Impuls final a la Catalana
Es tanca el reallotjament dels veïns de l'històric barri de Sant Adrià
L'administració compra els pisos perquè s'hi instal·lin de lloguer deu famílies sense recursos
La Catalana està a un pas de culminar un dels capítols més complexos dels darrers mesos: el reallotjament de les últimes deu famílies que encara viuen a la part antiga d'aquest barri de Sant Adrià. El procés va començar fa un any, però les dificultats d'aquests veïns, amb pocs recursos per poder assumir les condicions del reallotjament a la zona nova del barri –uns metres més enllà d'on viuen–, han fet que s'allargui la situació. Ara, l'administració local, en un gest poc comú, ha decidit comprar-los els pisos que els va adjudicar i oferir-los-els en règim de lloguer social per tal de desencallar el problema i poder continuar l'operació urbanística.
El barri de la Catalana, situat entre la Mina i el marge dret del Besòs, i trinxat per un parell de vies de ferrocarril, està immers en un pla de transformació que ve de lluny –l'afectació de les parcel·les es remunta al pla comarcal del 1953–, però que no es va començar a executar fins fa deu anys. La primera fase del projecte (sobre el Trambesòs) està gairebé enllestida i inclou promocions privades i edificis socials per a joves i els expropiats del barri. Les últimes deu famílies seran traslladades les properes setmanes, quan es faci efectiu el conveni signat dimecres entre el Consorci del Besòs, l'ens format pels ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona i Regesa, l'empresa pública encarregada de les promocions socials, que gestiona el pla urbanístic. A l'acord, el Consorci es compromet a comprar a Regesa els deu pisos, que pagarà en quotes anuals de 25.000 euros durant 25 anys, a partir del 2013, i els habitatges passaran a formar part del patrimoni del consistori adrianenc. L'alcalde, Jesús Maria Canga (PSC), no amaga la “satisfacció” per haver assolit “un final feliç”. “El més important era solucionar la situació de les famílies”, explica.
Els afectats han viscut sempre de lloguer. Quan el consistori va iniciar el pla de millora, els va atorgar el dret de reallotjar-se a la part nova del barri en règim de compravenda, amb unes condicions “favorables”, d'acord amb les seves circumstàncies socioeconòmiques (1.250 euros per metre quadrat útil, una quantitat sensiblement inferior a la dels pisos de protecció oficial). Però, ni tan sols amb aquests preus, van aconseguir una hipoteca. Davant la incapacitat dels veïns, l'Ajuntament va decidir actuar. “Els era impossible, perquè la majoria són gent gran i famílies que no poden accedir al crèdit”, explica Canga.
El cas de Carmen Cámara i Cosme Barneo, matrimoni jubilat i veïns del barri de fa 44 anys, n'és un exemple. “Amb la nostra pensió, no podem assumir la compra del pis nou”, sostenen. Estan contents, però impacients, tot i que fa pocs dies van tornar a visitar el pis que els han adjudicat: una tercera planta “amb molta llum”.
També està nerviosa Isabel Pérez, veïna de la parella. Compta els dies que falten per rebre les claus de la seva “nova vida”. “Estàvem en un carreró sense sortida”, diu.
Demà, l'Ajuntament els ha convocat per explicar-los el calendari i les condicions del reallotjament. Tots pagaran un lloguer d'uns 150 euros al mes. En el cas dels veïns més grans, els pisos seran recuperats per l'administració un cop hagin mort i passaran a formar part de la bossa social que gestiona. El final dels reallotjaments és qüestió de setmanes. Aleshores les màquines començaran a enderrocar les cases baixes per consolidar la nova Catalana.
