Migracions i refugi: portes ben obertes

En un món que anomenem globalitzat i en el qual circulen, en tota llibertat, mercaderies, empreses, capitals, informacions i tecnologies, resulta absurd que posem traves a la lliure circulació de persones. Circulació de les persones que, com en el cas de les migracions, dels desplaçaments i del refugi són bàsicament conseqüències dels funcionaments equívocs de la vida econòmica i política.

En el camp de les migracions, l'explotació econòmica d'uns territoris envers uns altres –sigui feta per raons colonials o d'interessos empresarials– obliga al desplaçament de la població a la recerca de la supervivència o senzillament d'un millor nivell de vida. La història de la Humanitat és la d'un constant moviment de persones. I Europa, emigrant al llarg de molts períodes de la història, n'és un bon testimoni. No podem pas negar aquesta evidència i més encara quan, ens agradi o no, som en bona mesura responsables d'aquesta situació en la mesura en què, envers els països de sortida, practiquem un comerç injust, reciclem beneficis que les nostres empreses obtenen en aquest països, ens enduem cap aquí les seves matèries primeres, els enviem les deixalles que no volem i, finalment, cobrem quantitats exorbitants en reclamar el pagament d'un deute que sovint han contret dirigents corruptes del Sud, mantinguts pel món industrialitzat i que s'ha vist notablement incrementat pel cobrament que els fem d'interessos abusius.

Pel que fa a l'exili i el refugi, què en podem dir? Doncs que cal mirar quins són els orígens dels conflictes armats, ètnics o estrictament polítics que originen aquests moviments de població. En algunes de les guerres que han originat més desplaçaments hi trobem, de ben segur, raons internes, però gairebé sempre hi trobem també intervencions interessades des de l'estranger que fan servir els grups enfrontats per tal de donar suport a les seves ambicions. Els casos de l'Afganistan, de Líbia i, ben recentment, de Síria, ens confirmen tals tipus d'asseveracions. Al que ja hem dit, cal afegir-hi, a més, la nostra responsabilitat com a venedors d'armes cap a aquests països. Hem d'ésser conscients que, en aquest tema, Espanya hi té una posició extremadament activa. Tan sols en els països de la zona que ara més ens preocupa, durant els darrers anys s'hi han enviat armes. Han arribat armes espanyoles a Egipte, Algèria, l'Aràbia Saudita, Jordània, Bahrein, Turquia, Líbia, Oman, Israel, Qatar, Kuwait i també als Emirats Àrabs Units. Quina vergonya!!!

Però tant si ens referim al desplaçament sigui per raons econòmiques o polítiques, cal considerar que tals fluxos sempre resulten beneficiosos per a nosaltres, país d'acolliment, en la mesura en què rejoveneixen la nostra piràmide d'edat, aporten cotitzacions i fiscalitat que superen llargament les atencions que reben –en els serveis sanitaris, socials, educatius, d'habitatge...– tant si tenen una situació administrativa regular com si no. I sobretot el que ens aporten és un més que considerable enriquiment cultural.

Tanmateix, al marge d'això, i hi hagi o no beneficis econòmics, és evident que el Planeta és de tothom, que no existeix cap raó ètica per posar-hi fronteres i que la nostra obligació com a ciutadans és la de repartir-nos equitativament tots aquests recursos dels quals disposem.

En perfecta contradicció amb el que estem dient es podrien situar, en canvi, les actuals polítiques, mantingudes per la Unió Europea (UE). La persecució dels immigrants en origen mitjançant el militaritzat programa Frontex, l'existència dels anomenats Centres d'Internament d'Estrangers (CIES), la renúncia a l'espai Schengen de lliure circulació dins de la zona comunitària i l'actitud, gairebé de subhasta, de refugiats entre els països membres ens fan pensar que a Europa ens hem desdit completament dels principis de pau i convivència que volien vertebrar el continent després de la Segona Guerra Mundial. Heus ací, doncs, una segona vergonya.