Societat

Ciutats laboratori

27 municipis de Catalunya ja formen part de la xarxa Catalonia SmartLab i s'ofereixen com a espai de proves per a projectes empresarials tecnològics

La iniciativa s'emmarca en l'estratègia SmartCAT del govern català

Sistemes predictius de seguretat, dispositius mòbils per als estudiants, drones per al control d'incendis, teleassistència, dades massives en el punt de venda, sistemes de reg d'alta eficiència... Serveis com aquests han de formar part de la quotidianitat si Catalunya vol ser una smart region de referència internacional, com pretén la Generalitat amb l'estratègia SmartCAT, aprovada ara fa un any. Per aconseguir-ho, el govern català ja ha fet un primer pas: la creació de Catalonia SmartLab, una xarxa catalana de municipis que s'ofereixen per ser laboratoris urbans on les empreses poden provar solucions smart (‘intel·ligents'). Des que es va presentar la iniciativa, el juliol passat, ja s'hi han adherit 27 ciutats (vegeu gràfic), entre les quals hi ha les quatre capitals de demarcació i poblacions com ara Vic, Olot, Cornellà, Vilanova i la Geltrú i Solsona.

Per ser un urban lab (‘laboratori urbà') no cal complir cap requisit específic. Només ser un municipi obert a acollir projectes empresarials innovadors que aportin beneficis als ciutadans, d'acord amb les línies d'actuació de cada ajuntament. “Aquesta xarxa neix per coordinar, compartir i fomentar la innovació al nostre país”, explica Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. “El que volem és impulsar que els municipis facin la seva pròpia estratègia de smart city, i als que no en tinguin els ajudarem a crear-ne una”, afegeix el director general.

A Vilanova i la Geltrú aplaudeixen la idea: “Ens sembla molt i molt productiu”, opina Ariadna Llorens, regidora de Tecnologies, que explica que el seu municipi té un interès predominant a establir sinergies en àmbits com el manteniment aeronàutic i el disseny i l'electrònica industrial. De tota manera, destaca que el projecte que acullin ha d'oferir solucions als seus conciutadans: “No som un banc de proves gratuït”, remarca. Els productes o solucions smart que es testin als urban labs han de ser nous –no poden estar en fase de comercialització– i el municipi no té el compromís de mantenir operatiu el projecte provat.

Marc Solsona, alcalde i regidor de Noves Tecnologies de Mollerussa (municipi amb un desplegament de fibra òptica superior al 90%), desmenteix que el concepte smart només es pugui aplicar a les urbs. “Estem oberts, volem posar la nostra ciutat, petita, compacta i amb molta activitat, a disposició de qualsevol tecnologia que ens pugui millorar el dia a dia. Volem que sigui una experiència win-win.”

La xarxa Catalonia SmartLab, nascuda amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Localret, funciona mitjançant una oficina tècnica gestionada per l'empresa Barkeno, que coordina els projectes. En aquest moment, es treballa amb una cartera de 17 proves pilot (i una en fase d'avaluació), tot i que el nombre varia segons l'oferta de les empreses, per a les quals aquest mes es farà una presentació. Aquesta cartera inclou propostes com ara la dotació d'endolls elèctrics al mobiliari urbà per a la càrrega de dispositius mòbils, una plataforma NFC per visualitzar informació turística i la plataforma iArbre per catalogar l'arbrat de la via pública.

LES FRASES

Aquesta xarxa neix per coordinar, compartir i fomentar la innovació al nostre país
Jordi Puigneró
dir. gral. de telecomunicacions i societat de la informació
Volem posar la ciutat a disposició de qualsevol tecnologia que ens pugui millorar el dia a dia
Marc Solsona
alcalde i regidor de noves tecnologies de mollerussa

“Les ciutats miren de buscar nous reptes”

“Em sembla absolutament necessària una xarxa de municipis com aquesta, perquè les ciutats tendeixen a col·laborar, cooperar i generar complicitats per desenvolupar-se”, opina Montserrat Pareja, professora del departament de teoria econòmica de la UB. “Des de fa dècades, les ciutats s'encaminen cap a la recerca de nous reptes i objectius, que ara convergeixen cap al que seria la ciutat neta, sostenible, intel·ligent, digital, tecnològica...”

Amb tot, Pareja fa una advertència: “Està molt bé que les ciutats s'orientin cap a la millora tecnològica, perquè una ciutat no es pot permetre el luxe de no tenir objectius a mitjà o a llarg termini, però moltes vegades el discurs oficial s'oblida de la dimensió social, del dia a dia de la gent que hi viu.” Apel·lant a fer un bon ús d'una tecnologia democratitzada, Pareja creu que la tecnoantropologia té molt a dir en la no-exclusió d'una part de la societat. “Quan a la tecnologia li trobem un sentit, veiem que ens és útil i ens millora la qualitat de vida; ens preocupem per adaptar-nos-hi”, assenyala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor el sociòleg i assagista Salvador Giner

Barcelona
GERARD TALAVERA
INVESTIGADOR DE L’INSTITUT DE BIOLOGIA EVOLUTIVA I EXPLORADOR DE NATIONAL GEOGRAPHIC

“La migració de les papallones és un fenomen de primer ordre”

Barcelona

Talls de carreteres des de la Jonquera fins a l’Ampolla

Barcelona

Tothom a Olot per Sant Lluc, també dissabte

Olot

Tràfic de persones, un negoci criminal

girona
Vol formar-se i treballar

Vol formar-se i treballar

Sense xarxa i amb molts dubtes

Sense xarxa i amb molts dubtes

El pare li va demanar que migrés

El pare li va demanar que migrés

Com més estrès més problemes

Com més estrès més problemes