Societat

La Unió escriu el seu futur a Sant Cugat

La Unió Santcugatenca va néixer l'any 1900 impulsada per un grup de pagesos amb inquietuds culturals

L'actual junta i l'Ajuntament negocien les bases per crear un consorci per 50 anys i garantir-ne la continuïtat

L'Ajuntamentde Sant Cugat aporta 1,3 milions d'euros per rehabilitar la seu de l'entitat

La Unió Santcugatenca és una de les entitats més representatives de Sant Cugat del Vallès. Creada el gener del 1900 per un grup de pagesos amb inquietuds culturals, ha sabut créixer, consolidar-se, caure i aixecar-se. Després de cent quinze anys, viu ara un moment clau per, com explica el seu president, David Pujol, “escriure cent anys més d'història”.

Per entendre el paper que ha tingut la Unió en la promoció de la cultura a Sant Cugat cal remuntar-se, primer, al naixement de l'entitat. Va sorgir com a espai de trobada d'un grup de cantaires seguidors de l'obra de Josep Anselm Clavé. “La coral va complir una funció social en el Sant Cugat agrícola de fa més de cent anys perquè, a banda d'aprendre música i a cantar, alguns també van aprendre a llegir”, comenta el president. En un primer moment, la Unió feia servir el desaparegut Cafè del Tadeo per reunir-se. La bona acollida que va tenir la proposta cultural va fer que els seus fundadors compressin un terreny l'any 1910 i inauguressin el 1913 la primera seu pròpia. No va ser fins onze anys després que es van traslladar a la segona i actual, situada al centre de Sant Cugat, al carrer Anselm Clavé, per donar resposta a l'augment de socis i l'increment d'activitats. La visita del dramaturg Àngel Guimerà al nou teatre de la Unió per assistir a una representació de Terra Baixa a principis dels anys vint mostra la importància que en poc temps va assolir l'entitat en el món cultural de l'època. El nou edifici ja tenia, doncs, un gran teatre –on al llarg dels anys s'han fet tot tipus d'activitats culturals, com ara sarsuela, ball, teatre o conferències–, però també una biblioteca i un cafè, la sala Clavé i una sala d'estiu. Abans de la guerra civil ja s'havien creat seccions com la de teatre i ball. L'entitat va viure una etapa difícil durant la guerra i la postguerra. Va ser confiscada pel nou règim i va desaparèixer la biblioteca i part de l'arxiu i patrimoni.

Als anys cinquanta s'inicia un període de recuperació amb la incorporació de noves generacions que se la tornen a fer seva, malgrat que estava tutelada de prop pels qui manaven. A final dels anys seixanta i principis dels setanta, amb la incorporació de socis joves, la Unió s'obre a noves idees i projectes. Els protagonistes van ser els membres del Club Amics de Tothom, que van donar resposta a les demandes dels més joves de la ciutat i van crear el cinefòrum i el butlletí La Roda i van posar en marxa cursos de fotografia, d'escacs i exposicions. Va coincidir amb l'ampliació de la seu amb un primer pis, per deixar-la tal com es coneix ara.

A finals dels anys vuitanta es van fer alguns treballs a l'edifici per recuperar l'essència del teatre dels anys vint. Segons el president, els vuitanta van ser els anys daurats de l'associació, en què es va convertir de nou en el centre cultural de Sant Cugat. “L'esclat cultural de l'època també es vivia en les diferents seccions de la Unió”, assegura. Així, la reforma de la gran sala de teatre va suposar un revulsiu tant per a les arts escèniques com per a la cultura popular, amb el naixement, per exemple, de la secció dels Bastoners.

Si durant la transició i els primers anys de democràcia l'entitat s'havia convertit en el motor cultural de la ciutat perquè disposava d'espais i d'una oferta variada, el desenvolupament de serveis culturals al municipi i la descentralització de les activitats van fer que anés perdent aquest lloc privilegiat al final de la dècada dels noranta. A tot això també cal sumar-hi una davallada d'ingressos, un increment de tot tipus de normativa que afectava l'entitat i que, a més, segons l'actual president, “tenia al capdavant una junta amateur que no va saber gestionar la situació” i que “no va trobar un nou espai i paper per a la Unió a la ciutat”.

