Societat

Dèficit de premis

Els catalans recuperen 50 dels 393 milions jugats, la majoria a Ripoll

Barcelona, Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Ripollet i Igualada esgarrapen una part mínima de la grossa

La sort només va esquitxar Catalunya a la rifa de Nadal d'ahir. El bombo dels premis semblava teledirigit pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de qui depenen les loteries estatals, i que ja havia advertit que pensa collar Catalunya fins a escanyar-la, econòmicament.

Amb els premis grossos, amb prou feines es van poder recuperar una cinquantena dels 393 milions invertits pels catalans. Només va retornar un 12% del que es va invertir. La majoria, uns 35,8 milions, amb un dels dos quarts premis, venut quasi íntegrament a Ripoll.

Fins a quinze localitats catalanes van rebre ahir algun pessic de la rifa. A més de Ripoll, les més afortunades van ser Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Castelldefels, Ripollet i Igualada, tot i que només l'administració de la Verneda de Barcelona va repartir una sèrie del 76058. La resta, només van vendre'n alguns dècims.

El dèficit de loteria català s'agreujaria més si es tingués en compte que Lleida ven 62 milions, perquè La Bruixa d'Or de Sort és la segona administració de l'Estat en facturació. Cada català es va gastar ahir uns 52 euros en el sorteig. Un sorteig molt atomitzat, perquè la compra en línia permet a qualsevol ciutadà fer-se amb un dècim de qualsevol administració o expenedor.

El gros de la grossa va caure a Alcalà de Henares (Madrid). Una cinquena part del premi no es va arribar a vendre i se'l queda Hisenda. El segon premi es va vendre íntegrament a Aranda de Duero (Burgos).

Va ser a partir del tercer que Catalunya va començar a gratar més premis. El 64084 hi va deixar més de cinc milions entre tres administracions de Barcelona, una de Rubí, a Vilafranca del Penedès, l'Hospitalet, Olot i Organyà.

Ripoll va salvar l'honor amb gairebé tot un quart, del 23475, que l'administració El Trèbol té consignat des de fa 40 anys i que ja havia donat el primer premi de la loteria aquest estiu. Tot i ser un quart, per a Ripoll va ser ahir com una grossa, sobretot entre els treballadors de l'Ajuntament.

Pel que fa als cinquens, quatre dels vuit premis van caure parcialment al Principat, tot i que en menors quantitats. Vic va mantenir la seva tradició d'afortunada i va liderar amb 2,5 milions del 11419 els guanys dels últims grans premis.

15
municipis catalans van rebre ahir algun dels premis grans de la loteria. Només el segon va resistir-se.
393
milions ha gastat Catalunya en el sorteig, un 9% menys que el 2011, amb una mitjana de 52 euros per persona.

L'últim gran sorteig sense impostos

Els guanys a la rifa d'ahir seran els últims que no s'hauran de declarar a Hisenda. A partir de l'1 de gener, entrarà en vigor el gravamen del 20% sobre els premis superiors a 2.500 euros en qualsevol de les loteries de l'Estat, autonòmiques o altres sortejos autoritzats. Els guanys s'inclouran a la declaració de la renda, però sense incrementar la base imposable. Hisenda ja es quedarà el 20% del premi, que no arribarà mai als premiats. Encara que el cobrament efectiu es faci durant el 2013, els premis de la rifa de Nadal del 2012 no seran objecte de l'impost. Però sí els de la de Reis, que es farà el dia 6 de gener.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
salut

L’Hospital de Mataró canvia els uniformes quirúrgics per uns més sostenibles

mataró

Les fires del 1 de Maig omplen els carrers de Figueres

figueres

El TSJC reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant

girona
urbanisme

Alella tira endavant el projecte per urbanitzar la Serreta i El Pla

alella
mobilitat

Mataró comença demà a multar a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona