Més renda mínima per la situació d'urgència social
El pla de xoc de JxSí i la CUP planteja que la RMI torni a ser un dret subjectiu com abans del 2011
Treball refà els requisits d'accés per incloure-hi més titulars
Es preveu reforçar el programa d'acompanyament
Més de 29.500 llars a Catalunya sobreviuen amb
la renda mínima d'inserció (RMI), una prestació d'uns 500 euros de mitjana al mes. Es tracta d'una ajuda creada l'any 1990 amb la finalitat de donar suport a les persones que no tenen recursos per atendre les necessitats més bàsiques, mentre paral·lelament treballen per la seva inserció social i laboral. Els últims anys s'ha parlat constantment de la necessitat de reformar-la per adequar-la a la realitat, però no s'ha fet.
Ara, la RMI ha tornat a l'actualitat perquè el pla de xoc de JxSí i la CUP inclou que recuperi la condició de dret subjectiu que tenia abans de la retallada del 2011 i indica que s'hi han de dedicar 70 milions addicionals. La consellera de Treball, Afers Socials
i Famílies, Dolors Bassa, reconeix que les dades d'atur i de llars sense cap ingrés són “preocupants” i està convençuda que la RMI ha de ser l'eina per començar a fer més petita l'escletxa de la desigualtat . Divendres, en la comissió d'Afers Socials del Parlament, va insistir en la idea de recuperar la filosofia d'abans del 2011. “Estem en procés d'avaluar les dades i analitzar els requisits d'accés per veure com els ampliem per donar cobertura a més gent ”, explica el secretari del Departament de Treball, Josep Ginesta.
Una de les claus, indica Ginesta, és veure quins són els principals motius de denegació. Es dóna la circumstància que a persones sense ingressos o amb ingressos evidentment insuficients per viure dignament se'ls denega la RMI, alerten alguns professionals dels serveis socials. Tot i no entrar en detalls, avança que alguns dels criteris que poden variar són el límit d'ingressos inferiors a la RMI dels 12 mesos anteriors a la sol·licitud –comptant tota la unitat familiar– o bé la residència continuada de dos anys a Catalunya.
Motius socials o laborals
“Hem de mirar molt bé com ho fem –subratlla Ginesta–, perquè potser hi ha joves per als quals és més adequada una renda d'emancipació.” Una de les claus, explica, és conèixer si algú arriba a la prestació per unes motivacions d'exclusió social o bé laborals. “Ens trobem amb persones que viuen un mal moment per falta de feina, però n'hi ha d'altres que estan molt lluny d'activar-se laboralment, perquè tenen altres necessitats socials”, argumenta. I hi afegeix: “No cal posar requisits inútils.”
I és a partir d'aquesta diferenciació de necessitats que s'adequaran els circuits d'acompanyament, tenint en compte que la RMI ha de ser un suport cap a la inserció social i/o laboral. La idea amb què es treballa és que una persona que requereixi un acompanyament cap a la integració social es vinculi a l'escolarització dels fills i a l'aprenentatge del català, mentre que, quan el problema és laboral, es reforci la formació. “Les classes de llengua –insisteix el secretari general per evitar malentesos– són un acompanyament, no pas un requisit. I en cap cas no anar-hi significarà perdre l'ajuda.”
Serveis socials
Especialment en els casos socials, la intenció és que siguin els professionals de serveis socials bàsics els que en facin el seguiment. Tot i que el mateix Ginesta admet que hi ha un altre escull, que és aconseguir destinar més recursos a aquests serveis socials.
Fa quinze dies, representants de la Taula del Tercer Sector es van reunir per primer cop amb Treball per parlar-ne. “La reforma de la RMI –indica el president de la Taula, Oriol Illa– ha de poder garantir un sistema de rendes i respondre a la situació de desprotecció de milers de famílies.” Illa recorda que hi ha 110.000 llars sense cap ingrés regular que cobreixen les necessitats més elementals d'alimentació, habitatge i subministraments bàsics gràcies a les entitats.
En el camí cap a la renda garantida de ciutadania –que segons les entitats hauria de ser l'objectiu–, Illa enumera les prioritats per a la reforma: recuperar el dret subjectiu, no deixar-ne fora les persones molt vulnerables que difícilment poden tornar a treballar i fer-la compatible amb altres tipus de prestacions i feines temporals. També adverteix que per a una persona en situació fràgil és molt llarg haver d'esperar els quatre mesos de tramitació de la prestació i alhora reclama que es tregui el límit de 60 mesos de cobrament que es va introduir el 2011.
Va en la mateixa línia
la presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo: “S'ha d'eliminar l'espasa de Dàmocles que són
els 60 mesos.” D'entrada, Crespo proposa que la renda mínima no es vegi només com una prestació, sinó com un programa d'inserció: “Cal articular un sistema paral·lel d'apoderament de les persones, donar-los eines perquè guanyin competències i fer que també adquireixin compromisos.” Que trobar una feina temporal sigui compatible amb l'ajuda i obrir-la als joves de 18 anys són altres propostes d'ECAS, però Crespo té dubtes que realment hi hagi una aposta per la RMI. “Em preocupa si la reforma serà una resposta real a problemes que arrosseguem des de fa anys.”
El 2010, al màxim
Amb 29.537 expedients vigents –la dada és del 31 de desembre passat–, la situació de la prestació és la que més s'acosta a l'any 2010, just abans que el govern passés un filtre per fer fora una part dels beneficiaris i n'endurís l'accés. El màxim d'expedients
se situa en 30.284 l'any 2010, però el 2011 havia baixat fins a 24.765 i a poc més de 23.000 el 2012.
El caos del 2011 i la reforma pendent
La renda mínima d'inserció (RMI) és “una acció de solidaritat de caràcter universal que té com a finalitat el desenvolupament coordinat d'accions per ajudar les persones que no disposen dels mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats essencials de la vida quotidiana, mentre se les prepara per a la inserció social i laboral”. Es va crear als anys noranta. La destrucció de llocs de feina i la impossibilitat de tornar-ne a trobar van fer que cada cop hi hagués més sol·licitants fins que en ple estiu del 2011 el govern va aplicar abruptament mesures per retallar el nombre de beneficiaris.
Aquella operació, liderada pel llavors conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, es va presentar com una actuació contra el frau, primer, i com una acció per posar ordre a la prestació, després. Es van fer fora d'un dia per l'altre persones que havien estat un temps fora de Catalunya, i Mena va haver de comparèixer al Parlament. Si el desembre del 2010 hi havia 30.284 titulars de RMI, el desembre del 2011 eren 24.765.
Des de llavors que es parla de reformar la RMI i els criteris són tan estrictes que en deixen fora moltes famílies tot i no tenir cap ingrés. Els criteris són aquests:
Empadronat a Catalunya.
Residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
Permís de residència vigent, en cas d'estrangers.
Constituir una llar independent, com a mínim un any abans de la sol·licitud.
Edat entre 25 i 65 anys (també menors de 25 anys en casos excepcionals).
Ingressos inferiors a la prestació de RMI dels 12 mesos anteriors a la sol·licitud. Es computen els ingressos de tota la família.
No tenir dret a altres prestacions públiques o altres ingressos de qualsevol mena que superin la RMI.
Signar la sol·licitud i el conveni d'inserció (és el compromís de seguir el pla individualitzat d'inserció).
Que presentin, segons l'avaluació dels serveis socials, dificultats d'inserció social i laboral afegides.
