Societat

Reivindicant la transhumància

Després de dècades, a la Garrotxa un pastor torna a dur a peu els xais fins a l’alta muntanya passant, en part, pels pocs camins ramaders que queden

Puig espera que en un futur s’hi afegeixin més ramats

Un pastor de Mieres, Prem Puig, de can Torrent, està fent la transhumància a peu del seu ramat de xais entre el poble garrotxí i el pla d’Anyella, a Toses, on passaran l’estiu. El trasllat del bestiar oví per camins ramaders, sense fer servir camions, era habitual fins fa poques dècades, però ara és una pràctica gairebé desapareguda, com també s’han perdut els camins ramaders originals, els llocs d’aturada i els abeuradors de la ruta.

A la Garrotxa, el viatge d’aquest ramat és el primer en molts anys i, lluny de tenir només un caire nostàlgic, sobretot té un caràcter reivindicatiu de les pràctiques tradicionals i sostenibles. L’han batejat amb el lema Transhumància per la vida. Voluntaris d’Ecoxarxa Garrotxa –un col·lectiu de ciutadans que s’intercanvien productes i serveis, sense fer servir monedes, i al qual Puig pertany– hi estan donant suport acompanyant el pastor en les caminades o en qüestions logístiques.

La ruta

El trasllat es fa en quatre jornades. Dilluns van fer nit als plans de Pujou (a tocar de la Fageda d’en Jordà); ahir, a Vallfogona del Ripollès, i avui faran nit a Gombrèn. Si no surten complicacions, demà arribaran a les pastures d’Anyella, a més de 1.800 metres d’altitud, on la seixantena de caps menats per Prem Puig s’ajuntaran amb unes 3.000 ovelles de ramats procedents de diferents indrets i que, com l’expedició garrotxina, hi han anat a la recerca d’herba i temperatures més agradables que al pla. Per evitar la calor i el trànsit (han de passar o creuar carreteres), la marxa la comencen a punta de clar i procuren descansar a les hores centrals del dia. En les dues primeres jornades han hagut de pujar en un remolc algunes ovelles que, per diferents raons, no podien seguir.

Camins perduts

“Els camins, sobretot a la Garrotxa i gairebé fins a arribar a Ripoll, els han canviat els usos. Molts han estat formigonats o asfaltats o són carrils bici també formigonats...”, lamentava ahir Puig, aprofitant la parada que ell i els companys (inclosos els indispensables gossos) van fer a Riudaura per esmorzar, mentre els xais descansaven en una finca del poble. “Antigament –relatava el pastor– a cada poble o a cada certa distància hi havia un lloc de parada, que podria ser qualsevol camp. Encara que fos de propietat privada, sobre aquest lloc hi havia un dret de pas ramader. En aquests mateixos llocs hi solia haver abeuradors. Aquest coneixement s’ha anat perdent i ara ens hem d’espavilar com podem.” “Per al bestiar –va continuar Puig– l’asfalt i el formigó calent és una trampa, no hi podem passar i, per tant, hem hagut de buscar vies alternatives o bé passar-hi a primera hora del matí, quan encara està ben fred. Pel que fa a abeuradors i llocs de parada, alguns ajuntaments saben que hi eren però amb el pas dels anys ho han destinat a altres usos, hi han fet un camp de futbol, hi han fet un parc. D’abeuradors, en general no en trobem.”

Reptes

Com que aquests xais no han fet mai la ruta, passar-hi el ramat és més dificultós que si ja la coneguessin, assenyala Puig quan se li pregunta pels reptes que se li han plantejat en les primeres dues jornades de la transhumància. Un altre, és clar, és el fet d’haver de travessar llocs habitats i carreteres, tot i que el camí ramader té preferència de pas. “Hem hagut de demanar permisos i avisar els Mossos”, explica.

Nova fornada

Nascut fa 41 anys, aquest pastor mierenc havia estat guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. “Ara, en lloc de pasturar turistes, me’n vaig a pasturar ovelles”, deia ahir rient. A casa seva havien tingut cabres i ell sempre havia aspirat a tenir un ramat, tot i que no pas de cabres perquè no són tan dòcils. L’oportunitat de canviar de feina li va sorgir en crear-se l’Escola de Pastors de Catalunya, de la qual va ser dels primers alumnes. També fa formatge amb la llet de les ovelles, que ven en una parada que té al mercat del seu poble o que bescanvia amb els usuaris d’Ecoxarxa Garrotxa.

4
jornades
és el temps que s’hi està invertint, des de dilluns fins demà.
80
km,
aproximadament, és la distància que s’haurà cobert en aquest trasllat.

Una xarxa que havia estat bàsica

Es creu que al nostre país l’origen de la transhumància de diferents espècies (xais, cabres, vaques, cavalls) es remunta, com a mínim, a l’època dels ibers. Seria, però, a l’edat mitjana quan es van establir unes rutes marcades per així ordenar el trasllat del bestiar. Les pastures del Pirineu i el Montseny eren el destí estiuenc dels ramats de l’actual demarcació de Girona, però no només d’aquestes comarques, ja que al Pirineu hi pujaven també bestiar procedent del Penedès, per exemple. Aquest patrimoni va caure en desús amb la irrupció de la ramaderia intensiva i dels camions, però fins entrada la dècada dels cinquanta encara es feia transhumància a peu. A Setcases es pot trobar gent que de molt jove havia acompanyat vaques cap al monestir de Sant Pere de Rodes, al cap de Creus (quan el monestir estava en ruïnes). En caure en desús, la xarxa s’ha anat esborrant, i això ha provocat algun conflicte; per exemple, el que el 2013 es va produir al camí de Vic a Berga per l’obertura d’un càmping que el tapava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de turistes bloquejats en una ciutat de la Xina per un rebrot de la covid

pequín

Justícia preveu que els maltractadors d’animals no puguin tenir la guarda dels fills en cas de separació

barcelona

Suspesa la circulació de l’alta velocitat entre Tarragona i Figueres per robatori de coure

barcelona
ADMINISTRACIÓ

Interins de la Generalitat volen esmenar el concurs de mèrits

Societat

Obres a la Via Laietana: l’Abdul no en té la culpa

barcelona
SOCIETAT

Una setantena d’evacuats en un incendi a Sant Adrià de Besòs

FRANCESC CAYUELA
PRESIDENT DEL GRUP EXCURSIONISTA I ESPORTIU GIRONÍ (GEIEG)

“Al GEiEG l’avala una manera de fer”

GIRONA
MARIÀ FORTUNY

El fortunyisme, un canvi del preciosisme a l’impressionisme

GEMMA HORTET
Nutricionista energètica

“Som muntadors de plats. Hem de recuperar el gust per cuinar”

barcelona