Societat

Mor als 104 anys el doctor Moisès Broggi

El cirurgia va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la medalla d'Or de la Generalitat

Va ser un destacat defensor de la independència de Catalunya i en les últimes eleccions legislatives es va presentar com a senador per ERC

El doctor i humanista Moisès Broggi Vallès ha mort aquest dilluns al matí a l'edat de 104 anys. Broggi ha estat un cirurgià de llarga trajectòria, amb molts reconeixements, i un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. En l'àmbit polític, el doctor ha estat un destacat defensor de la independència de Catalunya, i en els últims temps ha donat suport als moviments cívics per a l'estat propi, donant suport a la creació de l'ANC i participant en manifestacions com la del 10J.

Broggi va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1931 amb l'especialitat de cirurgia. A l'inici de la Guerra, va exercir com a metge de guàrdia del servei d'Urgències de l'Hospital Clínic al costat dels germans Trias i Pujol, amb els quals va col·laborar en la renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la Guerra Civil espanyola, va formar part del bàndol republicà i va organitzar l'equip mèdic de les Brigades Internacionals, implantant els quiròfans mòbils i els hospitals de campanya, uns dels avanços mèdics que es van produir durant el conflicte.

En acabar la guerra, va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona i posteriorment va exercir de cirurgià a l'Hospital Clínic. Però durant el règim franquista va ser cessat de tots els seus càrrecs oficials. La seva tasca professional va seguir a Terrassa i a diversos centres de Barcelona, on va destacar per la seva funció assistencial.

Vida dedicada a la medicina

Broggi va ser reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar en el camp de la medicina i la cirurgia amb l'estudi del tractament de ferides i fractures i amb l'anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar al costat de metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Nomenat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president el 1980. Va ser membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges d'arreu del món van signar un manifest on afirmaven que la carrera armamentística era una bogeria. Per aquest manifest del 1982, l'IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau, l'any 1985. Tenia el títol de president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l'Institut Borja i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.

Al llarg de la seva carrera, Broggi va rebre nombroses condecoracions. El 1981 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de Barcelona. El 2008 va ser guardonat amb la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, també concedit per la Generalitat, en reconeixement a “la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social”.

El 27 de febrer del 2010 es va inaugurar un nou hospital a Sant Joan Despí que porta el seu nom i que dóna servei a 300.000 habitants d'onze municipis del Baix Llobregat.

Vida política i catalanisme actiu

Durant els últims anys de la seva vida, tot i l'avançada edat, es va implicar activament en política i en la defensa del catalanisme. Broggi ha estat una de les figures rellevants que ha donat suport a dues de les grans manifestacions independentistes, la multitudinària del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut i la del juliol del 2011, amb la proclama “Per Catalunya, no pareu!”. El metge i pacifista va demanar una transició pacífica cap a un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya fossin entre iguals.

El 2009 Broggi es va adherir a la formació política Reagrupament, liderada per Joan Carretero, en considerar que era “l'única via eficaç d'arribar a la independència”. A les eleccions municipals del 2011, va tancar la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. En les posteriors eleccions legislatives d'aquell mateix anys a l'Estat espanyol, Broggi va presentar-se en les llistes de la coalició formada per ERC, Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la província de Barcelona.

El 10 de març del 2012 va participar al Palau Sant Jordi en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), acte que va aplegar més de 7.00 persones i en el qual Broggi va ser fortament ovacionat. L'ANC ha estat l'embrió del moviment independentista iniciat a Catalunya els últims mesos.



Aïllant el càncer de mama

girona
societat

L’ONCE fa 80 anys premiant la superació i la solidaritat

Societat

“Una carta oberta als europeus”

girona

El decret dels menjadors no té encara data d’aplicació

Barcelona

Sant Pau assajarà un nou tractament per a limfomes

barcelona

Un de cada tres barcelonins no té un habitatge digne o segur

Barcelona

Premis anuals de la Federació d’Ateneus

barcelona

Gairebé el doble de menors estrangers no acompanyats

girona

Una Cruyff Court al barri de Canaleta de Banyoles

BANYOLES