L'entitat vivia llavors un moment contradictori, ja que tot i que l'activitat continuava i passava un bon moment des del punt de vista associatiu, cultural i popular, també afrontava uns greus problemes econòmics. Segons el president, la celebració del centenari l'any 2000 marca “un punt d'inflexió” i es converteix en una gran pedra en el camí de l'associació. Els costos de l'aniversari malmeten els fons econòmics de l'entitat i provoquen l'abandonament de les tasques de manteniment de la seu. La delicada situació econòmica fa que l'associació, a més, no pugui assumir els costos de modernització de les instal·lacions que exigeixen les noves normatives, segons el president. L'any 2010 el risc de perdre el patrimoni era “molt real”, explica Pujol. Davant d'aquesta situació, es va apostar per arribar a un acord amb l'Ajuntament de Sant Cugat per garantir la viabilitat de l'entitat i adequar les instal·lacions, que en el futur seran d'ús compartit. L'any 2013 es va signar un acord temporal que va permetre que la junta i els socis respiressin.

Pel president, La Unió Santcugatenca té l'oportunitat ara de renéixer i assegurar el seu futur, a més d'el repte de fer-ho amb la màxima independència. Ara per ara, estan immersos en la negociació de les bases d'un consorci públic-privat per als propers cinquanta anys en què la Unió aporta la finca i el patrimoni cultural i l'Ajuntament, els recursos. L'acord amb el consistori incloïa 1,3 milions d'euros per rehabilitar el cèntric edifici. L'objectiu que s'han plantejat és el d'aprovar aquesta primavera els estatuts del consorci, que hauran de tenir el vistiplau tant dels socis de l'entitat com del ple. Ambdues parts, segons el president, tenen clar que amb el nou consorci caldrà preservar la memòria històrica, promocionar i protegir l'activitat cultural de l'entitat, promocionar la cultura popular i tradicional de la ciutat i oferir un nou espai per a les arts escèniques de la població.

Actualment, La Unió Santcugatenca té 539 socis, bona part dels quals són menors d'edat, i està formada per vuit seccions. En concret, les que tenen espai a l'associació centenària Coral La Unió són Fila Zero (teatre amateur), el taller de teatre Silvia Servan (escola de teatre), el Grup Mediterrània (dansa tradicional i catalana), Bastoners de Sant Cugat, la secció de ball, puntes de coixí amb Boixets, les noies del Vallès i, per últim, l'esplai Pica-Roca. L'activitat és, segons Pujol, molt intensa i variada. Participen activament en les activitats culturals i populars de Sant Cugat. El president defineix La Unió Santcugatenca com “una entitat història i tradicional que sempre ha fet molt per la cultura i el món associatiu de Sant Cugat i que encara té molt a fer”. Segons diu, La Unió Santcugatenca s'ha caracteritzat sempre per ser catalanista i progressista.

La seu de la Unió és un gran edifici situat al centre de Sant Cugat. Està format per quatre zones molt diferenciades distribuïdes en dues plantes: teatre, la sala Clavé, el pati i el bloc frontal. El teatre és un dels espais que més destaquen de tota la seu. De format clàssic tipus italià, encara manté l'escenari i la tramoia en fusta original, del 1923. És un espai polivalent que al llarg dels anys ha acollit tot tipus d'activitats culturals. A la planta baixa també hi ha la sala Clavé, un espai diàfan que serveix com a sala d'actes. Amb la reforma de la seu, es volen optimitzar els recursos i recuperar aquests espais per a la ciutat i millorar les condicions per a les seccions de l'entitat que ara els utilitzen. La seu de la Unió es podria convertir en un espai de cultura tradicional i popular de la ciutat i oferir una nova sala de teatre per a Sant Cugat. Després de més de cent anys d'història, La Unió Santcugatenca ha sabut reinventar-se mantenint la seva essència.


LA UNIÓ SANTCUGATENCA

ANY DE FUNDACIÓ:

1900

POBLACIÓ:

Sant Cugat del Vallès

SOCIS

539

8
seccions
són les que té actualment l'entitat amb seu al centre de Sant Cugat. L'activitat de l'associació catalanista i progressista gira entorn d'activitats culturals com ara la coral, el teatre, el ball, les puntes de coixí,l'esplai infantil i el ball de bastons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Una campanya de promoció de Catalunya guanya el premi a millor film turístic del món

opinió

I si cantem plegats, consellera?

President de la Plataforma per la Llengua

L’Institut de Recerca del Sant Pau s’impulsarà amb el nou espai

Barcelona

Girona estudia crear parades intermèdies de bus al vespre

girona

L’hospital de Cerdanya vol atendre urgències als dos costats de la frontera

Puigcerdà
societat

Avís de Madrenas a Sarrià sobre el circ Raluy Legacy

medi ambient

Girona crearà un pla de control del risc de l’arbrat

societat

Madrenas rebrà el col·lectiu que vol fires adaptades

Via lliure a nous habitatges turístics a Lloret

lloret de mar