Societat

Neurones Fregides: parlar de ciència en català

Una trentena de científics joves provinents de nou plataformes divulgatives s’han unit en un projecte per acostar la ciència al públic en general a través de les xarxes. I ho fan en llengua catalana

La ciència com a passió, i la vocació de fer-la arribar a tothom, d’explicar-la de manera fàcil i accessible. Això és el que uneix trenta joves científics catalans que han creat la plataforma Neurones Fregides, un projecte nascut amb l’objectiu, expliquen, de fer xarxa entre divulgadors científics que s’expressen en català.

Provenen de diferents plataformes que ells mateixos, en grup o individualment, ja havien creat per divulgar la ciència de manera entretinguda i entenedora. Feien servir diferents canals, com YouTube, Instagram, o fent podcasts. Així, Neurones Fregides reuneix la participació de joves científics de Ciència Oberta, Soc Tastaolletes, Divubio, Del Buit al Tot, La 4a Llei de Newton, La Dimoni de Maxwell, Parlem de Ciència, Ciència Periòdica i cAMP Divulgatiu.

Tots se sabien, els uns als altres –el món, a la xarxa, també és molt petit–, i, amb la voluntat de crear un altaveu encara més potent, es van anar posant en contacte per engegar el projecte.

Així ho explica Cristina Hurtado, biòloga i una de les fundadores de la plataforma: “Som persones joves, ens dediquem a la ciència i estem fent el doctorat, un grau o un màster. Tenim projectes de divulgació científica en català, alguns més grans i altres més petits, en grups de dues o de quinze persones o fins i tot individuals, i de molta varietat, a través de YouTube, Instagram, o gent que fa podcasts. De moment tenim biòlegs, físics i químics, però estem oberts a tot tipus de col·laboracions. Ens vam voler unir per fer una xarxa àmplia de divulgació científica en català, per impulsar la comunicació en la nostra llengua, en la qual no hi ha gairebé res, i també per parlar de temes que ens afecten, com ara la precarietat laboral en el món científic.”

Sobre el nom que han escollit i també el logotip, la Cristina explica, divertida: “El nom no el vam pensar gaire, i el logo, que va sortir de manera improvisada, és un ou ferrat que sembla, per la forma, una neurona. No té massa història, va sortir i ens va fer gràcia, i creiem que funciona!”

Òbviament, la coneixença entre aquest grup de nois i noies també es va fer per internet, no personalment. D’una banda, perquè és així com se sol connectar el jovent avui en dia i, de l’altra, perquè la pandèmia els va obligar a crear els vincles de manera virtual. I encara hi ha un altre component, en aquesta relació a distància: no tots s’estan ara mateix a Catalunya. Alguns són a Estocolm, altres a Copenhaguen i altres es connecten des d’algun punt dels Estats Units. “De fet –assenyala la Cristina–, encara no hem parlat mai en persona. No ens hem conegut entre nosaltres. Hem fet moltes reunions per Skype i per altres canals, però encara no ens hem pogut trobar ni per fer un cafè!”, reconeix.

Crida al món científic per a l’ús del català

Una altra de les característiques d’aquests joves investigadors i el que els fa també especials, és la voluntat que manifesten de defensar el català com a llengua vàlida per comunicar ciència i promoure la divulgació científica mantenint la qualitat i el rigor professional: “Volem impulsar la creació de referents divulgatius científics en català, amb paritat de gènere, en les noves generacions, així com arribar a sectors de la societat on la divulgació tradicional no és capaç d’arribar, com per exemple al món digital”, es llegeix al manifest de presentació de la plataforma.

La producció científica de Catalunya és més del 28% del total de l’Estat espanyol, però concentra fins al 44% de la producció estatal considerada d’alt impacte internacional. Així mateix, Catalunya representa gairebé el 36% de l’impacte científic total de l’Estat en citacions. El lideratge de Catalunya es manté pel que fa a l’eficiència en publicacions i citacions respecte al finançament que rep.

Al manifest també s’assenyala el potencial del món científic català: “A Catalunya existeix una comunitat investigadora de primera línia; tanmateix, aquesta excel·lència científica no es tradueix a l’àmbit de la comunicació científica catalana, fet que ha quedat en evidència amb la pandèmia del SARS-CoV-2. L’existència d’una xarxa de comunicació científica amb suficient visibilitat i influència hauria augmentat la confiança en la mesures de prevenció contra la Covid-19. La seva absència, però, ha permès l’acceptació de titulars sensacionalistes i demagogs, la difusió de fake news i l’arrelament de la informació descontextualitzada”, hi afegeixen.

Hi ha, a més, una altra variable que preocupa a aquests joves científics, que és l’absència de publicacions científiques en català i l’hàbit a què tendeixen la majoria de centres de recerca, de fer les publicacions sobretot en anglès. I adverteixen que el castellà ocupa cada vegada més espai en la divulgació: “El català té un paper testimonial en la divulgació científica al nostre territori, perquè l’anglès té una rellevància inqüestionable en l’àmbit científic a nivell internacional. I també perquè el català es troba immers en una dinàmica accelerada de substitució pel castellà, que considerem especialment preocupant. És precisament aquest problema el que promou el retrocés en l’ús del català en les generacions més joves.”

