Els altres alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona els fan la broma que són com una plaga perquè estan a totes les modalitats: teatre de text, musicals, dramatúrgia i escenografia. Així ho expliquen els cinc estudiants d’Osona que aquest any han passat les proves d’accés del centre d’estudis superiors d’art dramàtic. Ho comenten tot fent el cafè altre cop a casa, després d’una primera setmana de classes preparatòries abans d’iniciar el curs.

D’entre els sis aspirants osonencs, cinc han superat les proves. Tots han passat per grups de teatre amateur de la comarca, alguns també per companyies professionals. La majoria han estudiat a Escènic Vic (l’antic centre de l’Institut del Teatre a Osona) i han cursat el Batxillerat escènic a l’Escola d’Arts i Oficis, tret de Clàudia Serra, que va fer l’artístic i serà una dels 10 alumnes d’escenografia dels 13 que s’hi van presentar, segons dades de l’Institut del Teatre.

“Som la millor promoció de l’Escola d’Arts”, bromeja el torellonenc Dobrin Plamenov, que una hora abans de tancar les inscripcions va decidir canviar-se a dramatúrgia i direcció i ara és un dels 12 seleccionats d’entre 30 inscrits. Pel que fa a interpretació, de 211 persones, n’han quedat 48. D’Osona, hi ha Abel Reyes i Alba Riera, que faran la modalitat de text, i Laura Domènech, que després de dos anys d’estudis de doblatge començarà l’especialitat en musicals.

Domènech primer volia fer cine, llavors només doblatge i finalment, després de veure l’obra Barcelona, amb Míriam Iscla i Emma Vilarasau, va decidir fer les proves de l’Institut del Teatre. Per un altre cantó, hi ha qui, com Reyes, sempre ho ha tingut clar o qui, com a Serra, li agradava el mundillo però no s’hi veia professionalment. Així que va decidir estudiar escenografia, que ja havia provat durant el Batxillerat i que de fet li ve de família. Una visió diferent és la de Riera, a qui els seus pares volien fer estudiar “una carrera normal” però no l’hi venia de gust: “No tenia gens clar si presentar-me a les proves, hauria fet Magisteri”. En aquest sentit, Plamenov, que es veia incapaç de fer una carrera no relacionada amb el teatre, creu que “treballarem tots”, en algun altre àmbit, bromeja, “però si no estudies el que t’apassiona...”.

Per preparar les proves, Riera recorda que solien estudiar plegats a la biblioteca: “Ens ho hem preparat bastant junts”, diu. “I bastant just”, matisa Reyes. També van tenir el suport algun dia de mestres de l’Escènic, tot i que no van cursar el taller de preparació per a les proves que s’havia ofert algun altre any. Haver passat la selecció no els ha semblat difícil: “No buscaven un crack sinó algú que se sàpiga adaptar”, comenta Riera. “Era com un càsting”, ho compara Plamenov. Un càsting per buscar “el prototip d’alumne que els interessa”.

DECIMALS EN L’ART?

I l’art és pot examinar o mesurar?, els demanem. Serra creu que passar les proves “depèn molt dels criteris dels professors”. Igualment, Domènech diu que és “subjectiu”. També expliquen que moltes notes tenien força decimals i no entenen com s’ho fan els examinadors per trobar-hi centèsimes. El que els va semblar difícil van ser les fases de les proves, llargues i passant tota una setmana allà. “És esgotador psicològicament”, diu Serra, a qui a un examen d’escenografia li donaven “cinc minuts per esbós i no el podies acabar”.

Al final, han superat la selecció després d’anècdotes com la lesió de Domènech fent l’espagat abans dels exàmens o la dificultat de Reyes per fer el contratemps a la prova de música. Riera i Domènech encara li recordaven mig rient fent el cafè i picant ritmes amb les mans. Alguns aniran a viure junts aquest primer curs, seguint la dinàmica de preparar-s’ho en grup, enviar un dels membres a consultar les notes dels altres i, en definitiva, ser la plaga de Vic a l’Institut del Teatre de Barcelona.

La notícia completa a