Fins a 376.627 vulneracions de drets lingüístics al jutjat
Justícia presenta un informe en què destaca l’elevadíssim incompliment per part dels jutges a l’hora de respectar l’opció de llengua en la demanda
Mínim històric de les sentències en català, 6,9%
Catalunya es troba en situació d’emergència lingüística pel risc real que l’us de la parla pròpia del país acabi sent una pràctica residual. El que passa a l’administració de justícia amb el desús del català i el seu abandonament per part de tots els actors és la mostra més evident de fins a quin punt aquesta alarma és real. Per quantificar l’abast real del problema, conegut de fa anys i que amb els anys s’agreuja, el departament de Justícia va presentar ahir una diagnosi de l’ús de la llengua on es detecta una flagrant vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
Una de les dades que sustenten aquesta afirmació és la que indica que durant el 2021 els jutges van incomplir en un 81,3% dels casos el compliment de l’opció lingüística de la part que va presentar una demanda civil, que suposen 376.627. Aquest fet significa que els jutges no respecten la llei que dona dret als ciutadans a elegir amb quina llengua volen les notificacions. I, el més greu de tot, la dada és incomplerta perquè no inclou les demandes que es presenten en català i ni tampoc els incompliments lingüístics en la jurisdicció del penal.
Aquesta dada s’afegeix a una que transcendeix cada any i que fa referència al nombre de sentències que s’imposen en català i que el 2021 van ser, només, el 6,9%, retrocedint cinc dècimes en relació a les que es van dictar el 2020 en aquesta llengua.
L’ús que els jutges fan del català és mínim, però el problema és general perquè els advocats tampoc superen aquests paràmetres. Segons les dades ofertes ahir per Justícia, en el cas de les demandes presentades durant l’any passat només el 6,2% es van formalitzar en català. Hi ha diversos factors que expliquen el desús del català entre els advocats, un dels que ho pot explicar és que en la formació dels advocats pesa de forma majoritària el castellà. El català només s’empra en el 41,2% de les hores lectives dels graus de dret i en el 31,2% dels màsters.
Com que també és competència de Justícia, la diagnosi ha estudiat els usos lingüístics a les presons, on el català és àmpliament conegut entre el funcionariat però escassament utilitzat per parlar amb els interns, i en el culte religiós no catòlic, on l’ús del català és del 2%.
“Revertir la realitat”
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va fer una crida ahir a “revertir aquesta realitat” i va anunciar la posada en marxa de deu punts que formen el pla de l’ús del català. El primer d’aquests punts és la posada en marxa del Pacte Nacional per la Justícia, en què s’incorporaran representants de diversos àmbits del món de la llengua i la justícia.
Una eina que també es posa en marxa consisteix en un canal de denúncia de les vulneracions de drets lingüístics, a través d’un sistema de codi QR. Per un costat, això agilitzarà les queixes, i per un altre, permetrà de tenir un recompte estadístic .
Finalment, Ciuró va presentar una campanya de difusió, Fer servir la llengua no canvia la sentència, que pretén ajudar a combatre el temor que un cert ús lingüístic pugui predisposar el jutge en contra.
