Temps de llegats solidaris

Quanta més necessitat hi ha al nostre voltant, més disposició tenim d'ajudar. És la tesi del Col·legi de Notaris de Catalunya per explicar la paradoxa que en aquests anys de vaques magres no han deixat d'augmentar els testaments solidaris, és a dir, aquells que els particulars destinen a entitats sense ànim de lucre o ONG.

Del total de llegats oberts l'any passat a Catalunya, un 3,5% van ser solidaris, xifra que implica un 6% més respecte al 2011. Si mirem els darrers tres anys i en plena crisi econòmica, del 2009 al 2012, les herències personals destinades a entitats cíviques i socials han augmentat en un 75%, segons els notaris catalans.

Hi ha una altra xifra més positiva encara. Els imports inclosos en els testaments solidaris l'any 2012 a Catalunya van sumar 44 milions d'euros, que significa gairebé el doble de diners destinats el 2011: 28 milions d'euros. Alhora, els notaris constaten que a Catalunya es fan menys llegats solidaris que a la resta de l'Estat espanyol, però aquests són de major quantia. A l'Estat espanyol es van repartir 132 milions d'euros de llegats a entitats socials.

Una segona diferència és que al nostre país la majoria de beneficiaris dels llegats són ONG o entitats sense ànim de lucre laiques (57%), mentre a l'Estat espanyol les ordres religioses en són les principals destinatàries.

El vicedegà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, explica que el perfil de la persona que els demana fer un llegat solidari és aquella que “en vida ja col·labora amb alguna entitat i en el seu últim acte vol fer un gest important”. Afegeix que la majoria d'entitats beneficiàries acostumen a ser les més conegudes, com ara Unicef o Càritas, a causa de les seves campanyes més visibles.

¿Viuen algun disgust familiar quan comproven que el difunt prefereix una ONG en lloc de la família? “Els donants són persones assenyades i solen tenir famílies amb cultura solidària”, respon el vicedegà. El Dret Civil català, a més, fixa que qualsevol testament ha d'incloure la legítima dels hereus forçosos, és a dir, que la quarta part dels béns del difunt s'han de repartir entre els fills.

Els beneficiaris dels llegats solidaris estan exempts de pagar l'impost de Successions i Donacions, i els notaris són els encarregats de comunicar-los-ho; molts cops ho fan els hereus. Tot i les voluntats
expressades, les entitats bancàries no fixen cap preferència ni facilitat per abonar els diners llegats, es queixen algunes ONG i fins i tot les famílies de qui ha fet un llegat solidari.

Seguits dels diners, es donen immobles però també llibres o peces de col·lecció que es deixen a biblioteques o museus. En el cas de Càritas Diocesana de Barcelona, els llegats representen en els últims 5 anys entre el 10 i el 15% del pressupost. L'administradora de l'entitat, Montse Padilla, certifica que augmenten els ingressos en aquest concepte i diu que gairebé el 90% provenen de persones que no estaven vinculades a la institució, tot i que potser havien fet donacions anònimes. Pel que fa a la reacció de la família, Padilla explica que hi ha de tot, “qui en aquell moment considera Càritas un més de la família i qui ho accepta, però, de mala gana”.

Per la caiguda de les aportacions públiques moltes ONG estan obligades a diversificar l'entrada de fons. Metges Sense Fronteres, Unicef i Amnistia Internacional són algunes de les més triades per persones solidàries a l'hora de morir. El pare Manel Pousa, en canvi, que treballa amb joves de Nou Barris a Barcelona, explica que el llegat que acaben de rebre d'un empresari jubilat és el primer.