Societat

Ciència

Treballar amb alegria

Congrés a Lleida sobre intel·ligència emocional, com a mètode per millorar la productivitat

Els impulsors d'aquesta nova ciència aposten per valorar la gestió dels sentiments abans que les competències acadèmiques

Apel·len a caps que puguin motivar

Ple a vessar en les ponències amb més de 550 inscrits

“La recepta per sortir dela crisi és saber canviar d'opinió, ser oberts a l'exterior i als canvis”

Intel·ligència emocional, o el que és el mateix, gestionar les emocions, conèixer-les i explotar-les per ser més feliç. Aplicat a les organitzacions i empreses implica que en un bon ambient laboral es treballa més i millor. La teoria sembla fàcil i, fins i tot, òbvia. A la pràctica, no tant, però la intel·ligència emocional s'ha convertit en un fenomen social i una nova disciplina científica i acadèmica que ja està arribant amb força al gran públic.

Així ho demostra el primer congrés sobre aquesta ciència que es fa a l'Estat i que durant dos dies ha omplert el palau de congressos de Lleida amb més de 550 inscrits d'arreu de l'Estat, i ha deixat moltes persones en llista d'espera. El programa ho feia preveure, incorporant ponències dels tres principals gurus d'aquesta disciplina, com són David Caruso, Rob Emmerling o Eduard Punset.

Algunes de les pautes donades per aquests experts impliquen la constatació que les emocions són importants en la presa de decisions. Que els nivells d'intel·ligència emocional estan relacionats amb el benestar personal, tant fisiològic com cognitiu. Que la gestió emocional aporta beneficis a les organitzacions i empreses, però cal avaluacions prèvies i un lideratge clar. O també que la competència d'un professional s'explica més pels seus nivells d'intel·ligència emocional que acadèmics.

Els psicòlegs lideren aquesta disciplina, però d'aquesta professió se n'han derivat nous conceptes i feines, com els coach i els assessors empresarials en lideratge.

El congrés, que a causa de l'èxit tindrà una periodicitat bianual, l'organitzava la Universitat de Lleida, el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP) de la UB i la UdL i el Centre Europeu d'Empreses i Innovació de Lleida. El director d'aquesta darrera fundació, Guillermo Hervera, destacava que la intel·ligència emocional ha passat a ser un factor de competitivitat a les empreses i que la seva aplicació comporta un 1% de millora en l'ambient laboral i un 2% en la productivitat. Gemma Filella, del GROP, recordava que la UdL i la UB imparteixen un màster pioner en aquesta disciplina i que ara és el moment de transferir aquests coneixements al món empresarial.

Les lliçons dels ‘gurus'

L'economista, advocat, exministre i divulgador científic Eduard Punset va ser l'estrella convidada d'ahir, amb cua de “fans” buscant autògrafs i fotografies del personatge. No va defraudar i va estar una hora explicant les seves teories a un auditori ple a vessar i gairebé hipnotitzat. Frases seves van fer gaudir l'audiència, dient coses com que “la gent té una capacitat infinita per fer-se infeliç”, malgrat que vivim un moment idíl·lic i que “assolir la felicitat personal pot resultar tan senzill com dominar una habilitat, aprendre a controlar-la i arriscar”. També va afirmar que “la recepta per sortir de la crisi és saber canviar d'opinió” i va criticar que en temps convulsos com l'actual molts s'aferren a les seves creences quan el que cal és “tractar l'estrès i ser oberts a l'exterior i als canvis”. Punset va vaticinar també que després de 10.000 anys d'una humanitat assentada es torna al nomadisme i a la globalitat.

El psicòleg de la Universitat de Yale, David Caruso, va afirmar dijous al congrés que les empreses que saben gestionar les emocions aconsegueixen millorar la productivitat, la fidelitat i la implicació dels treballadors. Per assolir-ho calen líders o caps que motivin, inspirin i puguin arribar a copsar l'estat d'ànim dels que els envolten. També va parlar de tècniques sobre les formes d'adreçar-se als equips, el to i el llenguatge corporal per crear empaties i contagis emocionals.

Aquest expert en intel·ligència emocional va assegurar que les empreses catalanes estan molt interessades en aquesta ciència, tot i que “la dificultat és que els directius descobreixin les seves habilitats i puguin saber llegir les emocions de les persones del seu equip”.

Falten programes
Una de les conclusions del congrés és que no hi ha hagut fins ara una transferència dels coneixements sobre intel·ligència emocional a organitzacions i empreses, tot i que experts d'arreu ja dissenyen programes específics i difonen els avantatges de la seva aplicació. La Diputació de Lleida segueix de prop un pla que executa l'ens provincial de Guipúscoa per copiar-lo.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.