Societat

Mataró busca desencallar l'últim escull per al Corte Inglés

El govern municipal negocia amb els pagesos la retirada d'un recurs guanyat als jutjats i que declara nul part del projecte

L'Ajuntament confia que els grans magatzems tornin a incloure la ciutat en el pla d'inversions vinent

L'Ajuntament Mataró ha posat fil a l'agulla per intentar resoldre un dels últims esculls que queden perquè El Corte Inglés es pugui instal·lar a la ciutat. Tal com s'havia compromès a l'inici del mandat, el govern municipal ha obert les negociacions amb l'Assemblea Pagesa, que va guanyar un contenciós que declarava nul el projecte de desmuntatge i emmagatzematge de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt per deixar lloc al centre comercial amb l'objectiu que retiri el recurs. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que tot i reiterar la voluntat de venir a la capital del Maresme, El Corte Inglés demana seguretat jurídica per engegar una inversió que supera els 100 milions d'euros. La trobada amb els pagesos, que va tenir lloc aquesta setmana, va servir per posar sobre la taula les dues condicions que donen per tancat el llarg litigi.

D'una banda, reclamen que s'elimini la reserva d'espai que s'ha fet a la zona agrícola de les Cinc Sènies per a la futura línia de tren orbital; i de l'altra, exigeixen que s'ampliï el catàleg de masies que s'ha elaborat del sector. Antoni Llimona, membre de l'assemblea i també del sindicat Unió de Pagesos del Maresme, defensa que el traçat ferroviari els perjudica greument i “condemna” els propietaris perquè els terrenys queden afectats urbanísticament. “Si s'hi volen fer millores i, per exemple, s'hi instal·la un hivernacle, la normativa ho prohibeix”, apunta. Per aquest motiu, considera que s'han d'estudiar alternatives.

Pel que fa a les masies, la normativa estableix que només es poden incloure les cases anteriors al 1956, quan n'hi ha un bon grapat que són posteriors i que mantenen l'agrària com a única activitat. “No ser-hi vol dir també limitacions a qualsevol actuació de millora o fins i tot de manteniment”, es queixa Llimona, que lamenta que tot plegat s'hagi interpretat com un xantatge quan en realitat del que es parla és de millorar les condicions del fràgil espai agrícola mataroní.

Calpe manté que totes dues demandes fan referència a normatives de la Generalitat i que, per tant, no depenen de l'Ajuntament. “Malgrat tot, estem treballant per ajudar-los i fer arribar aquestes reivindicacions allà on toca”, destaca Calpe. En aquest sentit, la regidora recorda que ja s'ha fet arribat a la Generalitat una modificació del traçat del tren perquè eviti el seu pas per les Cinc Sènies i que l'administració catalana s'ha compromès a estudiar-ho. En el cas de les masies, admet que les demandes dels pagesos són “legítimes i comprensibles” i que intentaran fer tot el possible per buscar-hi una solució satisfactòria. Tot i que les dues parts parlen d'un bon inici de les converses, les negociacions encara no estan tancades i la intenció és reprendre-les d'aquí a quinze dies per intentar posar fi el més aviat possible a l'atzucac.

LES FRASES

Els ajudarem i recollim les seves demandes, però no són competència municipal
Núria Calpe
regidora d'urbanisme
Ens hem entès mútuament i confiem que avançarem en aquesta situació de cul de sac
Antoni Llimona
membre de l'assemblea pagesa

Un pla d'inversions de quatre anys

Una de les màximes preocupacions que el govern municipal ha intentat fer entendre als membres de l'Assemblea Pagesa és que aquest recurs l'únic que fa es posar pals a les rodes per fer efectiu el desembarcament d'El Corte Inglés i per l'inici d'unes obres que fa anys que s'esperen. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe, recorda que al febrer de l'any que ve l'empresa té previst presentar un nou pla d'inversions per als quatre anys vinents i que la intenció és que es torni a incloure la capital del Maresme en aquest llistat. L'alcalde, David Bote, va anunciar dimecres en una entrevista amb ‘La Xarxa' que aquesta setmana s'havien reprès les negociacions amb la direcció dels grans magatzems, i va apuntar que el director general a Catalunya de la firma els va constatar que la construcció del centre comercial podria entrar en aquest proper pla. “Ho faran sempre i quan nosaltres garantim aquesta seguretat jurídica”, va insistir l'alcalde. Amb la promesa de generar més de 800 llocs de treball i una inversió de més de 100 milions d'euros, l'arribada d'aquest gran operador comercial al centre de la ciutat s'ha convertit en una de les principals prioritats del govern bipartit perquè la ciutat guanyi també en atractiu comercial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Roba una cabra a París i se l’emporta agafant el metro

opinió
Marc Alcaraz

El dret dels infants a la diversitat

Cap d’estudis de Fundesplai

La carretera ja s’ha cobrat dos morts més que el 2017

barcelona

Sanitat s’obre al comerç de la píndola preventiva del VIH

madrid
CARME PARAREDA
ENGINYERA TOPÒGRAF, AMANT DELS ESPORTS D’AVENTURA I CAP D’OPERACIONS DE L’ICTINEU 3

“El fons del mar és un món per descobrir, és exploració pura”

SANT FELIU DE LLOBREGAT

El teixit veïnal crític amb Colau protestarà de nou

barcelona

Catalunya té un cas de dengue autòcton

Barcelona

La TMTR es reformula: qui més contamina, més paga

barcelona

L’Ajuntament i les entitats veïnals de Girona acorden crear una taula de seguretat

girona