Societat

El català en l’Església, en perill

Només un 13% per cent dels creients que van a missa habitualment ho fan en la llengua pròpia

La UCE denuncia un “fals” bilingüisme i un concepte de globalització als centres de culte que perjudica el català en favor del castellà

El català pot acabar sent “un mer ritual en la missa”, diuen en la UCE

L’ús del català a l’Església no surt ben parat, ja que, segons el darrer baròmetre fet per Afers Religiosos, només un 13% dels catòlics que van habitualment van a missa ho fan en català. El director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, ha fet públic, aquest agost, un baròmetre (que s’ha fet aquests mesos de juny i juliol) sobre l’ús de la llengua pròpia als centres de cultes de Catalunya. Segons aquesta enquesta (feta a més de 1.600 persones) i a la pregunta “En quina llengua se celebren els actes religiosos a què vostè assisteix?” (això inclou misses, però també actes com ara casaments i comunions, i també d’altres religions), la resposta és: el 25,5% en català, el 33,3% en català i castellà, el 22,1% només en castellà i el 10% en altres llengües. “Si parlem d’actes religiosos només catòlics, el català puja una mica: el 33,5 per cent. Els que van a misses celebrades en català i castellà se situen en el 42,4 per cent i els que van a missa només en castellà es queden en un 20%”, especifica Armengol.

L’enquesta revela també el perfil dels creients de tots els cultes que “van freqüentment a actes religiosos” (un cop per setmana com a mínim). I aquí és on el català torna a estimbar-se, perquè, segons l’enquesta de la Generalitat, dels fidels practicants al Principat (l’enquesta es va fer tan sols a Catalunya) que van habitualment a missa només el 13% ho fan en català, el 28,9% en català i castellà i el 27,5% en castellà, més del doble dels que ho fan en català. També hi ha un 14% que van a missa freqüentment en una altra llengua (més dels que ho fan tan sols en català).

I encara més dades del baròmetre que posen damunt la taula la feblesa del català. Quan als enquestats se’ls va preguntar en quina llengua s’expressen habitualment quan van a un centre de culte, el resultat és encara menys favorable: el 18,7% ho fan només en català i el 40,6% només en castellà.

Habituals a missa

Quan la pregunta es va fer als fidels que van habitualment a missa, la distància va ser encara més gran: només el 25% s’expressen habitualment en català i el 54,2% només en castellà.

Es dedueix d’aquestes dades que el català avui és una baula feble en l’Església catòlica, però també en les altres religions que es practiquen al país. Per això el govern, segons va dir Carles Armengol, entén que s’ha de defensar “la llengua en el món religió” perquè “la llengua pot morir si no ocupa el seu lloc”: “Des d’Afers Religiosos, demanem a les diferents comunitat, especialment a la comunitat islàmica, que s’integrin en la llengua catalana.” “Demanem específicament i especialment a l’Església catòlica que faci servir el català en els cultes”, hi va insistir Armengol, que va dir: “Crec que és legítim demanar-ho i coherent amb la missió de l’Església, que ha de ser encarnada en aquesta terra i la seva llengua.”

Armengol va fer aquestes declaracions en el marc de la 55a Universitat Catalana d’Estiu (UCE), en una jornada sobre llengua i Església en què també van participar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i el president de la UCE i activista cultural Jordi Casassas. En aquesta jornada, els ponents van voler constatar que “a Catalunya, i encara més a la resta dels Països Catalans, predomina un fals bilingüisme i un concepte de globalització i universalitat enfront a l’Església ‘encarnada’ que perjudica clarament la llengua catalana en favor del castellà”. Avui, doncs, i atenent les explicacions dels experts, es pot dir que l’ús de la llengua pròpia a les esglésies està en un moment de dificultat i que encara ho està més en els centres de culte no catòlics.

