Restituïdes les ‘Quatre Columnes', 82 anys després
El conjunt escultòric, enderrocat pel dictador Primo de Rivera pel seu simbolisme catalanista, reinaugurat aquest diumenge
Barcelona ofereix l'espai per acollir els actes de la Diada Nacional
El president de la Generalitat, Artur Mas, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, han participat aquest diumenge en l'acte de restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc. En el seu parlament, Hereu ha ofert aquest nou espai per acollir els actes de celebració de la Diada Nacional, “pel seu nou simbolisme” i per ser “un marc col·lectiu digne, democràtic i obert”.
82 anys després de ser enderrocades, i nou després que es plantegés per primera vegada la seva possible restitució, aquesta escultura, símbol de la catalanitat, ha quedat formalment inaugurada.
L'acte oficial de restitució de les Quatre Columnes que Puig i Cadafalch va aixecar el 1919 i que van ser enderrocades sota la dictadura de Primo de Rivera, ha esdevingut un acte d'afirmació nacional. Les actuacions de la Coral Sant Jordi i dels Castellers de Barcelona –que han aixecat un pilar de quatre al final de l'acte– han amenitzat una cerimònia protagonitzada pels parlaments del membre fundador de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, Enric Padrosa, el president Artur Mas i el mateix alcalde, Jordi Hereu.
Hereu ha afirmat amb rotunditat: “Una dictadura va enderrocar aquestes columnes, però no va derruir la voluntat i el sentiment d'aquells que les van aixecar. Ara amb voluntat i sentiment renovats un país democràticament consolidat les han restituït”.
L'alcalde ha recordat que la “restitució a vegades passa per l'eliminació de símbols”, com l'escultura franquista que l'ajuntament va enderrocar fa poques setmanes al Cinc d'oros, i a vegades “suposa tornar a la ciutat recintes de record sinistre, com el Castell de Montjuïc”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reflexionat sobre l'esperit d'aquelles persones que “en els moments més difícils per a Catalunya no es va rendir mai i volia anar endavant”, i ha repassat breument la trajectòria del país des del segle XVIII. En aquest sentit, Mas ha afirmat: “La història ha demostrat que ens poden manllevar moltes coses, però hi ha una cosa que no ens han pogut manllevar mai, que és la força de creure en nosaltres mateixos”.
Pel que fa al parlament del membre fundador de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, Enric Padrosa, aquest impulsor de la restitució de les Quatre Columnes ha fet un crit en favor de la unitat dels catalans que “comparteixen objectius”. “Els reptes que hem d'assolir són de tal naturalesa, ha afirmat, que o els afrontem tots junts o ara més que mai podrem no ser-hi a temps”.
82 anys després
Les Quatre Columnes, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1919), emplaçades a Montjuïc on ara hi ha la font lluminosa de Carles Buïgas, foren enderrocades l'any 1928 per ordre del General Miguel Primo de Rivera pel fet de constituir un signe de catalanitat.
La seva restitució suposa la culminació d'un llarg procés de debat i d'execució de l'obra que es remunta a l'any 1994, quan per primera vegada l'Ajuntament va aprovar una resolució per a la seva restitució sense acordar quin era el millor indret.
Anys després, ja el 2002, una campanya cívica impulsada des de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals va aconseguir les adhesions de personalitats rellevants de la política i la cultura com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó, perquè es consumés la restitució de les columnes de Puig i Cadafalch.
Finalment, l'any 2008 el Parlament aprovava una proposició no de llei amb el suport de tots els grups parlamentaris a favor de la seva restitució, i el 2009 es va adjudicar un projecte de construcció, ideat per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, seguint el projecte original de construcció de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.
Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010, i malgrat que inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'Onze de Setembre o per les festes de la Mercè, les obres es van allargar. Es va informar llavors que cada columna tindria una alçada de 18,7 metres.
El dia 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació generada per diverses entitats cíviques durant el procés de reclamació de la restitució, i finalment, el 7 de desembre, s'enretirava la bastida per deixar veure, 82 anys després del seu enderrocament, una nova versió de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch.
