Verd per perdre's
El parc del Laberint és el jardí públic més antic de Barcelona i un dels més singulars
-
El laberint és l'espai més conegut i el que dóna nom al parc J. LOSADA. -
A dalt, el pavelló neoclàssic. Al costat, a la plana següent, la font de la nimfa Egèria, un dels templets rodons que hi ha per sobre del laberint, i el Jardí dels Boixos JOSEP LOSADA. -
A dalt, el pavelló neoclàssic. Al costat, a la plana següent, la font de la nimfa Egèria, un dels templets rodons que hi ha per sobre del laberint, i el Jardí dels Boixos JOSEP LOSADA. -
A dalt, el pavelló neoclàssic. Al costat, a la plana següent, la font de la nimfa Egèria, un dels templets rodons que hi ha per sobre del laberint, i el Jardí dels Boixos
Verd amb esquitxos de color al parc del Laberint JOSEP LOSADA. -
A dalt, el pavelló neoclàssic. Al costat, a la plana següent, la font de la nimfa Egèria, un dels templets rodons que hi ha per sobre del laberint, i el Jardí dels Boixos JOSEP LOSADA. -
-
Allunyat del brogit de la ciutat i fora de les principals rutes turístiques, tot i que fàcilment accessible amb transport públic, es troba el parc del Laberint d'Horta, el jardí més antic de Barcelona i un dels més bonics de la ciutat. Una passejada pel seu interior convida al descans i a la reflexió. Envoltat d'un gran patrimoni d'espècies vegetals, de racons d'aigua i d'escultures que recorden el gust pel classicisme del seu primer propietari, Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i d'Alfarràs, que va iniciar les obres d'enjardinament de la finca l'any 1791. El parc és un clar exponent dels jardins neoclàssics del segle XVIII i inclou també un jardí romàntic del segle XIX en les seves 9,1 hectàrees d'extensió.
Va ser durant els anys setanta del segle passat, que el parc del Laberint va obrir portes convertit en parc urbà i l'any 1994, després d'una restauració sufragada amb fons europeus, es va convertir en jardí-museu amb entrada de pagament tots els dies excepte dimecres i diumenge. Des d'aquell moment, la fragilitat de les estructures vegetals del recinte fa que s'hagi de limitar l'accés a 750 persones. Per aquest motiu no s'hi permet l'entrada de gossos, bicicletes, patins ni pilotes, tot i que a la part baixa del parc, abans de creuar la porta d'entrada, hi ha un espai obert amb parc infantil, taules de pícnic, lavabos i un quiosc amb taules i cadires on es poden comprar begudes i entrepans.
Dividit en terrasses
Es tracta d'un parc a diferents nivells a tocar de la massa forestal del parc de Collserola. El jardí neoclàssic s'estructura en terrasses. A la part baixa hi ha l'element més singular del recinte, el laberint que li dóna el nom, amb 750 metres lineals de xiprers retallats que formen tot de corredors per accedir al centre, on hi ha una estàtua d'Eros, malmesa recentment per les pintades dels brètols, que també han afectat la part del darrere de la nimfa Egèria, que corona la font de la terrassa superior. A la terrassa intermèdia, per sobre del laberint, hi ha dos templets circulars on, a finals del segle XIX, s'hi feien representacions de teatre clàssic impulsades per Joan Maragall. Més recentment, el parc ha reprès la seva vocació artística i s'ha convertit en escenari de pel·lícules com ara El perfum.
El jardí romàntic, a l'ombra de grans arbres, està format per diferents espais i havia contingut un fals cementiri medieval. També val la pena endinsar-se en el jardí de les molses i el del petit laberint i contemplar, des d'un pont, el canal romàntic amb l'Illa de l'Amor.
Per conèixer-ne tots els detalls cal apuntar-se a les visites guiades que permeten veure espais restringits com ara el jardí domèstic i aprofundir en la història del parc i en tota la simbologia oculta que s'hi amaga i que els guies posen al descobert dels visitants.
FITXA DEL PARC
Espècies classificades i saviesa botànica
El verd en totes les seves tonalitats és el color del parc del Laberint, un recinte que no destaca especialment per les seva exuberància floral tot i que també es poden trobar plantes florides en funció de l'època de l'any en què es visiti. Destaquen els agapants blaus del Jardí Romàntic, les camèlies del Jardí Domèstic i els ciclàmens vermells a l'entrada del parc. Dintre de les espècies d'arbres amb exemplars catalogats hi ha alzines, eucaliptus i arboços, tot i que les arbres més emblemàtics del parc són els xiprers de la part baixa del recinte, que donen forma al laberint.
L'ala dreta del palau que hi ha a l'interior del recinte, l'única part rehabilitada de l'edifici, acull la biblioteca, el departament de documentació de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona i el Centre de Formació del Laberint, que ofereix cursos de jardineria i paisatgisme tant de llarga durada com monogràfics adreçats a professionals i aficionats a la jardineria. La resta del palau espera des de fa anys que una rehabilitació integral li retorni la dignitat perduda.