Religió
Seduïts pels sufís
L'islamòleg i expert en mística sufí Halil Bárcena triomfa amb dos llibres sobre el misticisme de l'islam, un d
els quals és la traducció dels poemes del màrtir Hal·lag
La traducció de l'obra ‘Diwan' és la primera que es fa en català i també ha estat cal·ligrafiada en àrab
L' enigma del sufisme, del món dels dervixos, del misticisme de l'islam, del fet religiós i espiritual portat al màxim de l'alliberament, interessa a casa nostra. Cada vegada més. Una prova d'aquesta fascinació (per què no dir-ho així), la tenim en l'èxit de vendes dels dos llibres de l'islamòleg Halil Bárcena sobre el tema: El sufisme i el Diwan, de Hal·lag, la traducció al català dels poemes d'aquest àrab del segle X, considerat un màrtir de l'amor místic. En el cas del primer llibre, El sufisme, el mes de maig passat Fragmenta Editorial (editora dels dos volums) va haver de fer-ne una nova edició. L'allau de lectors va obligar-hi.
Coincidint amb la reedició, Bárcena va omplir la sala d'actes de la FNAC, on va pronunciar la conferència Sufisme, l'espiritualitat dels dervixos, amb la qual va intentar apropar al públic el sufisme, “una aposta radical per una espiritualitat lliure”.
En el cas del segon volum, la traducció del poemari de Hal·lag, la seva presentació –que es va fer el 10 de juny passat– va deixar petita la sala d'actes de la llibreria Bertrand. A més dels editors, van acompanyar Halil Bárcena la islamòloga Dolors Bramon, la principal experta en l'islam a Catalunya, i el poeta i artista Perejaume. I és que aquesta traducció del poemari de Husayn ibn Mansur al-Hal·lag (858-922), un savi, viatger i predicador, home d'excessos considerat un dels místics sufís més importants de la història, no és només la primera traducció que se'n fa a la nostra llengua, sinó que Bárcena, polifacètic, també l'ha cal·ligrafiat en àrab. El volum, doncs, s'ha de considerar també una obra d'art.
En totes dues conferències Bárcena va acabar seduint el públic tocant el ney, la flauta dervix de canya. Aquest islamòleg, especialista en mística sufí i format en musicologia islàmica és un català nascut a Cantàbria que va fundar el 1998 l'Institut d'Estudis Sufís de Barcelona. Les seves conferències acosten l'espectador, el lector a l'espiritualitat musulmana, una mística que interessa perquè tot i beure de l'islam trenca amb la doctrina estricta d'aquesta religió cada cop més present a casa nostra.
Fill legítim emancipat
Explica Bárcena a El sufisme que “aquest llibre arrenca del convenciment profund que el sufisme està inextricablement lligat a l'islam i a l'experiència espiritual específica del profeta Mahoma”, però insisteix que “els factors àrab i semita són insuficients per si sols per explicar un misticisme com el sufí, l'audàcia del qual supera amb escreix l'àmbit de l'ortodòxia islàmica i el tarannà semita dels primers musulmans, fins al punt de mostrar-se com un fill legítim de l'islam però emancipat d'aquest”. El sufisme, segons Bárcena, “no s'explica ni es diu”, és una realitat “que, com la vida, només admet ser viscuda, esdevenir experiència real”.
El sufí, manté, “no està lligat a res ni a ningú: el sufisme és el regne per antonomàsia de la llibertat”. Per il·lustrar-ho reprodueix, per exemple, uns versos de Rumí (el mestre persa del segle XIII inspirador de l'escola sufí dels dervixos balladors) a propòsit dels efectes no sempre nocius –segons ell– de la ingesta de vi, prohibida per una religió abstèmia com l'islam: “L'embriaguesa no sempre causa mals, / però el vi fa que la persona ruda sigui encara més grollera. / Si el bevedor de vi és intel·ligent, la seva intel·ligència s'acreix, / però si és matusser, encara el fa pitjor. / Donat que la majoria de gent és dolenta i barroera, / el vi ha estat prohibit a tothom”.
Els escrits d'un màrtir
La traducció del Diwan, la recopilació de tota la poesia de Hal·lag, és una bona manera d'entendre el místic, interessat, també, en l'ètica, la filosofia, la política, l'alquímia i l'esoterisme, que va ser executat per dur a l'extrem els seus pensaments. Els seus escrits van ser cremats, com el seu cos, i només ha arribat als nostres dies gràcies als seus seguidors, que van reproduir la seva obra clandestinament. Una proesa ara repetida per Bárcena.