El conseller d'Interior, Jordi Jané, va afirmar ahir que insistiran a reclamar que les autoritats sanitàries informin les de Trànsit quan les aptituds mèdiques d'un conductor canvien i poden posar en risc la seva vida i la d'altres ciutadans. “És una llacuna important que hem de resoldre: hem de protegir
les dades personals, però també tenim el deure de salvar vides”, va declarar Jané en la cloenda de la jornada Aptituds i conducció, que va aplegar professionals del sector.

El repte plantejat pel conseller no és fàcil, ja que ell mateix va admetre que l'any 2013, en la comissió de Trànsit del Congrés dels Diputats, va fer una petició perquè es flexibilitzés la llei de protecció de dades, i la hi van tombar. “No volem saber la patologia del conductor; només que el metge informi si és apte o no per conduir i durant quant
de temps en el moment en què té una malaltia o ha de prendre un medicament”, va insistir Jané.

El doctor Josep Serra, metge de Vila-seca, va presentar Sinèrgic, un model per crear un historial clínic viari i compartit entre professionals sobre les incapacitats sobrevingudes. Elena Valdés, responsable de programes d'aptitud psicofísica de la Direcció General de Trànsit (DGT), va manifestar també que “és necessari compartir dades dels conductors entre els professionals i sota el paraigua de l'administració”. Valdés, per exemple, va exposar que la persona diagnosticada d'apnea té el doble de risc de tenir un accident de trànsit i “el seu metge l'ha d'alertar perquè sigui més prudent i pugui continuar conduint amb un tractament a mida”. La responsable de la DGT va admetre que “la malaltia com a factor de risc és difícil d'investigar”, però va oferir dades que fan sospitar –va dir– que les coses no es fan prou bé. Va detallar que en les noves proves que han de fer els conductors que han perdut tots els punts del carnet als centres de reconeixement de conductors, el 75% obtenen l'“apte”, un percentatge superior que el de renovacions, fet que demostra –va precisar– que “als metges dels centres se'ls escapen afectacions com ara l'alcoholisme”. L'any passat, dels 3,4 milions d'informes mèdics que es van fer als centres, el 55% eren aptes; el 44%, aptes amb restriccions (com ara no conduir en autopistes), i l'1,3%, no aptes (35.000 persones).

Carles San José, cap de l'àrea d'inspecció de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, va ser contundent: “No protegim dades, sinó la persona i la seva intimitat, i les dades de salut són les més protegides. El metge recull les dades amb la finalitat de guarir i no les pot usar per a una altra finalitat.” San José hi va afegir que, si es volen compartir dades, cal canviar la llei, i com a actuals mesures de prevenció –va indicar–hi ha la denúncia, que ell va confessar que va fer amb el seu pare perquè va perdre la visió i no el va convèncer que deixés el cotxe.

Pel que fa a les denúncies, la responsable de la DGT va admetre que cal articular algun mecanisme perquè metges d'empresa i de família puguin denunciar incapacitats mantenint el seu anonimat, que ara no és possible. Precisament, la doctora Esperanza Gómez, del Col·legi de Metges de Barcelona, va anunciar que ara difondran una guia per als professionals per saber com actuar i equilibrar el secret professional i la protecció a tercers.