Societat

la crònica

El vaixell s'enfonsa i el músic continua tocant

Travessar la carretera de Barcelona sense mirar si vénen cotxes, circular a l'hora de dinar com si fos un festiu o la clàssica imatge de persianes mig abaixades de comerços que treballen... Eren algunes de les visions que un podia tenir ahir a la ciutat de Girona després d'un passeig per la capital. Un dia, però, que traspuava un silenci i una calma estranys. A la zona del Barri Vell, l'absència de la majoria de repartidors habituals d'un dia laborable aportava sensacions rares per un dia de cada dia i l'estranyesa ambiental s'estenia també cap als sectors comercials. La majoria de botigues obertes convivien entre escombraries i deixalles que la vaga no havia permès recollir i que comerços i veïns havien tret igualment, com fan cada dia. L'amuntegament de cartrons i bosses de deixalles era de gran profusió a les zones més comercials i en alguns llocs l'acumulació ocupava gran part de la vorera i dificultava el pas als vianants. Per contra, la normalitat habitual continuava en alguns bars. La gent de sempre hi esmorzava, aliena als piquets abanderats que et sortien al pas, ja fos per sensibilitzar els botiguers de les raons de la convocatòria de vaga o en direcció a alguns dels actes reivindicatius. Alguns bars i botigues optaven per tenir l'enllumenat a mig gas per no cridar excessivament l'atenció als piquets que anaven voltant. També es va fer habitual veure com la policia municipal anava de corcoll, amunt i avall, per posar ordre al trànsit cada cop que algun grup tallava un eix viari. La febre sobiranista també es va deixar sentir en la jornada de vaga, i a diferència d'altres convocatòries d'aturada, les estelades van tenir un protagonisme inusitat. Al carrer Santa Clara, amb deixalles pel mig del carrer i comerços a mig obrir, hi havia un músic de carrer d'origen oriental que, com sempre, anava tocant el seu instrument, aliè a tot el que l'envoltava. Semblava una al·legoria d'aquell vaixell que s'enfonsa mentre l'orquestra no para de tocar. Aquest músic, ahir, no va fer vaga, perquè senzillament era només un dels molts milers que, per desgràcia, no van poder escollir si volien fer-ne o no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.