Societat

estats units

Arizona recupera una llei de 1864 que prohibeix l’avortament en gairebé tots els casos

La legislació castiga la interrupció de l’embaràs amb penes de dos a cinc anys excepte quan la vida de la gestant estigui en perill

La decisió aprovada pel Suprem arriba en plena precampanya electoral per a les presidencials del pròxim 5 de novembre

El Tribunal Suprem de l’estat nord-americà d’Arizona va rescatar aquest dimarts una llei que data de 1864 i que prohibeix l’avortament excepte en el cas que la gestant corri el risc de morir. És un nou revés als drets de les dones en un estat on la interrupció voluntària de l’embaràs ja estava prohibit a partir de les quinze setmanes de gestació.

La legislació, que impedeix a les dones avortar fins i tot després d’una violació o un cas d’incest, ni tampoc té en compte complicacions en l’embaràs, va ser aprovada per unanimitat dels sis jutges conversadors de l’alt tribunal d’Arizona i no podrà entrar en vigor fins d’aquí a catorze dies. Aquest és el termini que el Suprem ha donat perquè es puguin presentar apel·lacions en tribunal inferiors.

La decisió judicial es produeix després de mesos de picabaralles legals sobre si la llei, redactada quan Arizona encara no era un estat dels Estats Units, podia aplicar-se després de dècades guardada en un calaix i després d’aprovar-se legislacions estatals més recents, com la de 2022 que permet la interrupció de l’avortament fins a les 15 setmanes.

La reinstauració d’aquesta llei de 1864 suposa una amenaça directa contra metges i clíniques que fins ara podien practicar avortaments dins de les primeres setmanes de gestació i incorpora Arizona a una llista de setze estats on l’avortament està pràcticament prohibit sota qualsevol circumstància, sense excepcions en cas de violació o incest. Així doncs, quan d’aquí a catorze dies comenci a aplicar-se la llei, es castigarà la interrupció de l’avortament amb penes de dos a cinc anys de presó.

La resolució judicial d’Arizona arriba en plena precampamya de les eleccions presidencials de la tardor que ve als Estats Units, en la qual l’avortament és un dels temes més controvertits i les enquestes indiquen que una majoria de nord-americans s’oposen a la prohibició de la interrupció de l’embaràs. El fiscal general d’Arizona, Kris Mayes, va qualificar la decisió del Suprem de “desmesurada” i un “atac a la llibertat”. “En l’anul·lar una llei aprovada aquest segle i substituir-la per una altra de fa 160 anys, el Tribunal ha posat en perill la salut i la vida dels ciutadans d’Arizona”.

El president dels Estats Units, Joe Biden, també va criticar la decisió del Tribunal Suprem d’Arizona.

“Aquesta sentència és el resultat de l’agenda extrema dels funcionaris electes republicans que estan compromesos en arrabassar la llibertat de les dones”, va dir el candidat a la nominació del Partit Demòcrata en les presidencials del pròxim 5 de novembre, en les quals s’enfrontarà al republicà Donald Trump.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona