Noves eines legals per protegir les víctimes de violència de gènere

Davant una denúncia per violència masclista, l'administració judicial es posa en marxa iniciant un procediment penal, que està centrat en els drets i les garanties de l'imputat. L'evolució del dret ha deixat les víctimes en un segon pla, oblidades i menystingudes.

El cas de les víctimes de violència masclista resulta paradigmàtic. Un cop iniciat el procediment, ningú es cuida de resoldre els interrogants que poden sorgir a la dona: què passarà amb ella i els seus?, estarà segura a partir d'ara?, com funciona el procediment?, com pot aportar proves i quines seran tingudes en compte?, la justícia la creurà?, quant durarà tot plegat?, què passarà si l'agressor queda lliure i emprèn represàlies?… Això sense comptar amb dificultats addicionals com ara malalties, precarietat econòmica, incomprensió de l'idioma, diferències socials i ètniques…

Moltes dones relaten el trànsit pel procediment penal com una experiència traumatitzant i frustrant: se les incentiva a denunciar però després es veuen instrumentalitzades, ja que no poden opinar ni intervenir en el seu propi procediment. No es tenen en consideració les seves necessitats ni els seus temps emocionals; se les qüestiona i jutja amb el tracte i els interrogatoris a què se les sotmet; no saben si estan efectivament protegides; no se'ls explica l'avenç del procediment... El pas pel circuit judicial massa sovint acaba suposant un maltractament addicional i una vulneració constant dels seus drets fonamentals: dret a la llibertat, a l'autonomia, a la dignitat, a la intimitat, a la seguretat i al procediment judicial efectiu i equitatiu. Veient aquesta dinàmica, moltes dones acaben abandonant el procediment a mig camí.

La Unió Europea, conscient que si les víctimes no confien en l'administració de justícia no denunciaran, va dictar la Directiva 2012/29/UE, que es va incorporar al dret estatal mitjançant la Llei 4/2015, del 27 d'abril de l'Estatut de la Víctima que ha entrat en vigor a finals d'octubre del 2015. Tot i que la llei estatal és menys garantista que la directiva, suposa un gran avenç legislatiu i per primer cop podem parlar d'un catàleg sistematitzat de drets que ara es podran invocar enfront de les autoritats intervinents en el procediment judicial.

La víctima tindrà dret a ser escoltada i a entendre el procediment, la informació li ha de ser proporcionada de manera comprensible des d'abans mateix de la denúncia i durant tot el procediment. La víctima, però, té dret a no ser informada. Per fer possible la comprensió dels tràmits del procediment, tindrà dret a l'assistència lingüística. Serà informada sobre tots els aspectes: mèdic i psicològic, ajuts econòmics, assistència jurídica, indemnitzacions, rescabalament de les despeses judicials i recuperació d'efectes personals intervinguts, accés a la traducció i interpretació, com exercir els drets en el cas de viure en un altre estat membre, accés a la justícia restaurativa i mesures de protecció disponibles. Es procurarà facilitar la intervenció de la víctima en el procediment, donant-li còpia de la denúncia i traduint-la si fos necessari. Se la informarà de com aportar proves; se li notificarà el contingut de les resolucions rellevants del procediment, com ara l'arxiu del cas, la sentència i la fuga del condemnat, i se la informarà de la possibilitat de recórrer determinades resolucions. La víctima també podrà ser escoltada en determinats tràmits de la fase de compliment de la pena, i serà informada de les decisions que puguin afectar la seva seguretat. En tot cas, se la informarà del dret a intervenir en el procediment com a acusació particular i del dia, hora i lloc del judici, així com de l'acusació que es formuli.

Quant a les mesures de protecció, les autoritats tenen el dret de garantir la seva vida i la dels seus familiars, així com la seva integritat física i psíquica, la seva llibertat, seguretat, indemnitat sexual, protecció de la intimitat i de la dignitat per evitar victimitzacions secundàries. Per evitar l'efecte traumàtic, la víctima tindrà dret a ser tractada per professionals que hagin esta formats per evitar-los un dany afegit. La víctima tindrà dret que se la protegeixi en el marc del procediment, evitant el contacte visual amb l'agressor i, si cal, celebrant el judici a porta tancada o mitjançant mitjans tecnològics, declarant en una sala a banda. La víctima declararà amb la màxima urgència, com menys cops millor per no rememorar constantment els fets, i serà sotmesa als mínims reconeixements mèdics possibles. Se li haurà de garantir el dret a la preservació de la seva intimitat, sobretot si és menor. La protecció serà dissenyada d'acord amb una avaluació individual, que determini les seves necessitats específiques de protecció, tenint en compte les seves particularitats personals, el tipus de delicte i la seva gravetat.

La incorporació d'aquest catàleg de drets imposa, però, algunes reflexions generals a tenir en compte. Cal pensar en l'efecte negatiu que genera supeditar els drets i el suport per part de l'administració al fet que les víctimes denunciïn i s'incorporin al procés legal. També es troba a faltar la menció a un aspecte clau que contamina la majoria dels procediments judicials: el del fenomen de la “víctima model”. Massa sovint, les víctimes que no encaixen amb el rol estereotipat que se'ls suposa, per exemple les dones que mostrin autonomia o apoderament, acaben veient-se qüestionades, desacreditades i finalment desprotegides. Per altra banda, la formació especialitzada dels operadors jurídics, que hauria de ser en gènere i en victimologia, que és un dels continguts de la llei amb més potencial transformador, queda molt lluny de ser incorporada i augura una continuïtat del paradigma amb el que es va operant. Tornant al catàleg de drets, val a dir que, com sempre, s'haurà d'anar omplint de contingut a còpia de difondre'ls i exigir-ne les conseqüències pràctiques, reivindicant-los i plantejant queixes i denúncies en cas de no ser respectats. En el cas de la violència masclista, és obvi que es plantejarà un xoc. El simple fet de concebre la dona com un subjecte autònom i amb drets, i no com una peça més del procediment, es pot considerar una “revolució” en el sistema judicial, altament patriarcal. De moment, l'única evidència perceptible d'aquesta novetat legal tan rellevant és la iniciativa d'alguns jutjats d'haver editat un imprès on es recull un resum del catàleg de drets continguts en la llei, que es farà signar a les víctimes.