Contrareforma conservadora
La nova norma educativa dóna més pes a la religió catòlica i fa un gir cap a postulats de dretes
Els alumnes d'ESO se separaran a quart curs en funció de si volen estudiar batxillerat o formació professional
La LOMQE
blinda els concerts a les escoles que separen
per raó de sexe
La llei Wert ha provocat un terratrèmol en la societat catalana. Mai ningú havia desafiat d'una manera tan clara el model d'escola en català, ni havia intentat controlar tan clarament els continguts de les assignatures. Però més enllà de l'ofensiva recentralitzadora, la LOMQE presenta canvis profunds en l'organització de l'itinerari acadèmic i fa un gir cap a posicions extremadament conservadores més pròpies de temps passats. Aquestes són les altres claus de la llei Wert.
Reforma de l'ESO
En vista de la impossibilitat pressupostària i organitzativa d'implantar un batxillerat de tres anys, com inicialment pretenia Wert, el govern espanyol ha optat per separar els alumnes de quart d'ESO en dos itineraris: els ensenyaments acadèmics, per als qui volen fer batxillerat, i els aplicats, per als qui opten per la formació professional. El títol de graduat en ESO serà diferent.
Accés a la universitat
La selectivitat queda abolida i cada universitat farà les seves pròpies proves d'accés, que faran mitjana amb la nota del batxillerat. A Catalunya, les universitats establiran un sistema comú d'accés en què hi haurà prova de català.
Direcció dels centres
Els consells escolars tindran un caràcter merament consultiu. Els directors dels centres, en canvi, tindran molt més poder.
Religió
L'assignatura de religió tindrà més hores, serà avaluable i comptarà per a l'obtenció de beques. La LOMQE suprimeix l'assignatura d'educació per a la ciutadania.
Segregació
La llei blinda els concerts a les escoles que separen els nens de les nenes, la majoria de l'Opus Dei. Les esmenes pactades entre el PP i CiU han eliminat l'obligatorietat d'una “justificació objectiva i raonable” per segregar els alumnes per raó de sexe.
Escola concertada
La LOMQE elimina el deure de l'administració d'oferir prou “places públiques” per a tots els estudiants, la qual cosa afavoreix les matriculacions als centres concertats en detriment dels públics.
Rànquings
L'administració es reserva la possibilitat de fer públics els resultats acadèmics dels centres, una pràctica que la comunitat educativa i el govern català rebutgen perquè pot comportar l'estigmatització de les escoles d'entorns més desafavorits.
Prioritat curricular
Les assignatures instrumentals (llengües i matemàtiques) guanyen pes en detriment d'altres com ara la història i la filosofia. Els contraris a aquest canvi acusen Wert de voler liquidar el pensament crític.
