anàlisi
Als 25 anys d'Arrels Cristianes
Tot i els anys del text, ningú no dubta que Catalunya té una cultura pròpia
Fa 25 anys que els bisbes de Catalunya, després de serena i ponderada reflexió van fer públic un document breu però clau, Arrels cristianes de Catalunya, que per primera vegada tractava alguns aspectes complexos i difícils per al catolicisme català, concretant la doctrina social de l'Església. Parla amb naturalitat de la nació catalana, del gran valor de la seva llengua i cultura, de la necessària convivència i comunió amb els altres pobles d'Espanya, de l'acollida i integració dels emigrants i de la solidaritat en moments de crisi econòmica i d'atur. Posteriorment el document va ser integrat en les resolucions del Concili Provincial Tarraconense i rebé el reconeixement de la Santa Seu. I els bisbes de Catalunya hem refermat en moltes ocasions que continua essent una doctrina social eclesial de referència i ben actual.
És un document que s'inscriu en el solc de l'encarnació pastoral en la realitat catalana que ja prové del segle XIX i travessa tot el XX fins a nosaltres, per tal de ser presents i no autoexcloure's del gran moviment de la Renaixença ni de la modernitat. Un solc que han traçat grans figures del catolicisme com Torras i Bages, Balmes, Verdaguer, Maragall, Gaudí, Vidal i Barraquer, Justí Guitart i, més a prop nostre, els bisbes Jubany, Pont, Masnou, Torrella, Deig o Carrera. Alguns ho titllen de nou nacionalisme exacerbat de l'Església, causant de la secularització, la descristianització o la manca de vocacions que estem patint. Però com deia el bisbe Carrera, són exageracions interessades i versions noves de velles rancúnies.
Ningú no dubta que Catalunya té una cultura pròpia, i l'episcopat català assumeix que se li pot aplicar l'ensenyament de Joan Pau II sobre cultura i nació. Sense arrelar-se en la cultura catalana, la fe esdevindria forana, espúria. És evident que els bisbes desitgem per damunt de tot i principalment anunciar l'Evangeli a tothom, i encertar amb la calidesa i l'ardor en el nostre testimoniatge de la fe. Però això no es contradiu amb un catalanisme democràtic, respectuós i positiu, que valori l'obertura catòlica a totes les altres nacions i llengües. Resultaria que tots els catòlics del món podrien ser patriotes menys els fidels de Catalunya. En aquest sentit ha estat molt clarificadora la recent visita apostòlica del Papa Benet XVI, plena de missatges profunds per a nosaltres.
Els actuals bisbes de les diòcesis catalanes faríem ara un document com Arrels? Hem demostrat el nostre amor pastoral i la nostra responsabilitat col·lectiva envers Catalunya en punts importants de doctrina social: Estatut, llengua vehicular de l'acció pastoral, acollida dels nous immigrants, presència en tantes accions culturals i caritatives, respecte per les autoritats constituïdes i per la laïcitat positiva, rebuig del periodisme ofensiu, o l'aportació de la nostra sensibilitat a l'hora de redactar alguns documents episcopals. Volem anunciar l'Evangeli amb nou ardor essent alhora membres vius d'aquest país i actors de la seva vida cultural. I volem poder fer-hi la nostra aportació pròpia com a catòlics, especialment en aquelles qüestions que l'actual cultura dominant té el perill de silenciar. Són els reptes d'unes noves Arrels.
