Ofegats pels residus
El tractament dels residus encareix el rebut de la brossa i els municipis s’espavilen a implantar models per fer pagar qui més residus genera
El reciclatge municipal es manté estancat en el 40% amb el repte que els volums augmentin fins al 65% en 10 anys tal com hi obliga Europa
Reduir, reutilitzar i reciclar, per aquest ordre. Aquesta és la norma de les tres R i de compliment obligat davant el repte enorme de fer més sostenible el planeta. Canviar els hàbits dels ciutadans és la clau per reduir aquest volum de deixalles, sense comprar i produir amb tants plàstics i donant una segona oportunitat a articles reutilitzables. S’hi referia fa unes setmanes el director general de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, al congrés Recuwaste a Mataró, on es van aplegar més de 700 professionals per debatre i buscar solucions sobre la gestió dels residus. “És un camí que hem de fer plegats perquè és un moment important de canvi d’hàbits de com es consumeix i com es recull”, va apuntar sobre la corresponsabilitat del ciutadà de generar menys residus i de l’administració per fer una bona recollida sense deixar d’incentivar el reciclatge. L’exigència europea és incrementar el reciclatge fins al 65% el 2035.
Pendents de les dades de la recollida selectiva que al juliol farà públic l’Agència de Residus de Catalunya, el reciclatge municipal s’estanca i el 2023 es va assolir un 40,3% de mitjana, una xifra inferior a la recollida selectiva (46,7%), després de retirar els residus impropis que s’hi aboquen mal separats. Els experts coincideixen que, amb els contenidors oberts als carrers, s’ha tocat sostre i només es pot avançar per fer un salt implantant sistemes més eficients amb identificació de l’usuari com el porta a porta o els contenidors tancats.
Aquests models s’han posat en funcionament a 387 municipis (un 10% de la població), mentre que els contenidors convencionals encara predominen sobretot a les grans ciutats, on es concentra més població. Segons les últimes dades, la recollida de les quatre fraccions més importants (paper i cartró, plàstic, envasos i vidre) augmenta a tot el territori però la fracció orgànica decreix i el rebuig o la resta baixa i representa més de la meitat dels residus gestionats que s’han d’enviar a incinerar o als abocadors. Per complir amb les directrius europees, s’haurien de reduir les 2 tones de residus que cada any es porten a dipòsits controlats. El repte és que la propera dècada només arribi als abocadors el 10% dels residus municipals i no el 31% com passa ara.
En aquesta línia la Generalitat s’ha fixat un full de ruta pel tancament d’una dotzena d’abocadors dels 25 que hi ha a tot Catalunya, comptant que a molts d’aquests dipòsits de residus només els queden sis anys de vida útil. La previsió és incentivar el reciclatge amb l’obertura de centres de valorització de residus com els que s’estant construint a Mataró i a l’Alt Empordà per recuperar i reutilitzar materials.
La normativa també obliga els ajuntaments a establir deixalleries o equipaments on els residus es puguin reciclar d’una altra manera perquè no acabin als abocadors. El compromís dels municipis és assolir un 55% del reciclatge el 2025 i que es recuperi el 5% del material que entra a les deixalleries.
La cap de la unitat de gestió ambiental de la Diputació de Barcelona, Conchita Vicaria, reconeix que els municipis fan el que poden i reclama més recursos per uns canvis que requereixen més personal de suport i una tecnologia “oberta” per gestionar la gran quantitat de dades de les fraccions que es recullen que abans no manegaven. “Els recursos són limitats i tenim els mateixos tècnics fent tots aquests canvis”, defensa d’una gestió municipal que mira de posar-se al dia a mesura que s’actualitzen els contractes amb les empreses de neteja i recollida de la brossa.
Els municipis de la demarcació de Barcelona el 2023 van reciclar de mitjana un 43,7% dels residus. Als que tenen menys població i que fan el porta a porta ha estat més fàcil trobar la col·laboració ciutadana assolint un 70% de reciclatge. A les ciutats mitjanes es redueix al 55% i les ciutats més grans tenen percentatges més baixos, sense arribar al 30%, sobretot pel que fa a la fracció orgànica, que és la que més pesa i penalitza els ajuntaments quan han de portar la resta a tractar.
La responsable ambiental de la Diputació destaca l’esforç dels qui fa temps que proven nous models més eficients de recollida i s’han trobat que “fallen” les lectures de les targetes identificatives o que els veïns treuen la bossa que toca però sense el bujol que els identifica. Amb aquests nous models que identifiquen el contribuent, els ajuntaments podran bonificar o penalitzar els ciutadans en funció dels seus hàbits de reciclatge. Per valorar aquest comportament es necessita com a mínim un recorregut de dades de mig any per comprovar com ho fan els veïns.
Per complir amb la legalitat vigent (Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular), s’obliga els ajuntaments a tenir al dia unes taxes de residus que cobreixin el 100% dels costos del servei, tant de la recollida com el tractament per separat de les fraccions. La llei ha fet aflorar situacions anòmales d’ajuntaments que no tenien al dia la taxa, la tenien a mitges o, fins i tot, no en tenien. Fins ara, en molts casos els costos s’imputaven només en part a la taxa i la resta es pagava amb altres impostos municipals. La taxa té una part fixa i una de variable amb l’objectiu que la ciutadania conegui realment el que s’està pagant per recollir i tractar el que genera. “El ciutadà té el comandament i si no separa a casa li sortirà més car”, conclou Vicaria.
