Societat

LA CRÒNICA

DE l'ebre

El corredor litoral

Fa un parell de setmanes es varen reunir a Figueres representants de 13 ciutats, 7 del sud de França i 6 de Catalunya, interessats pels projectes de l'alta velocitat ferroviària. No hi havia cap representant de les Terres de l'Ebre: ni de Tortosa, a qui correspondria com a seu de la vegueria non nata, ni d'Amposta, aspirant alternatiu a la capitalitat. Els reunits acordaren exigir l'activació del corredor litoral, que el 19 d'octubre la Unió Europea declarà prioritari dins la xarxa ferroviària continental, susceptible de rebre finançament amb fons comunitaris. Els reunits demanaren, com a mesura urgent, que s'activin les obres de connexió en alta velocitat entre Tarragona i Castelló.

Fins ara havia estat escandalosa la política dels governs espanyols (tant del PP com del PSOE) de promoure projectes de trens d'alta velocitat arreu de l'Espanya profunda enfront del corredor mediterrani, que és el de més trànsit tant de passatgers com de mercaderies de tota la península ibèrica i que, per a un major escarni, encara té un tram, entre Vandellòs i Tarragona, amb via única i traçat del segle XIX. Les darreres actuacions mereixedores d'actuació judicial, pel que suposen de malbaratament de recursos públics, han estat l'AVE de la Corunya a Pontevedra, de 150 quilòmetres, quan la distància mínima perquè els TGV siguin competitius és de mig miler de quilòmetres; i la connexió entre Toledo i Abacete, que ha quedat suspesa als pocs mesos per ruïnosa. Actes de pur caciquisme provincialista dels dirigents polítics nacionalistes; nacionalistes espanyols, s'entén. En aquest cas, socialistes.

Les Terres de l'Ebre han estat particularment perjudicades per aquesta política centrípeta d'unir en alta velocitat totes les capitals de província amb Madrid, mentre que el tram mediterrani entre Tarragona i Castelló quedava com un espai en blanc, com si no existís en la geografia ibèrica, al marge de les comunicacions ferroviàries modernes i d'un servei de transports competitiu. Per això és necessari que les institucions i els polítics ebrencs, encapçalats per la Cambra de Comerç, l'Institut per al Desenvolupament del Territori, la delegació del govern, col·legis professionals, consells comarcals i ajuntaments es coordinin com a grup de pressió per exigir tenir un paper protagonista en el procés amb l'objectiu d'aconseguir el centre internodal de transport i la estació regional Terres de l'Ebre (l'Aldea-Amposta-Tortosa), com ja hi ha l'estació Camp de Tarragona (Peraforta-Tarragona-Reus).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona