“L'ideal seria una família per a cada nen d'un centre”

Hem de treballar molt l'àmbit de la prevenció per no arribar a les mesures de protecció i no haver de treure un infant de la família. Això vol dir potenciar centres oberts, esplais, la coordinació amb Ensenyament, salut... Si hi ha una alarma cal protegir amb la màxima diligència. Hi ha moltes parts implicades i hem de fer un bon treball conjunt.

Tenim professionals i estructura per treballar amb qualitat i agilitat. Cadascú ha de conèixer clarament els protocols i els terminis marcats per llei. L'escola ha de saber què fer si detecta un possible maltractament. No vol dir treure immediatament el nen de casa, sinó veure com es pot millorar la situació. Evidentment, si el cas és greu la protecció ha de ser immediata.

Si hi són és perquè hi ha una valoració de risc i desemparament. Les necessitats són les que són. Hi ha nanos acollits per avis o tiets, en altres famílies o en procés preadoptiu perquè la situació dels pares és irrecuperable. També n'hi ha en centres, però la millor solució és créixer en família. Ens hem d'arremangar per trobar famílies d'acollida. L'ideal seria trobar-ne una per a cada nen que és en un centre.

Les famílies demanen més ajuda als equips d'atenció a la infància i als serveis socials. Però això no vol dir que s'hagin de treure les criatures, simplement que s'obre un expedient de risc. La pèrdua de feina perjudica l'entorn familiar i els nanos. Hem hagut de tutelar-ne algun per una situació d'estrès dels pares, però no han augmentat les retirades de tutela. Perquè el nen no hagi d'estar tantes hores a casa un recurs és que vagi a un centre obert.

Si hi ha pobresa les necessitats socials creixen. Què fer-hi? Molta prevenció. Les famílies han de trobar el suport de treballadors socials, d'educadors...

Hi ha moltes necessitats socials, però si cal prioritzar, ho farem. Segurament no podrem créixer. Hem d'esprémer el cervell per fer el màxim amb el que tenim, sense deixar de pensar en el que necessitem per quan ens ho puguem permetre. Es pot millorar la prevenció millorant els protocols i la coordinació entre els professionals que ja tenim. Potser un professional enlloc de deu haurà d'atendre quinze famílies. Hem de pensar que serà només per un temps.

I tant. I el conseller Cleries ho té molt clar. Atenem persones. Hi ha programes que es poden ajustar, altres que s'han de mantenir i algun que es pot ajornar.

Semblem molt solidaris i sovint ho som poc. Volem un jardí al costat de casa, però no un centre de menors. La gent ha de saber que hi ha joves a qui els pares no poden atendre i ho ha fer l'administració. No són presons. Són nois amb drets i deures i han de ser correctes i educats com tots els altres joves, és cert. En aquest cas mirem de reorganitzar-ho, amb menys nanos, perquè afecti menys l'entorn.

Quan un nen és menor i està desprotegit ens en fem càrrec, sigui d'on sigui, i treballem pel retorn amb la família. Fiscalia és qui fa les proves convenients per determinar l'edat.