Societat
Mestres que aprenen
L'Escola d'Estiu de Rosa Sensat celebra el seu 50è aniversari parlant d'ecologia, cultures i desigualtat
Algunes de les fundadores fan un repàs històric de la institució
“Enric Lluchem va fer entendre que la primera lliçó de geografia comença al terrat de l'escola”
Va ser una lliçó de vida, una mena de llavor que ha anat creixent i les ha convertit en allò que tant admiraven. La Teresa Queralt (67) i la Teresa Ribas (68) van tenir el privilegi de formar part de la primera fornada de joves docents que van assistir al primer curs de tarda de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, cofundada a principis dels seixanta per la pedagoga Marta Mata. Tenien 17 i 18 anys i havien acabat magisteri, però sabien poques coses perquè en aquella època el nivell de la carrera era molt baix. Aquelles primeres classes, el contacte habitual amb mestres de la talla d'Enric Lluch, Alexandre Galí, Joan Solà i Artur Martorell, les van transformar. Tant que encara recorden lliçons magistrals que han condicionat la seva manera d'entendre la pedagogia i la relació amb els nens. “Recordo perfectament quan l'Enric Lluch em va dir que la primera lliçó de geografia comença al terrat de l'escola. Fins aleshores, per mi la geografia eren rius i comarques. O quan anàvem a casa d'Alexandre Galí i ens feia entendre que la millor manera d'explicar la història és recórrer al bagul amb els enagos de l'àvia”, relata Ribas.
Les vivències d'aquestes dues professores de primària, ara ja jubilades, resumeixen perfectament l'essència de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, un projecte creat de manera clandestina l'any 1965 per donar resposta a la necessitat de formació que tenien els mestres a les escoles privades creades entre els anys cinquanta i seixanta a Catalunya com a alternativa a l'escola franquista. Talitha, Costa i Llobera, Thau, Elaia, Ton i Guida són exemples paradigmàtics d'aquest model d'escola catalanista que intentava recuperar el moviment de renovació pedagògica que es va implantar a principis del segle XX arreu d'Europa i que a Catalunya es va desenvolupar durant la República. “Es tractava de posar el nen al centre de tots els interessos, de construir coneixements a partir de l'activitat i no des d'una aula tancada i d'entendre que cada context condiciona un model d'escola i que un centre no pot ser igual en un barri que en un altre”, resumeix l'actual presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Irene Balaguer, una de les històriques de l'entitat.
Per a les mestres joves això no era fàcil. Venien d'un altre model d'ensenyament, molt teòric i memorístic. I en castellà. De seguida van veure la necessitat de formar-se, de créixer. I van comptar amb mestres grans, que havien begut de la tradició de renovació pedagògica republicana. “Eren mestres savis que ens feien descobrir les coses, amb els quals anàvem al teatre i al cine, fèiem excursions, ens manifestàvem... Ens van inculcar la passió pel coneixement i el que ens van ensenyar ens ha durat fins ara”, manifesta Queralt, que després de jubilar-se continua fent classes com a voluntària a l'escola Casas. Ribas també, en un grup que explica contes als més petits.
El català era una eina bàsica perquè “la catalanització de l'escola era tan important com la renovació pedagògica o el principi de pluralitat ideològica, política i religiosa”, assenyala Balaguer. Ribas encara recorda les classes de català de Joan Solà. “Incidia en les estructures que acostumàvem a dir malament.” Igual que la dansa, la música i les classes de natació. “Fins i tot aprenien a picar pedra per buscar guix”, diu Queralt. “T'hi posaven el cuquet per anar aprenent tota la vida. Tant de la matèria com del que passa al món”, afegeix.
50 anys
Ha passat mig segle d'aquell primer curs de tarda de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, al qual van assistir una quinzena d'alumnes mestres. Quan va acabar, es va acordar crear l'escola d'estiu, agafant com a model les primeres escoles a l'aire lliure que va muntar l'Ajuntament de Barcelona, entre les quals hi havia l'escola del Bosc, que va dirigir la mestra Rosa Sensat des de l'any 1914 al 1931. A la primera, que va tenir lloc de manera clandestina a l'escola Nuestra Señora de Lourdes de las Madres Filipenses, hi van assistir 153 mestres, 105 dels quals van acabant organitzant noves escoles. Des de llavors fins ara, més de 125.000 mestres han participat en els més de 10.000 cursos programats de les escoles d'estiu de Rosa Sensat.
Aquest any se celebra el 50è aniversari de l'escola d'estiu, que és en realitat l'aniversari de l'entitat. I es fa amb un programa ambiciós en què estan plantejant grans temes com l'ecologia i les desigualtats i en què participen 230 formadors, 41 ponents i sis artistes, entre els quals l'oceanògrafa Josefina Castellví, el naturalista Martí Boada, l'economista Vicenç Navarro, el científic Jorge Wagensberg, l'historiador Josep Fontana, el ballarí Cesc Gelabert i el cantant Joan Manuel Serrat. Les activitats van començar el dimecres 1 de juliol i continuaran encara fins demà passat. L'entitat ha plantejat l'aniversari com una oportunitat per fer balanç, per recordar els orígens, però també per mirar cap al futur. “Hem superat molts entrebancs, moltes crisis, però no perdrem mai ni l'esperança ni la il·lusió ni la tossuderia”, destaca Balaguer. Potser per això han decidit fer moltes activitats al parc de la Ciutadella. “És com tornar a l'escola del Bosc de Rosa Sensat per deixar clar que l'escola no pot ser un espai tancat, que no és bo tenir els nens entre quatre parets, que els estudis demostren que una persona asseguda en una cadira no aprèn, que és l'activitat sensorial i motriu el que ajuda que les neurones estableixin connexions”, destaca la presidenta de l'entitat.
No ha estat un recorregut fàcil. Hi ha hagut moments en què la institució s'ha hagut de reinventar per poder tirar endavant. Va passar, per exemple, uns anys abans de l'arribada de la democràcia. “L'any 1971, la UAB va crear l'escola de mestres de Sant Cugat, molts mestres van passar a fer classes a aquesta escola i Rosa Sensat va deixar de fer el curs de tarda”, assenyala la presidenta actual, que destaca “la voluntat de servei públic” com una constant en la trajectòria de Rosa Sensat. Aquesta transformació, però, no va significar un retrocés en l'activitat. Al contrari: l'escola d'estiu de l'any 1977, celebrada dues setmanes després de les primeres eleccions democràtiques en quaranta anys, va ser la més multitudinària de la història, amb 9.000 participants. L'any anterior, el 7 de juliol del 1976, les escoles d'estiu van viure un moment molt especial quan Lluís Llach va estrenar la cançó Campanades a mort en un concert multitudinari celebrat al campus de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
L'any 1980, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, l'Escola de Mestres Rosa Sensat va decidir convertir-se en Associació de Mestres. Va començar una nova i important transformació. I l'any 1983, amb l'aprovació de la llei del Cepepc (Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana), moltes escoles d'aquest col·lectiu es van incorporar a la xarxa pública.
Entre els personatges que han passat per les 50 edicions de l'escola d'estiu, destaquen Miquel Martí i Pol, Pau Vila, Angeleta Ferrer, Ernest Lluch, Loris Malaguzzi, José Luis Aranguren, Manuel Vázquez Montalbán, Oriol Martorell, Xesco Boix, Ovidi Montllor, Louis Althusser, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany i Ramon Margalef. I el futur? “Els pròxims cinquanta anys de Rosa Sensat fan tanta falta... Vivim un moment de transformació apassionant i sempre hi haurà mestres que necessitin un espai de debat i acollida”, conclou Balaguer.
