La terra dels mites
Creta, la més gran de les illes gregues, ofereix als visitants un immens patrimoni cultural i una gran riquesa natural
Mites i llegendes es fonen en els orígens d'aquesta illa allargassada que va ser bressol d'una de les primeres civilitzacions europees, la minoica. Creta alberga un ric patrimoni forjat a partir de totes les cultures que hi han anat deixant petja: romans, bizantins, venecians i otomans s'hi van instal·lar durant segles fins a convertir-la en el que és ara, una illa on la història i la natura es fonen per brindar als seus visitants una oferta que va molt més enllà del sol i platja, amb un clima òptim per visitar-la a la tardor, quan aquí la fresca comença a fer-se present.
L'illa forma part, des de l'any 1913, de Grècia, i mentre el món situa aquest país en la primera plana de l'actualitat mundial i el culpabilitza d'una crisi econòmica que pot acabar enfonsant l'euro, la vida segueix a Creta amb la mateixa normalitat que ho ha fet durant segles. No en va, els seus habitants les han vist de tots colors i la majoria viuen aliens als rius de tinta que corren sobre el seu futur. La llunyania amb Atenes dóna a Creta la perspectiva necessària, i la contundència dels seus paisatges la converteixen en un bon lloc per evadir-se.
Pics i gorges
I és que Creta té molt per mostrar. La seva orografia abrupta i muntanyosa la converteix en un territori ple d'interessos per als amans de la natura. És l'illa grega més gran i també la que està situada més al sud de la Grècia continental, per sobre de la costa de Líbia. Tres carenes muntanyoses travessen el territori i el doten de pics de més de 2.000 metres. Congostos i coves formen part de la seva geografia i ofereixen espais tan espectaculars com ara la gorja de Samarià, que, amb 16 quilòmetres, és un dels congosts més grans llargs d'Europa. Aquest i molts altres atractius naturals la converteixen en una illa ideal per als que gaudeixen de les caminades envoltats de natura. Per als que prefereixen sol i platja, l'oferta és variada. Al nord de l'illa es concentren els complexos turístics més coneguts i concorreguts, mentre que al sud encara és possible gaudir de platges gairebé verges envoltades de l'aigua turquesa de l'Egeu.
Terra de Zeus i dels ‘hippies'
A mig camí entre la solitud de les cales desertes i l'excés de ciment d'algunes franges de la costa nord hi ha Matala, un poble pesquer i turístic que va ser el port de la ciutat minoica de Festos i, segles després, també ho va ser de la capital romana de l'illa, Gortina. De la platja estant destaquen un seguit de coves excavades durant la Prehistòria en una paret de roca. Les mateixes coves van acollir enterraments paleocristians i, molts segles després, els hippies s'hi van instal·lar. Els pocs que encara queden a la platja venent bijuteria expliquen amb orgull que per aquestes coves hi van passar noms mítics de la talla de Cat Stevens i Bob Dylan. Actualment les cavitats formen part del patrimoni arqueològic de l'illa i es poden visitar o bé, simplement, observar-les tranquil·lament des de qualsevol de les tavernes a peu de sorra. Des d'allà és fàcil entendre per què Zeus va escollir aquesta platja per retornar Europa després d'haver-la raptat transformat en un brau blanc. Diu la llegenda que va ser aquí, en un dels extrems del continent, on la princesa que li dóna nom va caure rendida als encants del pare de tots els déus i allà mateix van fer l'amor, amarats de la bellesa d'un paisatge que no deixa indiferent ni als mateixos déus de l'Olimp.
PER DESCOBRIR
DADES D'INTERÈS
Orgullosa i plena d'història
El patrimoni arqueològic de Creta deixa constància de la seva història. S'hi poden trobar vestigis de la civilització minoica als jaciments arqueològics de Festos i Cnossos; aquest darrer conté les restes del palau del rei Minos, on l'arqueòleg Arthur Evans situa el mite del minotaure, una figura amb cos d'home i cap de brau, i on es poden observar les agosarades reconstruccions que ell mateix va fer per casar les seves teories amb les restes trobades. També hi trobem testimonis dramàtics de la lluita dels cretencs per la seva independència. El més venerat és el monestir ortodox d'Arkadi, amb una església renaixentista construïda el segle XVI. Durant la revolta contra els turcs del 1866, un miler de persones, entre resistents, dones i nens, van refugiar-s'hi. Després de tres dies de lluita i davant l'avanç de les tropes turques, van descartar la rendició i van fer esclatar els barrils de pólvora emmagatzemats. D'aquella manera van morir gairebé tots. El fet va donar rellevància mundial a la lluita contra els turcs, tot i que la independència no va arribar fins al cap de trenta-dos anys. El monestir és ara un símbol de l'orgull dels cretencs i la seva lluita contra la dominació turca. La vista de les restes dels màrtirs, en un antic molí a l'entrada del monestir, resulta corprenedora.