Que Vic té un potencial turístic i cultural en la figura i obra del pintor Josep Maria Sert sembla evident. Que fins ara aquest potencial ha estat poc explorat, també. L'Ajuntament, de la mà de la Regidoria de Turisme, està decidit a revertir definitivament aquesta situació i ha encarregat un ambiciós projecte per situar Vic com una de les ‘capitals de Sert'. La irrupció de la Pietat com a centre neuràlgic del recorregut seria la gran novetat.

Hi ha ciutats que, amb ben poc, s'han sabut vendre culturalment i turística molt bé. A Vic li pot estar passant una mica al revés. Té el potencial a casa, però li costa d'aflorar-lo i treure'n profit. La magnitud del potencial no se l'inventen els mateixos vigatans. Ho constaten alguns dels principals experts mundials en l'obra i figura del pintor i decorador Josep Maria Sert.

Així ho van poder comprovar els responsables municipals arran de l'exposició antològica que es va fer a París, a la qual Vic va cedir cinc peces. “Tothom ens deia que teníem un potencial espectacular, i un element de singularitat molt important per donar-nos a conèixer”, rememora la primera tinent d'alcalde i regidora de Turisme, Anna Erra, que va assistir a la inauguració de la retrospectiva de Sert al Petit Palais, el març del 2012.

Va ser l'espurna que els va fer obrir els ulls. Abans de fer qualsevol pas endavant, però, calia sospesar complicitats. “Per apostar-hi seriosament havíem de comptar amb un ampli suport institucional”, apunta Erra, convençuda que l'objectiu és poder vestir “un projecte de ciutat, però també de país”.

La resposta ha estat molt bona. Tant la Generalitat com la Diputació “s'han apuntat al projecte”. Però també és molt significatiu que els responsables del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), l'equipament cultural del país que conserva més obres de Sert a les seves reserves, ja hagin mostrat la predisposició a cedir noves peces a la ciutat –actualment ja són seves les que hi ha a la Capella Fonda.
El primer pas ha estat constituir una comissió de seguiment, formada per Francesc Vila, gerent dels Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona; Carme Rius, tècnica assessora de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació; Carme Rubió, subdirectora general de Programació Turística de la Generalitat; Juan José Lahuerta, cap de col·leccions del MNAC; Josep Maria Riba, director del Museu Episcopal i del Museu de l'Art de la Pell; Dolors Maria Alemany, directora de l'Oficina de Turisme de Vic; Miquel Ylla-Català, vigatà expert en Sert; Ignasi Janer, tècnic de Turisme de Vic, i la mateixa Anna Erra. I ja s'ha materialitzat la primera acció: encarregar un projecte per a la museïtzació de tot el llegat que conserva Vic. El projecte, valorat en 40.000 euros i finançat per la Diputació, s'ha encarregat a Pilar Sáez Lacave, historiadora de l'art per la Universitat Complutense de Madrid i una de les principals expertes mundials en Sert.

El projecte es proposa dissenyar un recorregut per la ciutat a l'entorn de la figura de Sert, amb un discurs coherent, de qualitat, i al mateix temps atractiu. “No volem un centre d'interpretació més, que al cap de quatre dies ens quedés desfasat; busquem un espai pioner, modern, que ens ajudi també a entendre l'artista i la seva obra”, avança Erra. Els primers flaixos marquen un recorregut central a partir de tres grans pols: l'ajuntament, la catedral i, com a gran novetat, un nou triple espai expositiu, prebatejat com a Illa Sert. Es tracta d'un triangle format per tres equipaments: la Capella Fonda, el Temple Romà i, sobretot, la nau central de la Pietat, epicentre de la ruta. A tot això encara s'hi podrà sumar, fora del centre històric, el Sucre, on actualment hi ha una reproducció de Las bodas de Camacho. L'objectiu és tenir redactat el projecte abans de tancar aquest mandat, per tal que el proper consistori pugui abordar en el següent, si manté l'aposta, el finançament per al seu desplegament.

En els últims anys ja s'havien fet passos per mirar de projectar el patrimoni sertià de Vic, en especial en els mandats de Pere Girbau i Jacint Codina, però cap no havia quallat amb fermesa. Que la Capella Fonda estigui tancada des de fa mesos per les males condicions de la sala i que gairebé hagi passat desapercebut –ningú se n'ha queixat públicament– pot ser un símptoma que, fins ara, aquest patrimoni ha estat poc valorat pels mateixos vigatans. Caldrà revertir-ho.

La notícia completa a