Rebuts més cars
Apujar la taxa d’escombraries ha encarit el rebut i el ciutadà veu que ha de pagar més i ha de separar millor. Els ajuntaments tenen les competències de la recollida i la de tractament que els cobra un ens supramunicipal, com poden ser els consells comarcals. “Si el ciutadà no té un retorn econòmic important de la part variable, tampoc serà un incentiu per fer-ho bé”, defensa el director del Consorci de Residus del Maresme, Carles Salesa, que considera que no quedava més remei després de 20 anys de campanyes de reciclatge que acabar de repercutir econòmicament el cost del servei perquè la població que encara no recicla faci el salt i separi els residus. “Fins que no hi ha hagut aquest increment de la taxa, els municipis no han vist la necessitat de fer el canvi”, diu Salesa de la necessitat de vendre al contribuent el reciclatge com una cosa positiva, més enllà de les mínimes bonificacions com ara la rebaixa d’un percentatge en funció de l’ús de la deixalleria i l’ús del compostatge.
El repte és que la taxa per generació reculli les especificitats de cada usuari. Ajuntaments, com ara el de Girona, estan fent canvis a les ordenances fiscals perquè l’any vinent la suma de totes les bonificacions representi una rebaixa de fins a 50 euros. L’últim any s’han fet canvis incorporant contenidors tancats, porta a porta i àrees d’emergència que han generat queixes veïnals per l’acumulació de deixalles als carrers i als domicilis.
Les experiències, tant amb un model o un altre, requereixen que la ciutadania conegui el sistema i s’hi adapti. Els ajuntaments tenen en compte la distribució urbanística i n’hi ha que combinen serveis de porta a porta en àrees disperses com les urbanitzacions amb contenidors oberts al carrer on la densitat dels habitatges complica la distribució dels cubells per les voreres. A Mataró, per exemple, el veïnat de Vista Alegre i les urbanitzacions tenen recollida porta a porta i al centre de la ciutat es fa una recollida mòbil amb uns remolcs que transporten els contenidors tancats. La capital del Maresme ampliarà els contenidors tancats a un sector de l’avinguda Maresme.
Al Prat del Llobregat, l’Ajuntament ha fet el balanç de la implantació dels contenidors tancats que ha permès reciclar el 55% dels residus. Les primeres xifres després del tancament dels contenidors d’orgànica i rebuig, que s’han d’obrir amb un clauer o targeta, mostren que la brossa que no es recicla i es llença a la resta ha caigut un 23%. Segons el consistori, amb aquest sistema, els veïns del Prat pagaran la quarta taxa més baixa dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En els turístics, es complica
Per canviar de model, els municipis turístics que multipliquen la seva població en temporada alta ho tenen més complicat per quan arribi el moment de repartir les targetes als propietaris o als llogaters dels pisos i apartaments turístics. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) està treballant amb el Departament de Turisme i s’han fet proves per implantar sistemes d’identificació. La responsable de recollida selectiva de l’ARC, Teresa Guerrero, ho especifica sobre aquelles zones amb un turisme de temporada, i posa com a exemple les proves que s’han fet a Cunit i a l’Alt Empordà amb contenidors tancats i al Baix Maresme, on Vilassar de Mar i Premià de Mar tenen amb accés tancat els contenidors. “Els pobles turístics i la població estacional ho complica però també es pot aconseguir”, defensa Guerrero de les dificultats idiomàtiques i culturals i pel fet que durant les vacances la gent “relaxa els seus hàbits i deixa de separar”.
El sistema porta a porta identifica les bosses que es fan servir o els cubells de l’orgànica o amb un codi QR per cada veí. Als contenidors tancats es llencen les bosses quan s’activen amb la targeta o el clauer que identifica els veïns. A mesura que es despleguen els nous models es redueix el que es coneix com a “turisme de brossa” i que consisteix a agafar les escombraries de casa per posar-les al maleter del cotxe i llençar-les als contenidors oberts del poble del costat. Aquest ha estat un dels problemes amb què s’han trobat els pioners a fer canvis de models que han necessitat temps abans no s’han canviat els hàbits dels veïns. “Els diners que no es posen al servei per millorar la recollida de residus s’han de posar després en costos més cars als abocadors”, defensa la responsable de l’Agència de Residus d’uns dipòsits controlats que acaben tenint un impacte sobre el medi per a futures generacions. Incrementar la reutilització dels recursos i canviar els hàbits de compra per no generar tants residus són factors clau per assolir els objectius. “S’ha de generar el mínim i recuperar el màxim de recursos cap a una economia circular”, defensa Guerrero.
L’exemple de Tàrrega
La normativa europea posa especial èmfasi per fer un pas més en la reconversió de les deixalleries en centres de recursos per a la reutilització. L’objectiu és que el 5% del material que hi arriba acabi tenint una segona oportunitat i es reutilitzi. Tàrrega és fins avui, i així es va constatar en el congrés de residus celebrat a Mataró, l’únic municipi que supera aquest percentatge amb un 5,7%. L’empresa d’inserció social Cartaes fa la gestió en una nau de 1.500 m² al costat de la deixalleria, per arreglar trastos vells, mobles, roba, tot d’articles de segona mà que es tornen a posar a la venda al mateix centre i a una botiga al centre de la ciutat. L’activitat genera 35 llocs de feina. La ciutat també ha implantat el porta a porta, on s’han assolit un 83% de recollida selectiva, una de les xifres més altes de Catalunya. Amb l’ajuda dels xips identificatius dels cubells, s’han detectat els domicilis que no participen en el nou sistema i s’ha fet arribar una carta advertint-los que, a partir del 2026, pagar per generar residus serà obligatori. Aquest nou model penalitza aquells que no hi col·laborin i premiarà els que facin un bon ús del servei, separin correctament i utilitzin la deixalleria municipal. El sistema, instaurat al novembre, també té punts negres al municipi, on es detecten deficiències perquè hi ha veïns que deixen les escombraries directament al carrer.
