Societat

El repte d’assolir 300.000 habitatges socials el 2042

La Generalitat dona llum verd al document que estableix que els municipis amb més demanda residencial destinin un 15% a pisos socials

Es preveu incrementar el parc públic fins a arribar al 7% i dotar-lo amb 202.000 habitatges més

La memòria econòmica estima una inversió de 12.634 milions

La manca d’habitatge públic i assequible és una realitat cada cop més crua davant el panorama que ha deixat la Covid, en què moltes famílies sense ingressos temen perdre casa seva. La conselleria de Drets Socials s’ha afanyat a donar llum verd a la tramitació i l’aprovació inicial del pla territorial sectorial d’habitatge, que assenyala la necessitat de crear en els pròxims vint anys 300.000 habitatges destinats a polítiques socials en aquells municipis on la demanda residencial és més forta i acreditada. “El que tenim és una diagnosi d’on som i cap on creiem que arribaren en funció del creixement demogràfic”, explica el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, que considera que l’assignatura pendent de l’habitatge públic s’ha convertit en un repte per al govern.

El document dibuixa l’habitatge públic en funció de la projecció de l’evolució del nombre de llars, que a llarg termini podrien ser unes 900.000, de les quals 355.000 necessitarien ajuda de l’administració. El pla defineix la divisió territorial en àrees de demanda residencial forta i acreditada, àrees preferents, àrees no preferents i àrees rurals. En la primera franja se situen un total de 163 municipis, on s’aglutina més d’un 80% de la població, que hauran de disposar d’un mínim d’un 15% d’habitatges destinats a polítiques socials. Atenent a un concepte de “solidaritat urbana”, el pla estableix que aquestes localitats on es preveu un creixement alt de noves llars caldrà assegurar la reserva de pisos socials respecte al total de primeres residències.

El pla també obre la porta a la possibilitat que altres municipis, considerats en àrees preferents, i que són limítrofs a aquestes àrees de fort creixement, es puguin arribar a mancomunar i fer una planificació supramunicipal que els permeti assolir els objectius de manera conjunta.

Un lloguer ínfim

La creació d’habitatge públic anirà acompanyat de l’impuls del parc de lloguer social, que està estancat en un “ínfim” 1,7%. Una xifra molt allunyada de la mitjana europea, que és d’un 8%. Les aspiracions del govern és assolir que un 7% del total dels habitatges principals es destinin a Catalunya a lloguer social. Això voldria dir que s’ampliarien els 54.000 habitatges actuals amb 202.000 habitatges més per assolir la fita de prop de 256.000 pisos per d’aquí a vint anys.

El repte d’incrementar l’oferta de parc de lloguer i habitatge públic es reserva a les zones amb més demanda residencial, com és la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, però també a ciutats com ara Girona, Figueres, Tarragona, Reus, Tortosa, Lleida, Manresa, Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, entre altres localitats. El mateix pla estableix que les zones rurals disposaran de plans específics segons les seves necessitats. A més d’ampliar el parc de lloguer, el pla també preveu impulsar la construcció d’habitatge de protecció oficial de compravenda i de tinences intermèdies amb 107.800 habitatges.

L’emergència per la falta d’habitatge s’ha agreujat amb la pandèmia. El nombre d’ajudes urgents que s’han tramitat a ciutadans que no podien pagar l’habitatge i que podien acabar al carrer s’ha multiplicat i en el primer semestre s’han donat 1.800 prestacions, superant les 1.300 d’un any abans. El secretari d’Habitatge assegura que la taula d’emergència de la Generalitat manté una llista d’espera de 945 famílies i recorda que, tot i la pròrroga dels desnonaments per la pandèmia, només al setembre se n’han aturat 170. L’administració ha posat en marxa el programa Reallotgem per aconseguir ubicar les persones que fa temps que esperen tenir un sostre digne.

El pla territorial es preveu enllestir el primer semestre del 2022. Sala explica que hi haurà marge per debatre un nou Pacte Nacional de l’Habitatge. “Serà el moment d’asseure’s i que tothom s’impliqui per fer-ho possible, perquè no fem res sense recursos”, indica el secretari d’Habitatge, que veu “imprescindible” recórrer a la resta d’administracions, al món local i a l’estatal. La memòria econòmica per als pròxims vint anys estima una inversió de 12.634 milions d’euros per assumir ajuts a les famílies amb ingressos baixos, en l’adquisició d’habitatges procedents de bancs i grans tenidors, i també per la via de tanteig i retracte, i en l’ampliació del parc de protecció oficial. En una fase inicial s’hi preveu destinar uns 200 milions d’euros, que arribarien al seu punt àlgid el 2036, en què la inversió prevista superarà els 800 milions. Des de la conselleria s’espera l’arribada dels 160 milions dels fons Next Generation per al 2022 i el 2023, que es podran destinar a la promoció de lloguer social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol amplia les restriccions de vols procedents dels països del con sud d’Àfrica

MADRID

Justo Molinero, Francisco Ibáñez, Mònica Terribas i Els Pets reben la Creu de Sant Jordi

BARCELONA

Un miler d’interins es manifesten a Barcelona per reclamar un procés d’estabilització que no passi per oposicions

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda assolellada

Barcelona

El Govern demana “paciència” i fa una “crida a la calma” davant la variant òmicron

Barcelona

El Suprem avala l’ús del passaport Covid al País Basc

Madrid

El 17% dels joves va patir símptomes de depressió durant el confinament de la Covid-19

Barcelona

Els indicadors empitjoren mentre es registren prop de 2.300 casos nous

Barcelona

Baixen els alumnes confinats

Barcelona