Societat

Bioètica

La bioètica respon a la necessitat d’aprofundir en el diàleg entre la medicina i els conceptes antropològics.

Francesc Abel i Fabre fou un metge i sacerdot català que es llicencià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1957, doctor en medicina i cirurgia, especialitzat en obstetrícia i ginecologia, que també es llicencià en teologia i sociologia; fou ordenat sacerdot el 1967 i esdevingué membre de la Companyia de Jesús des del 1960.

Expert i pioner a Europa en bioètica, destacà en el desenvolupament dels estudis sobre ètica en el camp de la medicina i promogué el diàleg interdisciplinari entre la ciència i la religió. Aquesta tasca la feu principalment a través de l’Institut Borja de Bioètica, que fundà el 1976, dedicat a la recerca i formació en bioètica. En fou el director fins al 1999, a partir d’aleshores ocupà la presidència del patronat.

L’estada als Estats Units de Francesc Abel, durant la primera meitat de la dècada de 1970, li brindà l’oportunitat de viure els inicis de la bioètica quan entrà en contacte amb l’Institut Kennedy d’Ètica de la Universitat de Georgetown, a Washington. Aquesta vivència li serveix d’inspiració per a crear l’Institut Borja de Bioètica a Sant Cugat (el primer d’Europa en aquesta matèria). A més, el nou institut esdevé un element fonamental en la dinamització d’aquesta disciplina al nostre país i en altres països europeus.

El 1991, Francesc Abel fou, igualment, l’impulsor de la creació del Comitè de Bioètica de Catalunya; també, de la regulació dels comitès d’ètica assistencial i recerca dels hospitals catalans, i, igualment, promotor de la fundació de la Societat Catalana de Bioètica. Pràcticament, la totalitat dels professionals que es dediquen a la bioètica són deutors del mestratge del pare Abel. Ell ha estat el referent imprescindible de qualsevol iniciativa relacionada amb l’ètica en l’àmbit sanitari.

Fou cofundador de Medicus Mundi Internacional (1962), de l’International Study Group on Bioethics (1980-1994), de la Societat Catalana de Bioètica (1990), del primer Comité de Ética Asistencial de España (1975) i de l’European Association of Centres of Medical Ethics (EACME, 1985).

Fou professor de teologia moral de la Facultat de Teologia de Barcelona (1976-1984) i professor convidat a la Universitat Gregoriana de Roma (1982-1989); acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1999); membre del Comitè de Bioètica de Catalunya del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, vocal del Comitè de Sanitat de Catalunya, de la Subcomissió de Xenotrasplantaments de l’Organització Nacional de Trasplantaments i de la Comissió de Bioètica de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO), així com vocal del patronat de la Fundació Víctor Grífols i Lucas. De 1980 a 1987 fou membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i cap del Servei d’Orientació i Planificació Familiar de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona d’Esplugues de Llobregat (1976-1992).

Fou l’iniciador i l’impulsor de comitès d’ètica assistencial en diversos hospitals espanyols; també presidí el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i fou membre del Comitè d’Ètica Assistencial dels Germans de Sant Joan de Déu–Serveis de Salut Mental.

Formà part del consell assessor de les revistes: Labor Hospitalaria des del 1984, The Journal of Medicine & Philosophy des del 1988; Catholic Studies Series des del 1991; i del consell editorial de la Revista Latinoamericana de Bioética des de l’any 2002 i de Bioètica & Debat.

Publicà un sens fi d’articles en diverses revistes especialitzades d’arreu d’Europa i dels Estats Units. Entre les seves obres cal destacar el llibre Bioética; orígenes, presente y futuro, editat el 2001 per l’institut Borja de Bioètica i la Fundación Mapfre Medicina. El llibre constitueix un manual bàsic de la bioètica, puix que explica la seva gènesi en el món, la situació actual i les perspectives a mitjà termini i a llarg termini, i analitza els grans problemes que té plantejats la bioètica en els camps d’investigació i jurídic.

Altres publicacions destacades són: L’Avortament (1980), Configuración del Hospital Católico (1981), The History of the International study group on bioethics (ISGB) of the International Federation of Catholic Universities (1994), El diàleg bioètic albirant el tercer mil·lenni (1999).

Treballà tota la seva vida a l’Hospital de Sant Joan de Déu, llevat d’un període, entre els anys 1970 i 1975, quan feu l’estada formativa als Estats Units.

[email protected]

www.funDoc.net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El model de registre civil únic arriba a Tarragona

tarragona

Detingut a Cervera un conductor ebri que circulava en direcció contrària per l’A-2

cervera

El jove que va denunciar l’agressió de dos policies a Via Laietana manté que no els va increpar

barcelona

La UdG celebra la bona evolució de les persones ferides en l’explosió a la Casa de Cultura

girona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i ambient suau

Barcelona

Neix la Jam Jove, el festival de joves de la Garrotxa

OLOT

Pau Roca porta a Banyoles “El més bonic que podem fer”

banyoles

Platja d’Aro proposa que el passeig marítim guanyi amplada amb una passera de fusta

platja d’aro

El Consell Comarcal de la Selva organitza un Start Art a Sils

sils