Tenir una llar fa millorar la salut mental dels infants
Un estudi evidencia la reducció del patiment físic i psicològic entre usuaris de Càritas que aconsegueixen un habitatge adequat i assequible
L'entitat reclama l'augment del nombre de pisos de lloguer social
Aconseguir una llar on viure amb dignitat i amb tranquil·litat redueix significativament el patiment físic i psicològic tant d'adults com d'infants. El que es pot considerar una evidència ho corrobora un estudi en el qual s'estudia l'evolució d'unes tres-centes persones usuàries de Càritas Diocesana de Barcelona durant un any. Tot i que és poc temps, es conclou que hi ha una millora en els indicadors de salut i sobretot en els de salut mental. Així, en l'entrevista inicial el 53% dels menors tenia algun trastorn mental , mentre que es rebaixa fins al 20%, en la segona.
“L'habitatge és clau. I dir habitatge no és només un sostre, sinó un lloc on viure de manera digna, que sigui assequible, segur, confortable, aïllat... Amb bones polítiques d'habitatge la societat estalviaria en hospitals i serveis de salut mental”, assegura la cap de l'àrea social de Càritas de Barcelona, Mercè Darnell. Les entitats fa anys que hi insisteixen i reclamen un increment del parc d'habitatges de lloguer social. Ara tindran més força per reivindicar mesures a les administracions amb dades que evidencien el vincle entre llar i salut.
Amb el títol Canvis en l'habitatge i salut en població vulnerable , l'informe que ha estat elaborat per Càritas i l'Agència de Salut Pública de Barcelona en el marc del projecte europeu Sophie conclou que la majoria d'usuaris de l'entitat social han millorat en el benestar psicològic i en la salut física. Tot i que són persones que continuen percebent que el seu estat de salut és entre regular i molt dolent, la mala salut mental baixa (7 punts entre els atesos pels equips d'atenció directa de Càritas, i 7,6 entre els usuaris del Servei de Mediació de l'Habitatge). Encara és més evident la reducció d'episodis greus d'ansietat i depressió (baixa més de 23 punts entre els reallotjats) i el mal d'esquena crònic (es redueix 14 punts).
Els autors de l'estudi destaquen que cal un seguiment més llarg per detectar millores en els problemes respiratoris, però sí que ja se'n noten en altres aspectes, com ara que les persones dormen més, tenen menys episodis de mal de cap o migranya i menys sensació d'esgotament. En el cas dels infants, a més de la significativa disminució de trastorns mentals, es redueixen les otitis i les visites als serveis d'urgències.
Darnell recorda que les persones ateses per Càritas reben una atenció integral que inclou cobrir les necessitats d'alimentació i habitatge, però també suport en formació, ocupació i programes especialitzats en infància.
LES FRASES
Ni Pedralbes ni Sant Gervasi s'escapen de la pobresa
Fa temps que Càritas avisa que la pobresa és més extensa –afecta més gent–, intensa –incideix amb més gravetat– i crònica –s'allarga més en el temps–. Ara un nou estudi fa un retrat demolidor de la distribució de la pobresa a Barcelona: “Malgrat que hi ha zones més depauperades que d'altres, pocs barris s'escapen de la cronificació.” Així ho explica el professor de ciències polítiques i socials de la UPF Sebatià Sarasa, autor amb Carlos Delclós i Sergio Porcel de La segregació espacial de la pobresa a Catalunya: estructura i dinàmica de la desigualtat social. L'estudi analitza el perfil i l'evolució dels usuaris de Càritas Diocesana de Barcelona.
Un avançament d'aquest treball, que Sarasa va presentar dijous en una jornada de Càritas, assenyala que abans del 2008 la durada mitjana d'un expedient era de 3,3 anys, mentre que des que hi ha la crisi econòmica i laboral la durada ha augmentat a 4,6 anys. A més, és curiós observar els usuaris de l'entitat distribuïts en un mapa: “A Barcelona no hi ha guetos”, indica l'investigador, perquè fins i tot a Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi hi ha persones que sobreviuen gràcies a Càritas.
