La llei contra la violència masclista no evita 139 crims
Des del 2003, quan es va fer la primera norma contra la violència masclista, només el 2013 va ser un any amb poca criminalitat
La falta de protecció de la víctima és la principal mancança
Almenys 139 dones han mort assassinades a Catalunya a mans de les seves parelles o exparelles des que el 2003 es va desenvolupar a l'Estat espanyol la primera llei amb intenció clara de fer front a la violència masclista. Des que l'any 2003 es va decretar l'ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica i el 2004 es va promulgar la llei integral contra la violència de gènere, a Catalunya cada any han mort almenys 10 dones i només el 2013 es pot considerar un any excepcional, perquè el registre de víctimes mortals va baixar fins a quatre.
A Catalunya, la llei pròpia contra la violència masclista no va arribar fins l'any 2008, de la mà del tripartit, i també aquell any el nombre de víctimes mortals es va enfilar fins a les 10 dones. Aquest any, fins a data d'avui i segons les dades dels Mossos d'Esquadra, han estat assassinades sis dones.
L'eficàcia de les lleis específiques contra la violència de gènere ja va ser estudiada per la jurista Gemma Calvet el 2007 en un estudi que va concloure que feien falta més recursos per dur a la pràctica els objectius previstos a la legislació. “Si no es garanteix una veritable protecció i prevenció integral, l'allau de casos que la llei fa sortir a la llum pot fer-la fracassar”. Entre les mesures que proposava l'informe dirigit per Calvet hi havia la petició de més jutjats especialitzats, la individualització dels casos per poder aprofundir en la valoració del risc de la dona o la necessitat d'incidir en el col·lectiu de dones immigrants per fer arribar el missatge que denunciar una situació de violència no suposa cap perjudici en el seu procés d'arrelament al país i integració social.
Avui, al cap d'uns anys d'aquell estudi, i coincidint amb el Dia Mundial contra la Violència de Gènere, Gemma Calvet continua veient greus mancances a la legislació actual. “La gran ambigüitat és que es va donar al masclisme categoria de delicte públic, amb independència de l'actitud de la víctima. I això no funciona. Si les dones no denuncien res no s'actua i el procediment penal no tira endavant”, explica.
Aquesta jurista demana una “política coherent en matèria penal i que s'actuï sempre que es traspassi una línia vermella, amb independència de l'acció de les víctimes”. En termes similars es defineix l'advocada Laia Serra, que es queixa que “només es protegeix a qui denuncia”. Aquesta lletrada enumera d'aquesta manera una llista de mancances de la llei actual: “Falten recursos, no hi ha voluntat política i tot plegat s'insereix en un sistema judicial profundament masclista.”
Per la seva part, la magistrada de l'Audiència de Barcelona, Montserrat Comas, proposa que es faci una revisió a fons des del punt de vista judicial, policial i de fiscalia, “cas per cas, per veure què es pot millorar de cara al futur”. Segons Comas, això pot ajudar a “millorar a fer la valoració de riscos o de mesures de protecció”.
En la valoració global de l'aplicació de la llei, Comas sosté que si més no ha servit per avançar en la “conscienciació de la població”. La magistrada insisteix que es tracta d'un problema amb uns “hàbits molt arrelats” en la societat i reclama que “l'educació arribi a tots els àmbits”.
Els Mossos d'Esquadra han practicat ja enguany 4.288 detencions, i fan el seguiment de més de deu mil dones.
LES FRASES
Setze normes i molt poca eficàcia
El Parlament de la comunitat de Castella-la Manxa va ser el primer de l'Estat espanyol en fer una legislació específica per fer front a la xacra de la violència masclista. Va ser l'any 2001 amb la llei de prevenció de maltractaments, i era el primer intent per enterrar d'una vegada per totes la idea que allò que passa de portes endins d'un domicili és un problema privat en el qual el dret públic no hi ha de fer res. Navarra i Canàries van legislar a continuació abans que el Parlament espanyol fes la primera incursió legislativa, el 2003, amb l'ordre de protecció contra la violència domèstica. La gran llei contra la violència de gènere arribaria l'any següent, el desembre del 2004. Des d'aleshores fins ara, Cantàbria, Madrid, Múrcia, Galícia, Aragó, Andalusia, Castella i Lleó, Extremadura, la Rioja i el País Valencià han desenvolupat, per aquest ordre, un marc normatiu propi. La llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista
es va aprovar el 2008.
