“Va ser fulminant”

Eren les tres de la tarda i tots els veïns estaven al menjador, perquè era l'hora de dinar. Nosaltres ens vam salvar perquè vam trobar un amic del meu pare i ens vam aturar a la porteria. Van tocar les sirenes i el meu pare ens va posar a sota del seu braç. Recordo que la meva mare portava un davantal i me'l vaig anar posant a la boca perquè del fum i la pols m'ofegava. Al pis de sobre hi havia una família amb sis fills i van morir tots. De fet, tots els veïns de l'escala van perdre la vida; vam ser els únics supervivents. Va ser fulminant.

Al davant de casa hi havia soldats i van venir de seguida. La meva mare i la meva germana estaven ferides, però jo era la que estava pitjor. Tenia una ferida a la cama, em sagnava, i em van portar a una casa de socors de la plaça de Sarrià. El problema és que vaig estar tres mesos amb la cama infectada, perquè un vidre trencat de l'explosió em va entrar i ningú se'n va adonar fins que un dia el meu pare, mentre em curava, va veure que sortia alguna cosa i amb les pinces me'l va treure. Allà es va acabar la infecció. Un tiet nostre va anar al lloc de l'explosió i, en veure com va quedar tot, va marxar directe als dipòsits de morts dels hospitals, perquè creia que no havíem sobreviscut.

Fins al cap de tres mesos no vam tornar i teníem tanta por que vam estar nou mesos dormint al metro de Gran Via i Rocafort. Era horrorós, però ens sentíem segures. Durant el dia, si estàvem per Barcelona i sentíem les sirenes, marxàvem corrent cap al metro. Abans del bombardeig ho teníem tot; després vam haver de començar de nou. Fins que no es va acabar la guerra no ens vam refer, però la postguerra va ser molt dura.

No, perquè no teníem tanta por, fins que ens va caure la bomba. Recordo que sempre deia a la meva germana que no ens tocaria pas a nosaltres amb totes les cases que hi havia a Barcelona. Mai m'han tornat a deixar dir a nosaltres no ens passarà!.

Només vull que reconeguin els bombardejos. Sempre m'ha sabut molt de greu que no se'n parlés, ja que per a la ciutat de Barcelona van ser devastadors. I, en canvi, dels de Guernica, se n'ha parlat molt. Només vull que reconeguin el que van fer, res més.