Totes les cares del 'nimby'

El nimby és un fenomen al qual el president Jordi Pujol porta anys referint-se amb el nom de “cultura del no”. De l'anglès not in my backyard, que en català seria no al meu pati de darrere, el nimby és l'oposició ciutadana a equipaments i infraestructures que es consideren insegurs però que, al final, s'hauran de situar en algun lloc, molt a pesar dels veïns.

No a les presons
Un dels equipaments que més polèmica han generat han estat les presons. Actualment, amb el Pla de Presons tancat i les situacions definides i invariables, les discussions i els diàlegs s'han donat per acabats, però no el descontentament de la població. "Quan es van substituir les barraques del barri del Carmel de Barcelona per edificis de pisos, els veïns reubicats van ser els primers en demanar que, als baixos dels edificis, s'hi instal·lés un centre de salut mental que ells consideraven molt necessari", afirma Albert Batlle, secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. "Actualment, el que es demana és que se situïn ben lluny", observa per assenyalar un canvi de mentalitat recent en la societat catalana.

La gent considera insegur tenir una presó prop de casa. Tanmateix, “ningú s'escapa de les presons” , diu Batlle, que assegura que la presència d'una presó a un municipi fa que hi hagi més presència policial i, per tant, més seguretat. “Es tenen percepcions equivocades i es fan judicis sense fonament. La instal·lació d'aquests equipaments s'ha d'abordar des de la pedagogia. S'ha de buscar contínuament la complicitat amb veïns i ajuntaments i, molts cops, navegar contra corrent”, insisteix Batlle.

Però malgrat que Batlle creu que el diàleg és la via per desactivar el nimby, admet que moltes vegades no arriba a bon port. En aquests casos, “tot i no considerar-ho la primera opció, s'ha d'exercir l'autoritat". Argumenta que, al capdavall, es donen compensacions a canvi de la instal·lació d'una presó, com ara un 1% del cost total de l'obra dedicat a la millora integral del municipi, una subvenció equivalent a l'IBI i la prioritat del municipi en cas de demanar subvencions o ajuts a la Generalitat.

No a la MAT
La discussió que sí que continua oberta és la de la construcció de la línia de de molt alta tensió (MAT), que enfronta companyies elèctriques i veïns. Els primers reclamen la necessitat de fer arribar l'electricitat arreu del territori. El segons, que es faci d'una manera que no repercuteixi tan negativament en el territori.

“Ni aquí ni enlloc”. Aquest és el lema de la plataforma No a la MAT, que reclama un canvi de model en la implantació de la línia, que comunicarà Catalunya amb França. “Podem estar equivocats o no, però, en tot cas, tenim dret d'equivocar-nos”, diu Xavier Llorente, portaveu de la plataforma. “Qüestionar-se aquestes iniciatives i demanar informació i diàleg és un dret bàsic, en democràcia. Els polítics n'estan minant els fonaments en negar-nos el diàleg i qualificant-nos, sense fonaments, de nimby”, sentencia.

El portaveu insisteix que són les grans empreses elèctriques de l'Estat les úniques que sí que tenen algun tipus d'interès (econòmic)  perquè el projecte continuï endavant. “Red Electrica de España cotitza a la borsa, no ho oblidem”, recorda Llorente. D'altra banda, els veïns només volen “descentralitzar el model que s'està plantejant” perquè el considen “poc eficient”, ja que suposa pèrdua d'energia en la transformació i en el transport. “Ens penedirem d'aquesta voluntat tan europeista”, conclou Llorente.

No a la gossera
Els bàndols enfrontats pel nimby no són sempre veïns i empreses. També hi ha casos de polítics contra polítics. El projecte proposat pel PSC i ICV de construir una gossera al parc de l'Oreneta de Barcelona ha trobat una gran oposició. Primerament, de la resta de partits polítics (ERC, PPC i CiU). També d'entitats veïnals com l'associació de veïns Can Caralleu i l'escola privada Aula que, de construir-se, estaria a escassos metres de la gossera. L'escola ha encarregat informes d'impacte mediambiental i de sostenibilitat, higiènico sanitari, acústic i urbanístic del projecte. I tot això per què? Doncs per allunyar les acusacions de nimby que la tinent d'alcalde Imma Mayol va abocar sobre ells. També per justificar la clara negativa de l'escola a la gossera.

“Amb diners i influència hi ha gent que pot aconseguir que els equipaments que d'entrada són poc amables acabin no instal·lant-se on no volen”, reitera Mayol, que apunta que cada un d'aquests informes ha estat rebatut. Per la tinent d'alcalde, el nimby es caracteritza per ser un prejudici sobre equipaments que semblen problemàtics però que les evidencies apunten a que no ho acabaran sent.

Segons Imma Mayol, els opositors a aquests equipaments no hi són del tot contraris, “en saben valorar la bondat i la idoneïtat, però segueixen sense voler-los a prop”. L'escola Aula, en canvi, sosté que els informes presentats demostrarien que la seva oposició al projecte no té res a veure amb el nimby i que els informes demostrarien que simplement la localització escollida per PSC i ICV no seria l'adequada. “És bo que cada ciutat digereixi els problemes que genera. Si hi ha delinqüència, calen presons; si hi ha animals abandonats calen centres per ubicar-los”, sentencia Mayol.

No a les antenes de telefonia mòbil
La telefonia mòbil és un altre dels terrenys abonats per a les acusacions de nimby. Si es vol tenir cobertura arreu del territori, calen antenes que en proporcionin. El problema apareix quan aquestes s'emplacen de manera il·legal (sense les llicencies pertinents) o sense contemplar la distància mínima de 50 metres (segons el decret 148-2001 de la Generalitat) o 100 metres (segons l'OMCT 23-2002) respecte de centres sensibles, com ara escoles, hospitals...

"No és un problema de percepció negativa de les antenes, i s'ha demostrat quan l'Eurocambra ha aprovat el principi de precaució amb més de 500 vots a favor", diu Toni Oller, d'Ecologistes en Acció. Aquest principi de precaució, que porta anys aplicant-se a França, implica que són les multinacionals les que han de demostrar que les antenes són innòcues, i no els detractors qui han de demostrar que són nocives per la salut.

"Tots tenim dret a decidir davant d'indústries que s'han demostrat insegures, i si ho han fet ja no podem parlar de nimby. No és un problema d'estètica de les antenes als edificis", remarca Oller. I és que el BioInitiative Report, una anàlisi de 1.500 estudis sobre la matèria, ha demostrat que l'exposició a camps electromagnètics danya les cadenes genètiques d'ADN i provoca que les cèl·lules cancerígenes no morin quan correspon: segueixen reproduint-se, i aquesta és una condició prèvia a l'aparició de càncer.