“Les tecnologies no són el dimoni”

A casa de la Júlia von Fraunberg i el Martí Sáiz, dos dissenyadors gràfics establerts a Sabadell, no hi ha televisió. Al menjador hi ha un projector i una pantalla gegant que només despleguen de tant en tant per mirar pel·lícules. Quan van anar a viure junts van pensar que no tenir tele els faria més lliures, no els robaria temps per al diàleg... Però últimament s'estan adonant que els ordinadors, els mòbils i altres aparells electrònics ocupen un espai important de les seves vides. Afronten aquesta realitat de manera diferent, però tots dos lluiten per no quedar atrapats per la tecnologia.

La Júlia té el handicap afegit d'haver de conciliar la vida familiar amb la laboral. I fer-ho quasi sempre és un repte. “Segueixo el ritme dels nens, treballo fora d'hores, a vegades aprofito quan ells fan natació... Sóc com un cargol amb un ordinador sempre a sobre”, comenta. Moltes vegades ha de fer hores extres a les nits per acabar els encàrrecs. Dorm poc. I va cansada. “En el meu cas, és per feina. No tinc alternativa”, remarca.

El Martí també reconeix que l'ordinador li treu hores de son. Però no és precisament per oci o perquè hi estigui enganxat. “Ara, amb la crisi, he de treballar el triple que abans, no és el Facebook que no em deixa dormir, és la feina”, assegura. No nega que de tant en tant mira sèries al llit a través de l'Ipad o fa una última ullada a les xarxes socials, però no ho viu com un signe de dependència. “Les tecnologies no són el dimoni. A mi m'agrada dibuixar i ara faig amb l'Ipad el que fa deu anys feia en una llibreta.” La Júlia, en canvi, continua preferint els llibres en paper.

Tots dos són conscients de la força d'atracció de les tecnologies. Els seus fills, Lukas (5) i Fèlix (7), que han crescut sense tele i no la troben a faltar, en tenen limitat el temps de consum. Tres hores els dissabtes. “Poden escollir entre la wii o jocs de mòbil, però tot molt controlat, perquè si tinguessin via lliure potser no voldrien jugar a una altra cosa.”