El Fòrum Impulsa neix per ser l'observatori mundial del talent i de la «creativació»
El príncep Felip invoca l'esperit de superació per combatre la frustració que genera la crisi econòmica en molts ciutadans
La rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, en nom d'Esade, Iese i la fundació va llegir la declaració final del Fòrum Impulsa, de la qual en destaca que «la iniciativa emprenedora és la clau de la nova ocupació estable i sostenible» i que «el triangle màgic del futur es recolza en el talent, la iniciativa emprenedora i la creativació». El primer Fòrum Impulsa va reunir ahir 600 convidats i 210 periodistes acreditats de 45 mitjans de comunicació a l'Auditori Palau de Congressos de Girona. Una vintena de personalitats mundials de l'emprenedoria van exposar les seves idees innovadores a un ritme trepidant de les deu del matí fins al vespre. A dos quarts de nou, complint estrictament l'horari, el fòrum va quedar clausurat, malgrat el petit incident d'un tall de llum.
El tall d'Endesa
En el moment de l'actuació del duet format per Sílvia Pérez i Ravid Goldschmidt, se'n va anar la llum. Hi va haver un moment de tensió; els prínceps van aixecar-se i van acompanyar amb aplaudiments els artistes en el mal tràngol: i tothom també va picar de mans. Quan va tornar, ja es va passar directament a lliurar els premis Impulsa. Havia passat quasi un quart d'hora abans no tota l'escenografia a base de leds de colors canviants, com en una ciberdisco, no es va tornar a il·luminar. Endesa va informar que havia estat una incidència –i no avaria– de dos minuts, que havia fet saltar les proteccions i va tallat el subministrament elèctric. Segons la companyia energètica, automàticament es va reiniciar el sistema. També segons Endesa, no es pot informar dels clients que va afectar, de tan petita que va ser la incidència.
«El diner ha de servir per canviar el món»
josep martinoyAquest és un extracte de l'entrevista que es publicarà d'aquí a uns dies a Presència amb el Nobel de la Pau 2006, Muhammad Yunus.
Que la pobresa acabi només als museus
Anar a veure la pobresa als museus perquè al món ja s'haurà eradicat. Aquest és l'objectiu prioritari del premi Nobel de la Pau, el bengalí Muhammad Yunus, que va participar ahir, a Girona, en l'acte d'inauguració del Fòrum Impulsa. Per aconseguir aquest repte ha convidat als multimilionaris a revertir els beneficis en empreses socials i als joves a crear-ne, no pensant en els diners sinó a solucionar problemes i canviar el món. Yunus, impulsor del concepte dels microcrèdits, ha afirmat que en un 99% dels casos els pobres han retornat els diners que se'ls havia deixat, a diferència del que ha passat amb el sistema convencional financer mundial.
El premi Nobel de la Pau 2006 i premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1998 va fer un repàs a la història dels microcrèdits, que van néixer amb préstecs de només 27 dòlars i que es van anar estenen entre els pobres. «La gent em mirava com si hagués baixat del cel», va recordar Yunus. «Vam crear un sistema bancari contrari al tradicional, que des del començament va funcionar molt bé i que, tot i la crisi, continua sense cap problema», va remarcar. «El sistema financer mundial és erroni perquè dues terceres parts de la població no hi poden accedir. El que cal és crear una estructura bancària de la qual ningú en quedi fora», va afegir Yunus. Segons opina, aquest sistema no l'han de crear els governs, sinó la mateixa societat, ja que, en cas contrari, hi ha el perill que estigués polititzat.
Pel que fa a les empreses socials considera que es tracta d'un altre dels pilars bàsics per posar fi a la pobresa. Yunus va posar, durant la seva intervenció, diversos exemples d'empreses socials que s'han creat, com el cas de Danone, que ha fet uns iogurts amb micronutrients per a la gent pobre. «Els inversors no volen, en aquest cas, guanyar diners sinó resoldre problemes», afirma.
El premi Nobel de la Pau es mostra convençut que aquest ha de ser el futur i confia que els joves segueixin el camí d'impulsar empreses social i que l'objectiu de guanyar diners quedi en un segon pla. Yunus, fundador del Grameen Bank a Bangla Desh, va fer ahir un balanç dels resultats dels microcrèdits. Segons va destacar, el 99% de la gent pobre han retornat els diners prestats, cosa que no ha passat amb els préstecs del sistema financer convencional.
