continuaven sobre les andanes i les vies tapats amb mantes tèrmiques de color daurat, cent metres més enllà desenes de persones intentaven tornar a casa després d'una nit de gresca i xerinola. Els membres de l'Institut de Medicina Legal treballaven a dins de la zona acordonada i a les vies. Al seu voltant els serveis d'emergència i els d'assistència psicològica, atents a qualsevol necessitat. Tant l'Ajuntament de Castelldefels com la companyia Renfe van reaccionar ràpidament i de seguida van establir un servei llançadora d'autobusos que acostava la gent a l'estació de Castelldefels perquè des d'allà poguessin agafar el tren cap als seus destins finals.
La majoria no tenien ni idea del que havia passat i continuaven amb la festa. Beguda, petard, menjar i més beguda. “He estat tota la nit ballant en un bar musical i no m'he assabentat de res”, explicava una noia romanesa. Els més tocats eren els que van viure la tragèdia en primera persona. “Hem fet festa però ha estat molt light, no tenim ànims”, deien, en canvi, dues parelles joves. Van ser dels que, un cop van saber què havien passat, van agafar ràpidament el telèfon per tranquil·litzar les seves famílies. Per sort, estaven bé. Tristos, però sans i estalvis. “La nit se'ns ha fet molt llarga, estem molt tristos. Portem aquí esperant tota la nit perquè no tenim cotxe ni tampoc fins ara cap mitjà de transport públic per tornar a casa”, comentaven un petit grup d'equatorians residents a l'Hospitalet de Llobregat.
Quan el dia s'havia aixecat i ja no hi havia res a celebrar va ser el torn dels curiosos, que de mica en mica es van anar acostant fins on els permetia el cordó policial. Volien veure l'escenari de la trista notícia de la nit de Sant Joan. Era el moment d'explicar com havien viscut el sinistre, el que van sentir, el que van veure, i d'oferir vídeos i fotografies als periodistes. Durant la llarga i trista nit s'havien fet fonedissos.
