Societat

SERGI BONET

RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (UDG)

“Hem d'escollir: ser acadèmies o universitats”

“Els estudis universitaris han de ser gratuïts per a tothom en igualtat de condicions”

“Hem de plantejar-nos si realment volem ser del club dels països on la universitat genera coneixement”

El pas de l'equador
El rector de la UdG, Sergi Bonet, es mostra satisfet del compliment del seu programa amb el qual es va presentar. Ara, amb dos anys a punt de complir-se al timó, aquest catedràtic de biologia cel·lular continua defensant com el primer dia que el seu programa és un contracte entre ell i la comunitat educativa, al qual pensa fer honor i no defallir fins a assolir-ne la totalitat
Un grup de recerca, penso, no és millor que un altre perquè tingui més repercussió internacional
La competitivitat
no ha de ser una finalitat sinó una conseqüència, perquè si no vol dir que s'hi val tot
Els estudis generen coneixement, tots.
I, de fet, molts
grans pensadors provenen de l'àmbit humanístic

Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona (UdG), a punt de passar comptes del seu segon any de mandat, reclama la gratuïtat dels estudis universitaris, que considera que ara són discriminatoris. Bonet, que es mostra contrari al sistema de beques, diu sense embuts que si es vol construir un nou país cal buscar un model que generi coneixement i s'ha garantir l'accés a aquest coneixement en igualtat de condicions. També defensa dotar-se de recursos per a la recerca perquè, i segons exposa amb contundència el rector de la UdG, ens trobem davant un debat important, quant a model: escollir entre ser universitats i generar coneixement o formar com ho faria una acadèmia.

