Un concurs de nassos

El Celler de Can Roca és La Masia dels sommeliers. I en Pitu, el seu Pep. Des del 2006 ha col·locat tres dels seus sommeliers al capdamunt del campionat de Catalunya, que organitza l'Associació Catalana de Sommeliers (ACS). El primer va ser Roger Viusà, de Roses, que el 2007 va arribar a assolir els campionats d'Espanya i d'Europa, i el 2008, el subcampionat del món. El 2008 i el 2009 va arribar el torn a Carles Aymerich, de Palafrugell. I ahir, 23 de febrer del 2011, Manuel Angosto, sommelier de Cieza, Múrcia, també d'El Celler de Can Roca, va guanyar el concurs Millor Sommelier Català 2011, que es va celebrar a la Sala de Cambra de l'Auditori, en el marc del Fòrum Gastronòmic.

I el 2007 i el 2010 no es van celebrar els campionats de Catalunya. Per tant, tots els guanyadors són deixebles de Pitu Roca, un dels gurus amb més carisma entre els experts mundials del vi.

Els altres dos finalistes van ser Sergi Figueras, del restaurant Bravo 24, de l'hotel Vela, de Barcelona, que va quedar segon, i Jesús Henares Mangas, de la botiga El Celler del Port, de Tarragona.

Els tres concursants van haver de superar quatre proves. La primera, la del tast, estava dividida en dues seccions. En la primera havien d'identificar quatre begudes: Albariño, de Rias Baixas; Palo Cortado, de Xerès; Calvados, i un brandi de 20 anys de Bodegas Torres. En la segona, en quatre copes opaques, totalment a cegues, saber el tipus de suro que hi havia en un fluid. Quin tenia planxa de suro; quin, conglomerat; quin era de qualitat extrema i quin era defectuós, si era bouchonné, si feia olor de tap, és a dir, si desprenia l'aroma nefasta del TCA (tricloroanisol). Aquesta nova secció és fruit de l'acord entre l'ACS, l'Institut Català del Suro, i la Xarxa Europea de Territoris Surers (Retecork) “per a la promoció del tap de suro com a aliat natural del vi”. A la segona taula s'examinaven del seu grau d'informació sobre el vi. Havien de saber que un Petrus és Pomerol i no pas Saint Emilion, que el Clos Mogador del 2009 encara no ha sortit al mercat o que el Vinya Janine Blanc 2009 no és de la IGT Sicília, sinó de la DO Tarragona. Així fins a catorze referències d'una carta de vins. A la tercera taula havien de fer un maridatge i justificar-lo, i a la quarta havien de servir un vi: preparar les copes, decantar el vi i servir-lo. Els tres finalistes no només ho havien de fer bé, sinó que només tenien cinc minuts per a la prova. I tots concentrats en el rigor van escurar massa el temps i els en va faltar.

“En un concurs de sommeliers no hi juga la sort”, van comentar alguns dels sommeliers que van formar part del jurat, que hi van afegir: “Hi ha d'haver un coneixement, experiència, estudi, saber estar. S'ha d'haver estudiat. No és flairar i prou. És una prova per a professionals”.