El COI enterra les expectatives dels Jocs d'hivern
Condiciona l'organització a tenir un nivell competitiu inexistent al país
Trias podria anunciar avui la renúncia
La candidatura Barcelona-Pirineus ja té la constatació institucional que la seva aspiració d'organitzar els Jocs d'hivern del 2022 ha topat amb un escull definitiu, que l'empeny de manera irremeiable a la renúncia. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, va exposar ahir a l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, que un dels condicionants per afrontar una cita d'aquesta magnitud és que el país organitzador ha de tenir un alt nivell competitiu en les disciplines de neu. I ni Catalunya ni l'Estat espanyol compleixen aquest requeriment. Ni de bon tros. Per contra, algunes de les potencials ciutats competidores de Barcelona –com ara Oslo i, possiblement, Munic– tenen una tradició i un planter en aquesta mena d'esports, molt més consolidats. En aquest context, i sense dir-ho obertament, el consell que Bach va plantejar a la delegació catalana és que s'agafi més temps, prou per desenvolupar un pla de formació i suport a les disciplines d'hivern que n'augmenti el grau competitiu. Per compensar aquesta mancança estructural, però, el COI va valorar que Barcelona té una capacitat acreditada per acollir grans esdeveniments.
Trias va estar acompanyat en aquesta trobada celebrada a Lausana pel president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, i el responsable del COI en esports d'hivern, Gilbert Felli. Es dóna el cas que, fa pocs dies, Blanco ja va exposar al batlle de la capital les seves reserves sobre la candidatura del 2022, escudant-se en el precedent del fracàs de Madrid. L'aposta del COE, que és qui ha de defensar internacionalment el projecte i fer part de la consegüent feina diplomàtica, és posposar el projecte. Una opció que també és compartida pel PP, i que trenca la unitat política que Trias sempre ha exigit per tirar endavant l'escomesa.
En aquest escenari d'adversitats, l'alcalde de Barcelona es reuneix avui amb una delegació de diverses institucions del Pirineu per analitzar la continuïtat de la candidatura. Es dóna per fet que, en el transcurs de la reunió, Trias anunciarà un ajornament del projecte argumentant aquesta falta de suports. La mirada apunta ara al 2026 o al 2030.
