Rajoy escanya els ajuts de la llei de la dependència
La paga als cuidadors familiars es redueix d'un 15%
S'incrementa el sistema de copagament
Cleries denuncia una “invasió competencial flagrant”
Una reducció del 15% de la prestació que rep el cuidador familiar d'una persona dependent; l'eliminació de la classificació de graus de dependència i l'establiment de criteris i dotacions econòmiques comunes a tots els territoris –punt que perjudica descaradament Catalunya, on una residència costa uns 1.900 euros i el màxim que fixa l'Estat espanyol és de 1.600– són alguns dels eixos de la reforma de la llei de la dependència que aprovarà el govern espanyol divendres.
La ministra de Sanitat, Ana Mato, va explicar ahir els canvis als consellers de Benestar Social. En definitiva, la llei de dependència serà una víctima més de les retallades i l'argument del govern de Rajoy per defensar la nova filosofia és que, “contràriament a l'esperit amb què es va engegar, la llei no ha servit per crear un quart pilar econòmic, perquè hi ha més ajudes econòmiques que no pas serveis”.
Setge als cuidadors
En aquesta línia, es vol evitar que la major part de persones que tenen dret als ajuts de la llei triïn el cuidador familiar, tal com està passant. Els cuidadors hauran de complir requisits més estrictes, com ara viure a casa del dependent, fer més cursos de formació i presentar documents com. per exemple, la declaració de la renda. A més, es faran controls sobre la idoneïtat de l'atenció que podrien dur a la suspensió de l'ajut.
Andalusia és la comunitat que té més cuidadors familiars d'alta a la Seguretat Social, amb 53.762, seguida de Catalunya (27.285). Mato troba que és una despesa que no crea activitat econòmica, mentre que si els cuidadors fossin professionals del sistema públic sí que es crearien llocs de treball.
La reforma també implicarà que els dependents hagin de pagar una part del servei, “segons les seves possibilitats”, és a dir, el copagament. Per calcular la capacitat econòmica de l'usuari es tindrà en compte la renda i el patrimoni. Catalunya, però, no comptarà com a patrimoni l'habitatge habitual.
El conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, va denunciar que es tracta d'“una flagrant invasió de les competències” de Catalunya i va avisar que “la priorització dels serveis per sobre les prestacions econòmiques és complicada ja que el servei no té el mateix cost arreu i produeix una indefensió econòmica”. La Taula del Tercer Sector va ser molt contundent: “El copagament provocarà un augment de pobresa entre les persones dependents i les seves famílies.”
“Quantes sentències calen per què l'Estat ens respecti?”
El Tribunal Suprem (TS) ha reconegut la competència de la Generalitat per distribuir les subvencions en serveis socials i així ho va recordar ahir el conseller de Benestar Social, Josep Cleries, a la ministra Ana Mato en la reunió a Madrid. El TS ha acceptat el recurs de cassació contra l'ordre que estableix les bases de la concessió de subvencions de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials en considerar que hi ha invasió de competències. “Quantes sentències ens calen per què l'Estat ens respecti?”, va plantejar Cleries, que hi va afegir que “la resolució judicial dóna més força a Catalunya perquè faci respectar l'autogovern”. El TS ja va reconèixer al novembre la competència en la tramitació i pagament dels ajuts provinents del 0,7% de l'IRPF. La Generalitat denunciarà davant les institucions europees que l'Estat “incompleix sentències judicials”.