La UdG és una universitat pública. Però si estem davant d'una universitat pública aquesta no hauria de ser
gratuïta?
Sí, absolutament! A més, segurament, sóc l'únic rector que ho defensa. I per què? Doncs perquè sóc contrari al sistema de beques. El sistema de beques, siguin les que estan com estan o les del sistema salarial, fa que els destinataris siguin aquells futurs estudiants dels quals es podria sobreentendre que provenen d'un nivell socioeconòmic baix, i això, aquesta lectura, i si m'ho permet, ja és lletja,
i amb ganes!
I també se'ls demana una nota mínima que han de mantenir.
Exactament! Per poder mantenir la beca se'ls demana un rendiment. I, en canvi, a l'estudiant que es pot pagar els estudis perquè disposa de recursos no se li ho demana.
Un element discriminatori.
I, des del meu punt de vista, això fa que no es compleixi la funció principal d'una universitat, que és garantir que tothom tingui igualtat d'accés i de progrés a un ensenyament superior.
Estem, també, davant del concepte de la universitat com a elevador social.
La universitat ja ha de ser, com diu, un elevador social, però no només pel coneixement que et dóna, sinó perquè, i això no deixo de repetir-ho, ha d'ajudar els estudiants a convertir-se en persones més lliures, més crítiques i més compromeses socialment. I si, a més, et facilita entrar i progressar en el mercat laboral, és evident que aquí tenim el que en diem l'elevador social, i aquest l'hem de garantir, però en igualtat de condicions per a tothom. I això ara no es dóna.
Per tant, les beques a vostè no li valen.
No, perquè el sistema de beques ens deixa amb dos tipus d'estudiants: aquells que poden estar tots els anys que vulguin a la universitat pagant el que els doni la santíssima gana, i aquells altres, els becats, dels quals podem dir que provenen d'un nivell socioeconòmic diferent, i que, per tant, es veuen obligats a tenir una nota i un rendiment determinats.
Per vostè, i pel que veig, és una necessitat vital fer pedagogia d'aquest plantejament. Diríem que forma part del seu ADN.
Sí, i no em canso de repetir-ho.
I ho ha de ser perquè la universitat pública ha de ser un dels elevadors socials i de coneixement més importants d'una societat.
Defensem, doncs, la gratuïtat de la universitat pública, perfecte, però a quin preu? Tot té un preu, li ho recordo.
Certament estem parlant de
diner públic i aquest el paguem entre tots. I és evident que en aquest escenari cal exigir un rendiment a tothom igual. En aquest punt no hi ha d'haver cap mena de dubte perquè si no no seria un ascensor social, sinó una altra cosa.
I això va lligat al país que volem, a aquest nou país que es vol construir?
Sí, perquè si algun dia hem de tenir un país cal que ens plantegem realment si volem formar part d'aquest club de països on la universitat és un lloc de generació de coneixement, on es fa recerca, on també es procura el relleu generacional i, el més important, on es garanteix l'accés a aquest coneixement a tothom i en igualtat de condicions. Des de la meva perspectiva, i tal com vaig plantejar en el meu programa d'acció de govern, crec que aquesta és la universitat que es mereixeria la societat. I no oblidem que la universitat també ha de ser un instrument per transmetre valors.
I la competitivitat on queda dins l'equació?, perquè cada vegada tot és més competitiu, i molt especialment pel que fa
a la recerca.
És cert que ens hem posat a sobre i de manera molt vistosa la competitivitat i la seva utilitat socioeconòmica en l'àmbit universitari. I és evident que la universitat ha de ser útil des d'aquest punt de vista i en el sentit de preparar joves per incorporar-se al mercat laboral, i en això no hi ha res a discutir. Ara bé, no tot ha de ser un coneixement que tingui una utilitat diguem-ne crematística per a la societat.
Tot és coneixement, doncs, a banda dels interessos socioeconòmics?
No és possible plantejar-se que no farem determinats tipus de recerca o estudis perquè allò no sembla que tingui un interès socioeconòmic important. Els estudis generen coneixement, tots. I, de fet, molts grans pensadors provenen de l'àmbit humanístic. I això, penso, no és gens incompatible. I ho defenso des d'un àmbit, el meu, que és altament competitiu, investigant la reproducció porcina, amb convenis amb empreses... Però això és una altra cosa.
Estem parlant també de prestigi.
Miri, un grup de recerca no és millor que un altre perquè tingui més repercussió internacional, que també és molt important, certament, sinó que simplement tot plegat forma part d'una funció a través de la qual es genera coneixement i això és molt important, es transfereix a la societat. Per això nosaltres volem que la recerca la pugui fer tot el professorat, perquè el principal beneficiat ha de ser i serà l'estudiant, a més, naturalment, de la societat.
Això ens porta a parlar de recerca i de recursos. Vostè planteja destinar-hi cinc milions d'euros i que tothom hi tingui accés. D'on treu el finançament?
No es pensi que estem venent fum, perquè a mi m'agrada anunciar les coses quan ja estan lligades. Els cinc milions els obtenim de prioritzar la
despesa i de millorar els ingressos.
Expliqui, doncs, com han aconseguit aquesta reserva pressupostària.
