Tot i que ahir va transcendir que, a banda d’una professora de Marbella que va perdre la vida per un esdeveniment trombòtic, l’Agència Espanyola del Medicament investiga la mort d’una persona vacunada amb AstraZeneca que posteriorment va tenir un ictus isquèmic amb transformació hemorràgica i un tercer cas de trombosi venosa abdominal, els experts confien que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès) s’acabi pronunciant avui a favor de continuar amb la vacunació d’AstraZeneca perquè entén que els beneficis són infinitament majors que els riscos. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar ahir continuar amb la vacunació perquè el fet que s’hagin produït casos de trombosis “no vol dir necessàriament que estiguin relacionats amb la vacuna”.

Si hi ha hagut una relació causa-efecte és el que haurà de desvetllar l’EMA en el seu informe, després que a Europa s’hagin detectat una trentena de casos, una dotzena dels quals de trombosi venosa cerebral, un tipus molt poc freqüent entre la gent més jove i que afecta sobretot, i de forma molt rara, dones joves amb tractaments hormonals. Tot i ser prudent, perquè fins no tenir l’informe de l’EMA “no és possible saber si els casos són una casualitat o un efecte secundari de la vacuna”, el cap de servei d’hemoteràpia i hemostàsia de l’hospital Clínic i president de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia, Joan Carles Reverter, admet que no espera un pronunciament desfavorable de l’Agència Europea del Medicament. “Penso que no ho serà”, afirma. I si finalment, tal com preveu, l’agència diu que es pot continuar vacunant amb AstraZeneca, Reverter recomana a la població que “es vacuni amb total tranquil·litat perquè el benefici de la vacunació és molt superior als riscos personals”.

Reverter explica que les trombosis que s’han donat són molt infreqüents. “Les trombosis més freqüents són a les cames i les pulmonars. La resta representen, explica, “menys del 3% del total”. I entre aquestes, les venoses cerebrals són encara més rares. El que fa que la xifra d’onze casos entre 17 milions sigui mínima. Per això opina que “és molt probable que hi hagi una relació causal”, tot i que admet que “encara que la probabilitat teòrica sigui baixa, la realitat pot dir el contrari”.

El catedràtic emèrit de farmacologia de la UAB, Joan Ramon Laporte, no s’atreveix a fer un judici abans de conèixer l’informe de l’EMA. Diu que no hi ha dades concretes, i afegeix: “No sabem si la freqüència és la mateixa entre els vacunats i els que no han rebut la vacuna.” Laporte espera que l’EMA analitzi cas per cas per veure “si les persones que han patit algun tipus de trombosi tenen algunes característiques comunes”, i per tant si es pot fer algun tipus de recomanació per minimitzar els riscos. Ara bé, Laporte preveu un increment de casos en els pròxims dies. “En general es notifica entre l’1 i el 2% de tot el que passa després d’estar vacunats, que pot haver estat provocat per la vacuna o no”, diu. Però amb les informacions dels últims dies, explica, “és previsible que es produeixi l’efecte bola de neu i apareguin molts més casos”.