El Grameen Bank deixa bàsicament diners a les dones pobres i també als pidolaires. «Dels 100.000 pidolaires de Bangla Desh als quals hem deixat diners, 18.000 ja han deixat de ser-ho. Els donem idees perquè facin negocis i molts ara es dediquen a la venda», va explicar.
Una altra de les línies que considera fonamentals el Nobel de la Pau Muhammad Yunus és potenciar l'escolarització de nens i joves per poder canviar l'estructura social. Es tracta d'un altre dels àmbits en els quals ha incidit i el resultat és que uns 52.000 estudiants ja estan cursant carreres a diferents facultats gràcies a aquest esforç.
«El talent és a l'ADN d'avui i del passat»
El cultiu del talent i garantir el suport és bàsic per al prestigiós MIT. Ruiz va destacar en la seva intervenció que «el talent és a l'ADN d'avui, com ho era en els avantpassats». Posant exemples de l'evolució de la humanitat, el membre del consell acadèmic es va mostrar segur que amb l'entorn adient «el talent i la innovació es troben a tot arreu» i va advertir que amb un euro de tothom es pot garantir canviar el món.
«Emprendre no és una alternativa a formar-se»
El primer telèfon mòbil data dels anys vint del segle XX i fa més de trenta anys totes les companyies treballaven en cotxes elèctrics. Ara que són realitat aquests objectes, Nueno va evidenciar que «ser emprenedor no és una alternativa a formar-se». Entre les qualitats que han de tenir els joves talents va destacar l'honradesa, la generositat, la tenacitat i la humilitat, i han de tenir confiança en els seus objectius.
«L'educació permet el creixement dels països»
Amb la seva experiència, Kim va relatar com Corea del Sud ha aconseguit en poc més de mig segle ser una economia potent gràcies al treball en l'educació. «S'ha de dir als països que treballin per garantir l'educació als joves», afirma. El 1958 Corea estava al mateix nivell de Ghana en l'àmbit formatiu, en l'actualitat els estudis mostren que se situa als nivells de Japó, Finlàndia o Estats Units.
«Cal col·laborar entre científics i no aïllar-se»
Walker va explicar la seva experiència científica a Sud-àfrica, on ha desenvolupat investigacions per estudiar el comportament del virus del VIH, molt estès al país africà. A més, treballa per formar les futures generacions de científics africans. «Hem de deixar de treballar en illes i col·laborar tots per intentar trobar la vacuna de la sida», reflexionava. Tot fonamentat en la innovació, la flexibilitat i la rapidesa.
«Cal tenir bons professors a les escoles»
Mike Feinberg, cofundador de Knowledge is Power Program (KIPP), un model d'escola pública als EUA que persegueix millorar els resultats educatius dels joves que viuen en barris en risc d'exclusió social, va destacar el paper clau de l'educació i dels recursos humans. «Calen bons professors i bons directors a les escoles», va destacar. KIPP té un centenar d'escoles als EUA i és responsable de l'educació de prop de 24.000 nens.
«Hi ha una demanda per viatjar a l'espai»
José Mariano López-Urdiales, enginyer aeronàutic, va tenir contacte des de petit amb els treballs que el seu pare, astrònom, desenvolupava per a missions espacials. El seu somni és la creació d'un globus estratosfèric capaç de transportar persones a l'espai. Segons va afirmar, hi ha demanda per viatjar a l'espai. Des de la Universitat Politècnica de Catalunya prepara enginyers espacials respectuosos amb el planeta.
«Ciència i empresa poden ser una bona parella»
Ana Maiques és economista i cofundadora de Starlab, i l'actual responsable de desenvolupament de negoci d'aquesta empresa de serveis de recerca científica i aplicada. Segons va manifestar, «ciència i empresa poden ser una bona parella». El seu repte és demostrar que la ciència pot ser un negoci, i donar als científics el reconeixement que es mereixen pel seu paper tan important en la societat.
«L'art transforma i genera capital social»
El circ, la dansa, la música o qualsevol disciplina artística han permès a Sanguinetti mostrar com l'art té un efecte transformador evident en les societats on s'aplica. El poder educatiu i la propietat de generar comunitat s'ha fet evident amb els més de 800 alumnes que han passat pels centres dels barris més pobres, treballant i barrejant estrats socials per obtenir un enfortiment de la societat.