En aquest sentit, la iniciativa vol fer una crida a les institucions científiques, públiques i privades, com centres de recerca i empreses dels territoris de parla catalana, ja que, segons consideren, són parts responsables de la pèrdua de complexos del català en aquest entorn. “Neurones Fregides, doncs, insta aquestes entitats a prendre la iniciativa en matèria lingüística i prioritzar el català en totes les seves comunicacions i propostes”, reclamen al manifest.

Una campanya a xarxes, amb 20.000 seguidors

El primer de juliol van arrencar amb una promoció massiva, amb apunts a Instagram i a Twitter, per generar, explica la Cristina, el màxim interès i expectatives en el projecte.

L’activitat del grup des del dia 2 de juliol, quan, després de la primera campanya, van llançar un vídeo de presentació curt i que cridava molt l’atenció, ha estat frenètica. La setmana següent van presentar els diferents projectes dins la plataforma i explicar on es poden trobar.

A més de diversos tipus de col·laboracions, ja han fet sessions amb retransmissió en continu a Twitch, una plataforma, expliquen, on voldrien captar l’atenció dels encara més joves. El feedback que han tingut fins ara és impressionant. “A Twitter va ser bestial”, recorda la Cristina: “En un cap de setmana vam arribar a 20.000 seguidors, perquè Twitter és com una bola de neu, i vam captar l’atenció del col·lectiu de la gent preocupada pel català i del col·lectiu de divulgació científica.”

També han rebut el suport de figures mediàtiques com el periodista, divulgador i científic Salvador Macip, i d’entitats com ara l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), i la Plataforma per la Llengua, que van signar el manifest que Neurones Fregides va emetre en la seva presentació a les xarxes.

LA XIFRA

20.000
Seguidors
a Twitter que va aconseguir la plataforma el primer cap de setmana de presentació

LA FRASE

Parlem en català de ciència i d’altres temes que ens afecten, com la precarietat laboral en el món científic
Cristina Hurtado
BIÒLOGA
Miquel Bosch

“Ens agradaria que la gent més jove tingués un referent”

En Miquel és enginyer físic per la Universitat Politècnica de Barcelona, on també ha cursat un màster. Actualment fa el doctorat a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Va començar un podcast amb quatre companys del seu grau: “Érem a diferents llocs i durant el confinament vam començar a parlar de trobar-nos i xerrar, de manera informal però seriosa, sobre ciència. Des d’una altra plataforma, Del Buit al Tot, ens van parlar d’aquest projecte i ens hi vam apuntar.” Li agradaria seguir, diu, acostant-se al públic més jove per tal que aquest trobi més referents científics i s’animi a estudiar ciències.

Cristina Hurtado

“Escriure, dibuixar o fer contes pot apropar la ciència”

La Cristina Hurtado és biòloga per la Universitat de Barcelona i hi cursa un màster de genètica i genòmica. Actualment és a Estocolm fent pràctiques curriculars a la Stockholm University. “M’agraden la ciència i també les lletres. M’agrada llegir i escriure. Quan vaig començar biologia vaig descobrir que volia comunicar el que aprenia a classe i amb una amiga vam decidir obrir un compte a Instagram, Dibuvio, per parlar de temes que ens semblaven interessants. La meva amiga dibuixa molt bé: ella fa la part artística dels contes que jo escric, i aquesta és una de les eines que fem servir per a la divulgació.”

Cèlia Ventura

“Crec que les arts i la ciència haurien d’anar més juntes”

La Cèlia és biòloga per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment cursa un màster sobre salut pública a Uppsala University i fa pràctiques a l’European Institute of Women’s Health. Soc Tastaolletes és la seva plataforma i també un nom que la defineix: “M’agrada provar coses diferents, de ciència a teatre. Havia escrit crítiques i això em permetia veure obres i empapar-me del que explicaven. Les arts no són enemigues de la ciència, crec que haurien d’anar juntes, que són amants”, diu aquesta apassionada de la biologia: “Com vivim, d’on sortim..., hi entenem tan poc, que és essencial saber-ne més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tot per fer o feina avançada

GIRONA

El TSJC manté el 25% de castellà en sis centres més

Barcelona
JORDI FERRER SALGUEDA
PASTISSER I EXPERT XOCOLATER

“Vull que tothom disfruti com jo de la xocolata”

Olot

Llum verd del ple de Blanes a les ordenances

Blanes

El catastròfic ‘Ian’ deixa un rastre de destrucció al seu pas per Florida

MIAMI

Rentat de cara a la plaça Major d’Olot

Olot

El sector del càmping reclama més agilitat per als tràmits en fotovoltaiques

figueres

Nestlé inverteix 100 milions en la fàbrica de Girona

girona

Albert Serra, pregoner per Sant Martirià

Banyoles