“Avui cal marcar la diferència”

Els esperen cinc anys, o més, de molta feina. No podran gaudir de les nits universitàries tant com la majoria d'estudiants i hauran de clavar els colzes durant moltes hores, però sortiran de la carrera amb dos títols sota el braç. “Tindré classe cada dia matí i tarda menys els dilluns al matí”, explica Àngel Renart Blanch, un jove de Llers (Alt Empordà) que aquest curs comença el doble grau d'enginyeria industrial més administració i direcció d'empreses a la Universitat de Girona (UdG). “Els meus companys, en canvi, tindran més temps lliure”, diu resignat.

Ell es va decidir per la doble titulació amb la vista posada en el seu futur laboral. “Estudio dues carreres que m'agraden i m'interessen perquè en el món d'avui dia, més competitiu, has de tenir petites coses que marquin la diferència per obtenir un lloc de treball. Si només fes enginyeria industrial tindria un ventall de sortides professionals més reduït; en canvi, amb administració i direcció d'empreses adquiriré més coneixements per si m'interessés obrir un negoci algun dia.”

L'Àngel es va acabar de decidir quan va saber que la combinació de dues carreres l'oferien a la Universitat de Girona. “Hauria estat una llàstima deixar escapar l'oportunitat de fer aquests estudis a prop de casa”, diu. D'entrada, s'estalviarà el dineral que li hauria costat llogar un pis per estudiar en una altra universitat, uns diners que haurien de desembutxacar els seus pares, als quals no podrà ajudar econòmicament durant el curs perquè es passarà tot el dia a la universitat i els caps de setmana els dedicarà a estudiar. De moment, el primer curs no haurà de pagar ni un cèntim gràcies a la matrícula d'honor del batxillerat, però és conscient que, difícilment, es podrà estalviar la matrícula de la resta de cursos. “Treballaré als estius perquè ja em van avisar que fer-ho durant el curs no podia ser.”

Per a en Jaume Sonet, estudiant de Llorenç del Penedès, la doble titulació de física i química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser la solució perfecta per no renunciar a cap de les dues disciplines. “Ambdues ciències tenen una part de continguts comuns: la química es pot estudiar partint d'un punt de vista més físic, així com la física pot aplicar-se per entendre reaccions químiques”, relata en Jaume, un dels estudiants catalans amb més bona nota a la selectivitat (un 9,45).

En Jaume té “prou confiança” en ell mateix i, tot i que té clar que “no serà fàcil”, creu que es podrà treure els estudis en cinc anys. Fins ara, no li ha anat malament això de tocar moltes tecles alhora: forma part de la colla de ball de bastons del poble i d'un grup de teatre, toca el piano, estudia anglès... i gràcies a tot plegat ha après a “organitzar-se i a aprofitar el temps”. Ell és l'únic de la seva classe de batxillerat que ha optat per una doble titulació, però coneix estudiants que “combinen dos graus diferents, com ara belles arts i filosofia, i filologia catalana i estudis anglesos”. La dèria dels dobles títols tot just comença.