Ultimàtum de Tordera als bancs perquè cedeixin pisos
L'Ajuntament els dóna 30 dies perquè comencin el procés per incorporar els seus habitatges a la borsa de lloguer social
El municipi té més de 300 pisos buits i una llista amb més de 200 persones que busquen casa
La reclamació als bancs pretén en part frenar l'ocupació il·legal
“Hem estat un any i mig negociant amb els pocs bancs que han volgut parlar amb nosaltres i perseguint els altres que ni tan sols ens han escoltat. És hora de fer un pas endavant.” Són paraules del segon tinent d'alcalde i regidor adjunt a l'alcaldia de Tordera, Josep Llorens (CiU), que defensa la decisió que ha pres l'Ajuntament de donar un termini de 30 dies a les entitats bancàries perquè posin a disposició del consistori els pisos buits que tinguin a la població perquè puguin ser destinats a lloguer social.
Emparats per la llei d'habitatge vigent, el govern de Tordera recorda que hi ha una necessitat “urgent” de resoldre un problema que ha anat creixent en els darrers anys. “Hem pogut quantificar gràcies a la Generalitat que a la població hi ha més de 300 pisos buits, la majoria propietat dels bancs, que no tenen cap possibilitat a curt termini de vendre'ls”, afirma el regidor. Per Llorens, un parc tan ampli d'habitatges buits hauria de cobrir amb escreix la demanda de sostre social de lloguer, que es tradueix en una llista d'espera d'unes 200 sol·licituds.
“No demanem el 100% dels pisos buits, però sí el gest generós dels bancs d'oferir bona part dels habitatges que en el dia d'avui estan tancats i que, malauradament, en més d'una ocasió afavoreixen l'ocupació il·legal i són font de conflictes”, assenyala. Precisament, a Tordera hi va haver fins a una vuitantena de pisos ocupats el 2014, molts dels quals per famílies que havien perdut la casa per una execució hipotecària. “Aquesta mateixa gent estaria disposada a pagar un lloguer social i a reconduir la seva situació”, insisteix Josep Llorens.
De fet, la reclamació als bancs pretén, en part, frenar l'ocupació il·legal, una de les més altes del Maresme. “Fa molt temps que apliquem mesures per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i de la pobresa energètica, però necessitem una major col·laboració dels propietaris, en especial dels bancs”, destaca Llorens, que hi afegeix que l'Ajuntament “està disposat a debatre tots els aspectes que es vulguin posar sobre la taula amb la voluntat d'arribar a un acord”.
En aquest sentit, el regidor enumera les garanties que assumeix el consistori amb els propietaris de pisos que els cedeixen per a la borsa social, com ara el cobrament del lloguer, el pagament dels desperfectes que hi facin els llogaters i el descompte del 50% de l'IBI de l'immoble al propietari. L'actuació anunciada per l'Ajuntament té el suport de la Mesa de l'Habitatge, creada fa tres anys i en què participen els grups polítics i entitats com ara la PAH, Càritas i la Creu Roja.
Sancions a punt
Un cop transcorreguts els 30 dies de marge i en cas que les entitats bancàries no hagin respost a la crida, el consistori ja té preparades les sancions recollides en la llei del dret a l'habitatge. Es tramitarà una primera multa de 2.500 euros per pis més la taxa corresponent pels tràmits, que puja a uns 700 euros més, i es donarà un segon termini. “La sanció pujarà a 3.000 euros més taxes en una segona volta i arribarà a 3.500 euros més taxes en la tercera i definitiva”, explica Josep Llorens, que remarca que, tot i que es tracta de quantitats significatives, la seva prioritat és aconseguir els pisos.
