Societat

Menys mosquits tigre

retarD · La pluja, l'arribada tardana de la calor i la prevenció frenen la plaga 2010 · És el primer estiu en cinc anys que es conté el mosquit de picades doloroses molèstia · Hi ha menys consultes i atenció sanitària per picades

El mosquit tigre del 2010 es fa esperar, però arribarà. L'Aedes albopictus es va detectar per primer cop a Catalunya l'any 2004, en concret a Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, any rere any ha anat colonitzant municipis. Ja es troba en 120 poblacions de 14 comarques catalanes. Aquest any, però, arran de les mesures de prevenció que estan fent les administracions i els ciutadans, de les pluges de primavera i que encara no ha fet excessiva calor, se l'ha vist molt poc, menys que en cap altre estiu dels últims cins. Sembla que ha decidit allargar la hivernada, però se l'espera. Els experts alerten que no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè durant els mesos d'agost i setembre és quan més li agrada actuar.

Procedent d'Àsia, el tigre fa més de vint anys que fa la guitza als italians, i s'ha convertit en un dels principals enemics públics del país. A Catalunya va pel mateix camí, ja que “és una espècie diürna i d'exterior que ataca amb molta decisió i que produeix inflamacions a la pell més importants que els mosquits autòctons”, explica Roger Eritja, responsable del servei de control de mosquits del Baix Llobregat. L'any passat va molestar molt i es van intensificar les campanyes preventives i d'informació a gairebé tots els municipis de Catalunya. Per l'època de l'any que som, “els indicadors estan per sota de l'any passat”, afirma Eritja. Els barems estan basats en el nombre de trucades que reben, les queixes dels ciutadans i sobretot la densitat de mosquits “que trobem a les mostres que recollim”.

El departament de Salut considera que és prematur valorar el gruix de demanda d'atenció mèdica per picades del tigre. Però diversos CAP de la zona més afectada del Baix Llobregat i el Garraf confirmen el descens d'afectats. L'expert en mosquit tigre és conscient que no es podrà eliminar aquest insecte ni evitar-ne l'expansió, “perquè es tracta d'una espècie invasora que s'està dispersant arreu del planeta i els èxits en l'aturada de l'expansió han estat temporals”. Roger Eritja creu que, com en altres plagues, el que es pot fer “és retardar-ne l'expansió, i allà on ja hi siguin, mantenir-los a un nivell que representi una molèstia mínima acceptable”. La feina feta pel Servei de Controls de Mosquits del Baix Llobregat, la dels ajuntaments i la de la direcció general de Medi Natural està sent essencial per controlar-lo. A banda de les campanyes informatives a ciutadans i escolars, es fan inspeccions gratuïtes a domicilis; es realitzen fumigacions; es controla, amb trampes especials, l'evolució de les densitats del tigre i s'investiguen nous tipus de plaguicides biològics més eficaços.

Una de les accions més eficaces és l'eliminació de les larves que es troben en l'àmbit públic, principalment en els embornals. En 3 de cada 5 embornals hi ha aigua estancada. L'any passat, als 19 municipis del Baix Llobregat, més l'aeroport de Barcelona, que tenen conveni amb el servei de mosquits de la comarca, es van fer 84.160 tractaments d'embornals i enguany s'espera superar els 125.000.

LES XIFRES

14
comarques
catalanes ja han estat colonitzades fins ara per la plaga dels empipadors mosquits tigre.
80
per cent
dels embornals que es revisen acostumen a tenir larves de mosquit tigre, segons els experts.

Prohibir l'aigua als cementiris

Els cementiris són un dels llocs on més es detecta la presència del mosquit tigre, perquè hi proliferen els pots i testos de flors amb aigua acumulada que ningú neteja o buida. “És en els pocs casos en què hem de fer fumigacions per poder-lo eliminar”, assegura el responsable del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, Roger Eritja. Tenint en compte aquesta situació i atenent al fet que la prevenció resulta difícil en aquest àmbit, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Generalitat treballen conjuntament amb una proposta d'ordenança municipal per regular l'ús de recipients on posar les flors. “Sovint les flors són artificials i no necessiten aigua, i en cas que n'hagin de menester proposem que els recipients tinguin forats per evitar que l'aigua s'estanqui”, afirma Eritja. A més, la Unió Europea té intenció de prohibir les fumigacions i això encara en farà més difícil el tractament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]