De compres a la presó

Els lladres més famosos de Catalunya van passar tretze dies a la presó de Brians 2 pel cas de l'hotel del Palau de la Música. En sortir-hi, van atendre els mitjans de comunicació amb docilitat i, quan van desaparèixer les càmeres, van anar a recollir les bosses d'aquesta estada forçosa. Fèlix Millet i Jordi Montull es van comprar un televisor al penal i les males llengües diuen que, en lloc de deixar-la al centre, com fan la majoria de reclusos que assoleixen la llibertat, se'l van endur a casa.

Realment, què hi ha a l'economat d'una presó? Els productes electrònics adquirits es regalen al centre o a companys de cel·la? Una visita a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, ens treu de dubtes i ens sorprèn amb la tecnologia que s'hi aplica.

Fa dos anys, la secretaria de Serveis Penitenciaris va delegar a l'empresa pública CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) la gestió dels economats de les presons catalanes, que es va fer realitat l'any passat. Per evitar assumir massa costos, el CIRE va adjudicar la gestió de les anomenades botigues a una unió temporal d'empreses, que paga un cànon de 0,36 euros per intern i dia al CIRE, el qual assegura que ho reinverteix tot per crear llocs de treball als penals.

Aquest servei de botiga ja s'ha implantat a les presons de Brians 1 i 2, Quatre Camins, Lledoners i Joves. “Som com una botiga de barri i no podem competir amb les grans superfícies”, afirma Rosa Gallego, responsable del servei de botiga del CIRE, que afegeix: “les màquines i el sistema informàtic implantat no entenen d'amistats ni de rancúnies.”

I és que amb aquest sistema han desaparegut els diners a la majoria de penals catalans. Cada reclús té una clau electrònica amb un saldo d'uns 85 euros setmanals, aportats dels seus ingressos o pels familiars. Amb la clau, poden comprar des d'un xampú per al cabell a una bossa de patates fregides o una llauna de favada asturiana.

El responsable de la botiga, que és un reclús format pel CIRE i conegut en l'argot carcerari com a economatero, connecta la clau a l'ordinador i introdueix el codi que correspon a un producte. Així, se sap al moment què es consumeix. Aquesta clau també s'usa a les màquines de begudes i de tabac. A les presons, a més de formació, el CIRE ofereix als reclusos treballar en el servei de bugaderia i a les cuines, explica Rosa Maria Oliveras, adjunta a la direcció de serveis i qualitat.

A la presó de Lledoners, estrenada l'octubre del 2008 i que ara acull uns 768 interns, hi ha una botiga en cada un dels set mòduls (el darrer no es pot obrir per falta de pressupost, diuen). Dimarts passat, mentre l'economatero reposava el gènere, per la finestra de comunicació, un reclús li preguntava si li havia arribat mel. “No”. I un altre li demanava si tenia crema per al cos. “Per a pell seca i el preu és el mateix”, li responia. Els productes més venuts són les begudes i el tabac i els que impliquen comunicació amb l'exterior, com targetes telefòniques. A Lledoners, l'any passat, es van vendre 10.992 unitats de cafè i 1.645 sobres de maionesa.

A banda, els reclusos poden adquirir productes tecnològics i roba per catàleg, que es carrega al seu compte de peculi. I, com a la botiga, hi ha marques blanques i d'altres de renom. Per exemple, una televisió de 20 polzades costa entre 188 i 254 euros, unes bambes, de 39 a 89 euros i un pantaló curt, de 6 a 20 euros. Una comissió de Justícia vetlla perquè els productes siguin segurs. Del catàleg s'han suprimit les samarretes de color blau marí per no ser confoses amb l'uniforme dels funcionaris. Ah!, i és obligatori que el reclús s'endugui les compres a casa seva, per evitar extorsions. Si es vol deixar una tele al centre o a un amic, la direcció ho ha d'aprovar. Diuen que un intern pot sol·licitar qualsevol cosa de l'exterior, sempre que la direcció ho aprovi. S'han encarregat canapès per a la comunió de la filla o un pastís per al seu aniversari i rams de flors, recorda Gallego.