Taltavull, insultat

Va ser en aquest marc en què Taltavull no només va parlar de les dificultats que té la llengua pròpia a les Illes –on, des del primer moment i després del Concili Vaticà II, quan aquest va apostar per les llengües vernacles en la litúrgia, la jerarquia eclesial va considerar que la llengua vernacla pròpia era el castellà–, sinó que va assegurar que, avui en dia, ell personalment rep insults per part de feligresos perquè fa les misses en català i també perquè fa, en català, el full dominical. El bisbe de Mallorca, d’origen menorquí, va denunciar (com ja va explicar aquest diari el 19/8/23) que ha rebut pressions i “cartes insultants” escrites “amb molt de menyspreu”, pel fet de fer servir la llengua pròpia i que ha estat insultat en el moment mateix de donar la comunió per part d’un feligrès que li retreia estar fent la missa en la llengua pròpia.

Segons Taltavull, aquesta actitud reaccionària(i més que ho pot ser encara després del pacte PP-Vox en el govern balear) “és més accentuada ara que fa uns anys” i ho viuen “de manera molt clara”. “Els he explicat que l’Església ha d’estar totalment compromesa amb la normalització de la llengua, la identitat del nostre poble, però topem amb elements d’ignorància i amb molta gent no hi ha manera d’entendre’ns, fins i tot amb gent culta”, va assegurar Taltavull, que va explicar que a alguns dels seus detractors els ha regalat “la Bíblia interconfessional, perquè posa Bíblia interconfessional catalana per a les diòcesis de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”: “Una traducció molt interessat feta per a les nostres illes, perquè toca molt de prop les paraules del poble.” “Per això aquesta ignorància és un signe que no s’ha acceptat el fet lingüístic com a fet cultural i és relegat per certes persones que aboquen a discussions que sempre acaben ancorades en el mateix clot. És un repte superar aquesta ignorància, que planta cara a la nostra cultura.”

La Universitat Catalana d’Estiu, que es va celebrar a mitjans d’agost a Prada de Conflent, va homenatjar el bisbe Antoni Deig en el vintè aniversari de la seva mort, un bisbe que, segons va explicar el president de la UCE, Jordi Casassas, “va tenir molta relació amb la UCE, des d’on, un estiu, va proposar la celebració d’una Conferència Episcopal Catalana que tant enrenou va provocar”. L’homenatge a Deig es va fer en la jornada La llengua i l’Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig, coorganitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i Afers Religiosos.

“La llengua ha estat, aquest any, el fil conductor dels cicles de debats i conferències que s’han fet en la UCE. I també hem parlat del català en l’Església, que és un reflex de la societat. I és clar que, avui, la nostra llengua està en dificultats serioses”, assegura Joan Maluquer, president de la Lliga eEpiritual de la Mare de Déu de Montserrat i secretari de la UCE. Hi afegeix: “Ens preocupa que el català no acabi sent esbandit de l’Església, que no acabi sent simplement una llengua o de la primera lectura o de la segona lectura o de l’Evangeli, que és una mica el que passa a Sant Miquel de Cuixà, que es fa missa i ja tan sols es fa una de les lectures i algun dels cants en català i el català està passant a un nivell de ritual.”

18
per cent
de fidels s’expressen en català dintre de les esglésies enfront el 40% que ho fan en castellà.
13
per cent
dels catòlics que van freqüentment a missa ho fan en català. El 28%, en castellà i el 29%, en les dues llengües.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

A peu, de Núria a Montserrat

Vall de Núria (Queralbs)
Ana Martínez i Susana Escalera
ASSOCIACIÓ DE NENS DESAPAREGUTS DE LA RIUADA DEL 1962

“Hem de saber si va haver-hi adopcions irregulars”

TERRASSA
urbanisme

Collboni aborda ara el projecte global de la remodelació de la plaça dels Àngels

barcelona
successos

Investiguen un possible atac d’un os a un senglar

Baix Aran

El restaurant Empòrium, premiat amb dos sols de la Guia Repsol

castelló d’empúries

Un sisè bloc s’apuntalarà per esquerdes, però no s’ha desallotjat

Badalona
equipaments

La Paeria millora l’accessibilitat a tres centres cívics de Lleida

LLEIDA

Territori licita la redacció del perllongament de L4 de metro entre La Pau i La Sagrera

Barcelona

ERC de Roses reclama al govern que no aturi el projecte del nou arxiu municipal

roses