La UdG aportava per l'estabilitat pressupostària del Parc Científic i Tecnològic, uns dos milions d'euros per tenir uns comptes sanejats i no tenir dèficit. Ara ja no ens cal perquè el parc ja comença a generar beneficis. A més, tenim dues fundacions: Innovació i Formació, que ara és al parc, i Universitat i Futur. Aquestes dues fundacions, que també eren deficitàries, ara no ho són i a més ja generen recursos per a la UdG. Per tant, i després de dos anys, hem pogut aconseguir aquesta reserva de cinc milions d'euros que és la que volem destinar a la recerca.
D'acord, tenim els diners, però de quina manera es destinen a la recerca?
La recerca cal separar-la en dos àmbits ben diferents. Un estudi perquè sigui universitari li cal que el professorat implicat faci recerca i participi en la generació de nou coneixement.
I per tant...
Si realment volem tenir estudis universitaris i no només la transmissió d'un coneixement sinó generar-lo, tots els estudis han de tenir al darrere professors que puguin tenir accés a l'activitat investigadora. I aquí és on ens cal el finançament. Les universitats no són finançades pel concepte de la recerca sinó pel dels estudiants i la docència. Els darrers anys el finançament de la recerca ha disminuït notablement, molt notablement. Aquí tornem a posar sobre la taula els interessos socioeconòmics, perquè és cert que s'ha prioritzat un tipus de recerca, legítim, necessari, però que s'ha concentrat només en certs àmbits.
Com ara quins?
Per exemple temes que tinguin interès per a la indústria, el tema de les patents, entre d'altres. Això vol dir que els grups de recerca, si han pogut fer-ho, han reorientat el seu àmbit i han optat per aquests recursos, però d'una manera molt competitiva, com vostè preguntava abans. Molt, molt competitiva, de manera que els fons s'han obtingut de les empreses a través de convenis o de convocatòries públiques, altra vegada altament competitives i amb una elevada activitat científica.
Atrapats, doncs, per la productivitat?
Sí, és el peix que es mossega la cua. Els grups han de tenir més productivitat científica en relació amb l'any anterior. I els recurs són menors així com els grups que hi poden participar. Això provoca una situació que qualificaria de nefasta per al sistema universitari, perquè vol dir que cada vegada hi ha més grups de recerca que no troben finançament perquè el seu treball no té un interès immediat pels agents socioeconòmics. I també vol dir que ens trobem davant de molts possibles estudis en què grups de recerca no tenen finançament per fer-los i, per tant, generar nou coneixement.
I això quines conseqüències té?
Que ens porta a un desastre per a la universitat. Els estudiants rebran una bona formació docent, certament, això està garantit, perquè els professors podran llegir moltíssim i transmetre aquest coneixement, però s'estarà perdent la part de generar -lo. I això, aquest escenari, jo no ho vull per a la UdG. Això ens pot dur a tenir universitats de veritat o aquelles que seran college o acadèmies. Aquest és un debat important, clau en el marc del model que volem aconseguir.
Què s'ha proposat prioritzar
en aquest projecte transversal per dotar de més recursos la
recerca?
I com que en això no m'ajudarà ningú, ni la Generalitat ni el Ministeri, el que fem és prioritzar nosaltres mateixos els recursos que han de tenir tots els estudis, ja sigui els de lletres, els de ciències, els tècnics o els socials. I tot això encara que la recerca d'un grup determinat no sigui útil en aquests conceptes d'utilitat que té per a qui la finança. La recerca sempre és útil perquè sempre genera coneixement. És una qüestió de responsabilitat de la universitat amb l'estudiant que es matricula i vol un estudi superior en què es garanteixi el màxim nivell d'educació superior.
Una recerca, doncs, oberta a tothom.
No estem parlant d'una convocatòria, perquè els grups de recerca no competiran entre si,
sinó que tots aquests grups disposaran d'un pressupost per fer recerca durant tres anys.
Tornem a parlar de diner públic, doncs.
Exactament i això és molt important. Si deixem de banda la competitivitat entre els mateixos grups de recerca, això voldrà dir que al llarg d'aquests tres anys hi haurà moments en els quals s'avaluarà el treball d'aquests grups. Això no ho farem només des de la universitat, sinó que serà un grup d'experts escollit entre altres universitats. En el fons el que es demanarà a cada grup de recerca és que millori en relació amb si mateix. La competència, serà, doncs, una fita dins el seu treball. Això vol dir que si aquell grup de recerca, per la raó que sigui, publicava poc perquè no tenia recursos doncs ara caldrà que es fixi ell mateix un objectiu i que publiqui més. Tot es resumeix en el fet que cada grup de recerca sigui cada vegada millor en relació amb si mateix.
La competitivitat com a finalitat?
No, la competitivitat no ha de ser una finalitat sinó una conseqüència, perquè si no vol dir que s'hi val tot; és a dir, competir amb un mateix però a la vegada esclafar el del costat. Els professors no hem de competir ferotgement perquè llavors anem molt ràpidament, de fet només hi van uns quants, i deixen fora molta gent valuosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els ferratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona